Ahir un ocellet va refilar. El seu cant traspassà els racons de la nostra geografia, fins arribar a Palau. El seu delicat piulet ha encandilat àdhuc el conseller d’Economia, avui. I demà –vull dir el dia 15- veuràs que ho intentarà amb tu mateix, si bades. Què boniques són les fràgils aus del paradís!. Quan la bandada es posa en marxa, tot és harmonia.
19 comentaris:
Pecaré d'innocent i m'imaginaré un bon acord. M'esforço i no puc, quina forma tindria un bon acord? 3500, 4000, 5000 milions? Amb 3, 5, 7 punts per sobre la mitjana? Darrerament penso que no se pas si seriem capaços de pair, o fins i tot identificar un bon acord. Tenim tots tant coll avall el mal acord, que gairebé seria desafeccionant que hi hagués un bon acord.
Cristian,
Un bon acord seria el que apuntin els experts independents. No el que digui la veu del seu amo.
Et noto molt molt desinflat,no?
La quantita és el de menys...lo important és que si don els 2ons. en renda per cápita "DISPONIBLE", una vegada "solidaritzats" no passem a ser de les ùltimes, i que les ùltimes, tinguin al final més renda per cápita "DISPONIBLE" que nosaltres.
I aixó és impossible contentant a tothom, perqué, si algú guanya (Catalunya possem per cas) algú ha de perdre (Andalussia, Castella, Extremadura, Galicia, Asturies...p.e.) i no sembla que la cosa vagi per aquí.
El que jo en trec de tot plegat, és que totes les energies malaguanyades en reformar l'estatut (una margallada més per debilitar a CiU i al PP) les podiam haver canalitzat en reformar NOMÉS el sistema de finançament, segur que ens hauria anat molt millor.
Em fa molta gràcia quan carregueu contra el govern en el tema del finançament, com si els de CiU fossin uns cracks. Ostres, que han governat més de 20 anys i n’han negociat molts de finançaments, no fotem. De veritat creieu que el Conseller Castells és un venut? El problema no és de qui governa sinó del marc que accepta, i aquest marc l’accepten ara mateix tots els partits polítics catalans, o potser us penseu que CiU trauria un finançament millor. Per desgràcia l’experiència no els aval·la.
Jaume,
en Castells s' hi juga el prestigi acadèmic, només això. A i tant més si es talla les venes o se les deixa llargues. A hores d' ara ja sap que passarà a la Història com un siwanista més. Tot el seu prestigi en orris per un al.lòcton i un farsant. Lamentable, se sap insrumentalitzat. Per canviar de bàndol hi és a temps, mai hi farà tard. Quan ho fagi serà pedagògicament profitós, però el mal ja l' haurà fet. No tindrà cap protagonisme històric com pretenia.
El sociatisme farà tants jocs d' artifici com pugui, però quedarà clar que amb els sociates no es pot comptar per a res.
Cesc,
El panorama és terrible. Què proposes? I si us plau que sigui factible.
Salutacions.
Recordem que ja estava negociat i que hi havia dades estimades prou concretes, abans d'aquesta telenovela cutre tripartit-sociates.
I que el tripartit (orgull d'ignorants), va negar-se a que el grup parlamentari majoritari formés part de la comissió bilateral. Una negativa "política sectària", que no basada en res. Han trigat 2 anys i ara, a tancar quan el gran farsant ja no vol seguir amb la comèdia. Burrus tripis de no haver-hi estat tots. Ara això serà nomes una guerra mediàtica (amb calers publics) per a dir que es un gran acord....que no arribarà NI A LA MEITAT DEL QUE PREVEU L'ESTATUT VIGENT.
Els espanyols nomes cedeixen una mica, quan estan "ofegats", i pel temps en que ho estan. La malifeta d'en Carod i l'ERC del 2003 ha estat tremenda, quan estaven mig morts del tot, la Federacio del Nordest.
Sort que era per la independència!!!!
Però seguirem i tornarem a lluitat, seguirem i tornarem a sofrir i tornarem a vèncer.
Propera estació: Mas o Montilla
2009.
Com que no vull entrar en discussions bizantines, només dire´que CiU va negociar els finançaments amb l'estatut del 79, fet basicament pel PSOE, la UCD i el PSUC, a les hores CiU era la 4ª força politica de Catalunya...i a més, amb el PSOE del NE sempre en contra (recorda alló del victimisme).
