Sabut és el què vol dir pactar amb els socialistes o fer-ho amb la dreta, encara que sigui dreta i igualment espanyola. Amb aquests darrers no s’hi poden fer grans pactes d’estat, però allò que diuen ho acompleixen. No et venen amb el sí, quan en realitat volen fer que no. Si es posen de través es queden tant amples!. Això els ha suposat tenir una imatge amb absència total de "talante", que és l’ungüent miraculós amb el qual es pot afaitar i no crear susceptibilitats. Ans el contrari, es dona el cas que en surts content de tal afaitada. Si els socialistes van dir inicialment 1900 milions, serà al voltant d’aquesta xifra el que ens arribarà. Tard o d’hora. Si ells te n’ofereixen 1900, tu ja pots contraofertar-ne 3800. Normalment la resposta hauria rondat els 2000 i escaig. Però exactament s’ha obtingut la glaçadora quantitat de 3855 milions!. Venint del socialisme espanyol això és quasi la grossa. Ara, al tercer any, que vol dir un cop més tirar pilotes fora i convertint l’Estatutet en paper mullat per la part catalana, executada pel Govern de Catalunya. La conclusió de tot plegat és que, quan sigui, podem donar gràcies si els 1900 milions que barrinaven inicialment els socialistes els acabarem engrapant per terres catalanes. Encara és hora que es doni el cas que un erky, per més que tingui cara de Puigcercós, faci passar per l’adreçador cap socialista. Si tenint la clau a la butxaca opten per saltar-se allò que havia de blindar el nou Estatut (i que fou el que va motivar sobretot iniciar el procés de la seva reforma), ja em diràs tu si podem esperar un gran negoci de tota aquesta operació. Ni calers ni Estatut és el que en resultarà...
Això sí, ja tenim apuntalat un tercer tripartit. És a dir, del “Visca Catalunya!” al “Visc a Catalunya”.
14 comentaris:
La veritat és que tot plegat, es fa dificil de pahir. Quant la impostura arriba a segons quins nivells, al menys a mi em costa de trobar les paraules, perqué el que et demana el cos és arribar a les mans.
Potser la solució sigui reunir-se amb uns amics a sopar i desbravar-nos de tanta mala óstia acumulada...i aprofitant l'avinentesa, armar-nos d'uns malls i destrossr-li el cotxe a un conseller que potser sigui per allá.
Josep-Empordà,
Hahahahaha. Compro la idea. Fins després!
Jo continuo sense entendre moltes coses, bé potser no tantes, és possible que em pogueu ajudar, potser és que són tan curt de gambals que no trobo el desllorigador... la pregunta, comentari, reflexió, és el següent:
Des que ERC -Esquerra- té 21 diputats al Parlament, totes les seves decisions o, millor dit, renúncies, van en la línia de la destrucció de tot el seu capital electoral. I això ja no és una reflexió, és una evidència. Llavors, com és possible que continuin amb aquesta tàctica d'autodestrucció sense miraments i crítica dins la direcció?
O són rematadament idiotes, o ho sóc jo. No pot ser que en política, i en la vida, es pugui arribar a ser tan imbècil. Hi ha d'haver alguna cosa que se m'escapa.
En fi, no sé si algú amb la ment més preclara em podria donar la resposta. I no em valen els càrrecs, els càrrecs hauran de plegar, com a molt, d'aquí uns 12-15 mesos. I s'acaba la bicoca.
Joan,
Espero fer aviat un post sobre el tema. Jo crec que ells també són conscients de la situació i per això s'han avingut a fer una comèdia que estava pactada d'antuvi. Però la necessitaven fer perquè poden aparentar més del que són ara mateix. És a dir, que abans no es comprovi la filfa del pacte, ells podran anar dient que és la repera. Mentrestant, a viure de rendes.
Fixa't com va la cosa que ha coincidit en el temps el "sí" d'ERC a aquest finançament i la proclamació d'un responsable de campanya electoral. Crec que aquesta carta fa preveure un avançament amb més garanties, donat que continuar fins el final els fa encara més mal. Hi ha pocs èxits que aquest tripartit pugui lluïr en campanya. Fixa't, també, que ja es donen dates per la sentencia del TC i fins i tot des del tripartit ja venen la moto que la retallada no serà tal. Vull dir que ja hi ha un guió escrit del que passarà d'aquí a final d'any, com a mínim. Fer-se el dur amb el tema del finançament ha estat la bombolla d'oxígen.
Com ha de ser la cosa que un terç de la direcció va optar pel "no"!
Hola Dessmond,
Si em permets et tornaré a provocar :) Saps, veig que un dels grans problemes de la blogosfera catalana és que està formada de grups extremadament endogàmics que es dediquen a despotricar els uns dels altres o dir-se el fantàstics que són. Però això que són figues d'un altre paner ho deixarem per un altre dia.
Començo. Jo no sóc cap expert en finançament, però sense haver-lo votat mai em mereix tot el respecte el Conseller Castells. Tu no et refies de les xifres, però els arguments que dones per no refiar-te'n són encara més subjectius (no ens podem refiar dels sociates). Crec que el Conseller no és cap traïdor i per tant sí que me'n refio, almenys del seu judici. No crec que l'acord sigui una meravella, ja et vaig dir fa un temps que estava segur que faria pixar de riure, però ens movem en el marc en el que ens movem, i si CiU i els seus afins el consideren millorable que lluitin per aconseguir-ho. Que s'ha d'anar al concert? Que ho proposin, però ja, amb dades i amb dates. Els escarafalls que fa avui CiU i els que els compreu els arguments em recorden l'ERC de l'oposició demanant el concert i acusant la CiU del govern de vendre's per un plat de llenties.
CiU té una gran oportunitat per demostrar que vol liderar el país cap a espais més grans de llibertat. Només s'hi ha de comprometre ara i quan sigui al govern, però també et vaig dir que l'experiència del pragmatisme pujolista no els avala com a grans negociadors, com a mínim en termes de finançament.
L'acord és el que és. A mi no m'agrada, però estic segur que si l'hagués negociat CiU avui estarieu tots dient que s'ha de ser pragmàtic i possibilista.
Puigcercós ha fet el que havia de fer, i aprofito per respondre el Joan, de cara al partit i de cara a fora. Si s'hagués plantat ningú l'hauria tractat d'heroi ans al contrari, de radical i de somniatruites. CiU hauria acusat el govern d'inestable i ERC d'immadura. Doncs el que ha decidit fer és pujolejar, és a dir, obtenir uns diners i vendre un pacte. De cara a fora, ja t'he dit que vist el marc on ens movem difícilment se'n podia obtenir més, i si realment és tan negatiu i vulnera l'Estatut a qui li correspongui que el recorri als tribunals.
Finalment, la reedició del tripartit l'ha apuntat Saura i en part el PSC. ERC se n'ha desmarcat. Sí, ara digues allò de és el mateix que havien dit, per les cadires faran no sé què i bla, bla... mira no en tinc ni idea, només sé que la teva frase de 'tenim el tripartit apuntalat' és com a mínim tendenciosa. És el mateix que la típica cantarella de que CiU pactarà amb el PP. Doncs au, allà cada u amb les seves estratègies.
Salutacions.
Ostres Jaume, no sé si em permetràs que et respongui, miaré de fer-me entendre perquè sovint llegeixo persones que sempre fan les mateixes afirmacions i sembla que estiguin una mica obsessionades amb CiU, com si la crítica, en aquest cas al sistema pactat, volgués dir que sóc simpatitzant d'aquesta formació. No ho sóc, i explico el que vull dir:
El principal problema és que no podem parlar de xifres perquè cada c.a està donant-ne per bona una, i si les sumem, surten més dels 11.000 milions d'euros que injectarà l'estat. I el ministeri no les ha confirmat. L'estafa, l'engany, un cop més, és la baixada de pantalons, els brindis al sol, les promeses incomplertes, en aquest cas, per part de ERC. Com poden ara, dir que aquest acord compleix plenament l'estatut quan hi ha almenys 15 punts que no es segueixen? com es pot dir que no s'acceptarà cap acord si no es retalla en una tercera part el dèficit fiscal català, quan això ja se sap que és inviable ni amb les xifres més optimistes? Parlar de traïdors em sembla un pèl agosarat. En aquest país ja fa massa anys que la prudèncie ens en va fer a tots una mica. Així que no se'n salva ningú. Per la via del pujolisme i el peix al cove, aquest país se'n va en orris, en més o menys temps, però se n'hi va, perquè és insuportable per a cap país, per ric que sigui, un espoli de més del 8% del seu PIB. A més, la societat catalana ja no està disposada, com abans, a renunciar a un nivell de vida occidental i del benestar, ens agradi o no, el somni dels universitaris, per posar un exemple, és esdevenir funcionaris. La gent vol viure treballant el menor temps possible i tenint els màxims beneficis, de forma egoista. Potser hauríem de començar a plantejar-nos que el mite del català que treballa com el que més, al menys comparat amb els veïns, se'n va a fer punyetes. A més, amb la crisi el país està perdent una quantitat de PIMES exagerada, el nostre atur cada cop s'assembla més a l'espanyol enlloc de l'europeu, i tenim una densitat de població amb poca preparació que va a parar a l'economia submergida. Per no parlar dels pobres dels que se'n diu que ja n'hi ha més que tota la població extremenya junta. Amb aquestes, crec jo, evidències, el que vull fer veure a qui vulgui entendre-ho, és que Catalunya perdrà llocs de forma definitiva i no ens adaptarem al nou model de societat que necessitem. I no per mantenir funcionaris, no parlo d'això, parlo de crear llocs de treball en noves tecnologies, fer avançar el país en sectors absolutament oblidats que tenen relació amb les ciències mediambientals, etcètera. Vull dir, ja no valen les escorrialles, ja no serveixen els negocis de tres al quarto, perquè o ens posem les piles i escollim bé a qui posem el país en les seves mans, o ens convertirem amb una zona europea sense projecció i esperit.
Jo crec que la gent que vam canviar de vot fa sis anys i esperàvem alguna cosa de Esquerra, no era precisament una reedició de peix al cove. Per això ja teníem l'original, que ho feien raonablement millor, per cert. Si votàvem independència era perquè crèiem que necessitàvem una recepta nova, no les velles receptes. El que ha fet en Puigcercòs, repeteixo, em sembla un peix al cove que, ni tan sols es pot atribuir ell, perquè la ministra salgado ja donava per bo l'acord, recordo, sense el consens de Esquerra. Per tant, estalviat, si es possible, les opinions sobre què haguèssim dit si en Puigcercòs hagués dit no al sistema de finançament. No ho saps, però veig que hi ha gent que segueix sense entendre els motius pels quals la gent va confiar amb Esquerra fa uns anys, i ho està deixant de fer de forma espectacular.
Sobre la reedició del tripartit, només comentar-te, si vols, podríem fer una aposta. Et convido a sopar al restaurant que vulguis, si podent sumar, el tripartit torna a reeditar-se. Si no és així, i Esquerra decidís canviar d'aliats, et convido.
Gràcies
El poder, Joan, el poder. I si ets un mediocre saltimbanqui, el poder et pot deixar completament cec.
Hola Joan,
M'ha agradat molt la teva resposta i hi coincideixo en gran mesura, però deixa'm que m'expliqui també una mica millor:
Dius que cada comunitat autònoma dóna una xifra i que el conjunt no suma 11,000. És cert, però com t'he dit a mi qui em mereix confiança és el Conseller d'Economia de la Generalitat, del que diguin els altres no me'n puc refiar entre altres coses perquè no els conec. El Conseller Castells ha parlat d'entre 3600 i 4000 milions el quart any. Jo sóc un perfecte ignorant en sistemes de finançament de les comunitats autònomes i m'he de refiar d'algú. Potser m'equivoco però si Castells parla d'aquestes xifres penso que és veritat.
ERC incompleix promeses dius. Sí, i ja sé que no és excusa, però qui no n'ha incomplert? Qualsevol partit intentarà fer passar per millor allò que faci ell i per pitjor el que facin els altres. És trist però és així, el que no vol dir, i disculpa que em repeteixi, que dintre del marc pactat (que per cert no va pactar ERC) l'acord sigui mínimament decent. Jo en vull més esclar, vull el concert, però qui l'ha plantejat de debò? I si algú el planteja, amb quina estratègia? En quins terminis? Com creus tu que podríem haver tingut un sistema millor?
Per cert, parlant de partits i de promeses de partits la decepció que em generen tots és tan gran que tinc fortes temptacions a cada elecció de quedar-me a casa, però llavors llegeixo els posts del Dessmond i me'n vaig a votar.
Quan parles del nivell de vida, de la crisi, etc, sí, tens raó però això tot i que hi ajuda no ho arregla el finançament, i hi insisteixo, el finançament dintre del marc pactat. Haurien de canviar moltes altres coses per a què societats en declivi com les europees puguin avançar més enllà d'una crisi cojuntural. El problema europeu, amb alguna excepció, així com l'espanyol i el català penso que és estructural i que no depèn de sistemes de finançament. Només una dada, el 80% dels estudiants de d'econòmiques de la UB volen ser o funcionaris o treballar a la Caixa, el 80% dels estudiants d'econòmiques (o el seu equivalent) de la Universitat de Columbia volen ser empresaris. I això no és culpa ni del finançament, ni del tripartit, ni de CiU, sino d'un sistema de desincentivació de l'esforç generalitzat.
ERC està utilitzant el peix al cove. I què t'esperaves? 21 diputats no proclamaran la independència ni aniran a negociar de tu a tu a Madrid, ni 21 ni 68. Repeteixo, el marc és el que és, si una majoria està disposat a saltar-se'l ja serà una altra cosa, però mentre aquesta majoria no hi sigui penso que poc més es pot fer. Què proposaries tu com a alternativa?
Que ERC perdi suports no em preocupa gens ni mica. ERC, com qualsevol partit són mers instruments al servei del ciutadà, i quan un instrument falla se l'ha de substituir per un altre. El que em preocupa és que dins del catalanisme no hi veig ningú que pugui fer avançar el país, no hi veig alternativa i el poc que hi ha està barallat, separat o dividit. L'última que esperen molts nacionalistes "de pedra picada" és que CDC i UDC se separin. Només faltaria això.
Tens raó, no sabrem què hauria passat si Puigcercós hagués dit no, tot i que m'ho imagino, però ho sento, potser tu no, però la maquinària s'hauria posat a funcionar per desprestigiar el govern i ERC amb cap altre objectiu que la més pura crematística. Dit això, tampoc sabem què passarà amb el tripartit si suma o si deixa de sumar, però accepto amb gust la teva aposta, tot sigui per un bon sopar :)
Abans que res, gràcies per respondre, amb aquest segon comentari, crec que estàs, pensem en la major part de qüestions, més o menys de la mateixa manera, però amb matisos.
Bé, començo. En el primer paràgraf parles de que te'n refies del Conseller Castells, i dones per bones les seves xifres. No vull qüestionar-ho ni entrar a debatre aquest punt, perquè és qüestió de percepcions. Només volia fer-te un apunt. La confiança, a la vida, amb les persones, amb les empreses, amb els companys de feina, etcètera les tenim amb aquells que no ens han defraudat, en els quals hem vist voluntat de complir, i amb qui tenim bones sensacions, feeling, vaja. Em sorprèn que donis per bona la xifra de 3500-4000 milions, no pel Conseller Castells, que a mi em genera confiança, sinó pel govern espanyol, que és qui al final té la paella pel mànec. I crec que les promeses, els incompliments de tot tipus, les trampes, els tripijocs, en definitiva, han estat a l'ordre del dia. I és clar, no hi tinc, comprendràs, gaire confiança amb el que és només una interpretació sense ni tan sols concreció, del que és l'aplicació d'una llei que, i perdona que em faci pesat, no es complirà. et dono la raó, en tan en quant és cert, millora el que teníem. Només faltaria. Però això crec que no és gaire.
En el segon paràgraf crec que tens raó. Tots les han incomplert. CiU va pactar un estatut quan tots pensàvem que quedava temps per a la negociació. Ara, ERC incompleix un altre cop la promesa. Respondré la teva pregunta de com crec modestament, que es podria haver aconseguit un sistema millor.
1er. Amb un partit que s'hagués mantingut fort en les seves "promeses", que hagués estat capaç de suportar la possibilitat de quedar a l'oposició, si cal.
2on. Aprofitant, un cop desestimat l'incompliment del pacte, totes i cadascuna de les tribunes mediàtiques per explicar als catalans el motiu del no, i buscar si cal, complicitat amb altres partits. Possiblement CiU, que està a l'oposició. Crec que si hi ha una cosa en la que els ciutadans d'aquest país ens posem més d'acord, és en aquesta. El finançament.
3er Evitant votar tots i cadascun dels projectes de llei del govern espanyol fins que no compleixi la llei que ell mateix aprova. Totes i cadascuna d'aquestes lleis, repeteixo. I tornant-hi, buscar altre cop la complicitat d'altres forces.
4art No tancar la porta a una futura negocició amb l'estat, en el sentit que no s'aparegui a llum pública com uns inconscients. repeteixo, explicar a la gent, que és responsabilitat del govern de Madrid que no hi hagi finançament.
Més o menys aquesta és l'estratègia per a negociar, per a treure el que marca l'Estatut, en aquest cas. Però és clar, suposo que és molt demanar per a un partit que, de totes maneres, perd tot el suport electoral.
En el següent paràgraf crec que hi ha poques coses a discutir. Potser no m'he expressat bé. Només volia dir que, tot i que un sistema de finançament no resol tots els problemes socials, ni de lluny, sí que és cert que aquests diners, ja avui, amb un país com el nostre, si no volem perdre els trens que se'ns escapen, no ens serveix, entenc, la política de la renúncia continua. Amb 18.000 milions d'euros anuals es poden ajudar moltes petites i mitjanes empreses, es poden generar molts llocs de treball, es pot ajudar a la gent que ho necessita, etcètera. I si no espavilem, potser d'aquí 50 anys, quan Catalunya disposi de tots els seus recursos, ens haurem empobrit tant que no hi serem a temps. El missatge és d'urgència.
Continuem, Jo no he parlat de saltar-se cap marc legal, recorda que estic parlant del compliment de l'Estatut. Per tant, aquí no cal que fem càbales sobre què pot o no pot fer Esquerra. De totes maneres, la clau no la tinc jo. La clau de la governabilitat a Catalunya, la té Esquerra. I si es tracta d'una cosa tan conseqüent com fer complir una llei orgànica, em penso que s'ha de fer servir la clau. Crec que això és el mínim exigible a una formació que es declara independentista, no li demanem que proclami la independència, però si que faci servir aquella famosa clau que orgullosament ens mostraven.
Per anar acabant, a mi tampoc em preocupa que ERC perdi suport. Evidentment. Em preocupa la dilapidació del missatge polític independentista. Que la gent, en part amb raó, n'estigui fins als nassos i opti per no anar a votar. És el desprestigi de la nostra classe política a la que han contribuït els dos partits catalans, amb una visió de país a curt termini i electoralista. Bé, a vegades ni això.
D'altra banda, no crec que ens hagi de preocupar excessivament el que diguin sobre ERC, si realment fan les coses bé. Com a exemple, dir que tot i l'enrenou mediàtic i la crítica generaitzada a CiU pel que fa al pacte pel finançament, una majoria de més del 60 % dels lectors d'aquest diari, diuen estar en contra del pacte al que s'ha arribat. Potser a vegades ens pensem que tenim o som menys forts del que realment som.
Moltes gràcies
Volia dir del diari la vanguardia, en el que ha votat més de 5000 lectors.
Fer servir les mans en ves del cervell també m'ha passat pel cap....fent bé les coses s'ens pixen a sobre, què ens queda llavors?
Jaume,
Jo no crec haver parlat en concret del conseller Castells, sinó dels socialistes en general. Ni els he tractat de traïdors. Com a mínim en aquest post. Però no crec haver-ho dit mai. Entre d'altres coses perquè jo trobo els socialistes prou coherents. Altra cosa és que a mi no m'agradi a favor de qui esmercen llurs energies. Si haguessim de parlar de traïdors amb propietat, aleshores potser m'hauria d'adreçar a qui no practica la coherència.
Que sigui favorable a CiU no vol dir que sigui un ase rematat. Si avui CiU hagués arribat a aquest acord i, a més tirés coets, diria exactament el mateix. Vull dir que criticaria amb el mateix to.
Oblides una cosa fonamental. I es que una de les coses que va impulsar la redacció d'un nou Estatut fou el tema del finançament. Allí hi ha uns criteris establerts que la colla pessigolla tripartita, ERC incluïda, va lloar perquè blindava el tema. I són ells mateixos el que s'el salten en nom del pragamatisme (?). Fins ara era el govern d'Espanya el que se saltava l'Estatut. Ara ho fa amb el vist-i-plau del català. Això, Jaume, amb CiU no passava. Podem crititcar moltes coses a CiU, però no de saltar-se la llei, en nom del pragmatisme. Al contrari, els governs de Pujol el que feien, per pragmatisme era intentar fer més grans les competències. Assumia matèries que no li eren pròpies, com ara les de treball i les consolidava. O la creació de TV3, que fou primer un projecte alegal.
CiU no va fer grans avenços. No he dit jo el contrari. No ho ha dit ni en Tremosa!. Però em sembla no ets just dient el que dius, a la vista d'aquest post.
En tot el temps que porto fent de blogaire només un cop, després d'estar molt emprenyat, vaig fer anar l'expressió de les cadires. És un recurs que reconec és demencial i ni jo no m'el crec. Un lector del blog, militant d'ERC, m'ho va fer notar que l'havia fet anar i el vaig esborrar de seguida. No estic d'acord en que la meva frase és tendenciosa. No ho dic pensant el que tu has pressuposat. Ho faig sobre tot veient l'ADN de l'actual direcció d'ERC. Gent d'esquerres a les totes. No penso en cadires, sinó en sintonia política. La mateixa classe de comèdia que la del cap de setmana: fent veure que negociaven no sé pas el què, quan ja estava tot apamat d'antuvi. No es pot anar amb segons quin lliri a la mà, en aquestes alçades de campionat!
Donat que et mereix tanta confiança en Castells -ets amic personal d'ell?-, llegeix des del principi les seves declaracions i mira que entenia ell per punts irrenunciables i comprova si els ha mantigut fins al final. I després torna a sospesar la confiança...
Per cert, donat que aquest blog ha servit per obrir una magnífica aposta, penso que m'hauriau de convidar a mi. Sempre del cantó del guanyador, és clar.
Això està fet. Cap problema.
Publica un comentari a l'entrada