Ara tenim l'estatut nou de trinca, en el que es va negociar un nou sistema de finançament, i els cracs del tripartit no se'ls acudeix res més que "negociar" el finançament que ja es va negociar al fer l'estatut.
Saps qué vol dir negociar?...negociar vol dir cedir.Saps qué és una llei orgànica...tu negocias amb hisenda quant fas la declaració de renda?.
Dons aixó.
Benvolgut Jaume,
Jo només espero que CDC reaccioni com cal i li dicta el seu mandat congressual dretadecidirista.
Caldrà molta pedagogia sobre el mal negoci que ens és ecspanya, si CDC s' hi posa és pot fer un curset accelerat i multitudinari, amb bons èxits, si es limita a passar pàgina no ho aprofitarem per enterrar l' estafa sociata tant depressa com voldriem.
CDC aquesta vegada ho ha fet molt bé no enfangant-se, ara fóra bo que volguéssin acabar de rematar la feina.
Salut i independència,
Cesc.
Jaume,
El problema és el doble joc. Quan CiU no rascaba pilota, perquè a l'altra banda hi ha l'Espanya que asfixia, aleshores el que feia Pujol i companyia era victimisme. Versió sociata-eco-erky. Sempre.
Els socialistes van proclamar allò del govern amic. I s'han trobat amb el mateix cuento. Perquè la cosa no té a veure amb la sigla, sino amb el context. Això que en dius tu, el marc que s'ha acceptat. (Que tampoc és acceptat, sinó que te l'has de menjar amb patates. Fer volar coloms costa poc, vaja). Sabent tot això, el que m'indigna és com s'enganya a la gent a base de proclamar que l'esquerra és bona per definició quan en realitat el que fa és viure del "timo de la estampita".
Clar que és difícil l'acord! Això ho sap fins i tot el més ruc! El que no hem d'acceptar, per salut democràtica, és que ens preguin el pèl, intentant fer veure el que no veritablement no és.
Recordes allò de que si guanya ZP guanya Catalunya? O la conya marinera del govern amic?
És simplement escandalós
Dessmond,
Jo no defenso l'acord, ni la negociació. Sé que en sortirem escaldats com sempre, justament perquè acceptem el marc (per marc em refereixo a un marc constitucional i estatutari que ningú, ningú, està disposat a desafiar). El que critico és que molts us passeu tot el sant dia despotricant del tripartit en aquest tema quan està clar que CiU no ho va poder fer millor (per incapacitat o per impossibilitat). És estúpid, i perdona'm que sigui tan extrem, estar tot el dia llençant merda sobre Castells i Montilla i companyia. Ja ho sabem que l'acord farà pixar de riure, igual que si negociessin Mas i Homs. L'única forma d'obtenir un resultat just és superar el marc del que et parlo, i això en primer lloc no ho planteja ningú seriosament, segon, ningú té una estratègia per assolir-ho a mitjà o llarg termini, i tercer, tenim el país que tenim, i enlloc de passar-nos tot el dia parlant de l'inútils que són tots plegats potser caldria sortir als carrers de l'Hospitalet, de Santa Coloma o de Barcelona mateix a explicar perquè ens passa el que ens passa, fins que ens entenguin.
Jaume, em sap greu, i perdona, que no vull ofendre el sentiment de ningú, però és que alguns ja fem el camí de tornada.
Si el que vols dir és que dins d'Espanya no tenim solució, ja ho sabem, no ens prenguis pas per tant rucs, però de la mateixa manera que t'ho reconec, també et diré que NINGÚ...proclamará la independència de Catalunya, si més no, a curt termini.
I com que, a curt termini, aixó no succeirá...i si algú t'ho diu, descomfia, perqué potser et vol enganyar...bé haurem de sobreviure mentres tant...i sobreviure vol dir desfer-nos del tripartit PSOEmontillista.
I enfortir-nos...enfortir el nacionalisme, per, com digué n Alfons López Tena...i recollí en Dessmond en aquest mateix bloc (i em consta que també ha recollit l'Artur Mas) deixar d'aportar solucions a l'estat espanyol i passar a ser part fonamental dels seus problemes. Aquest és el camí...si més no, el camí possible.
Jaume,
Gràcies per provocar civilitzat. T'ho dic sentidament.
Per a contestar-te, faig meu el que diu en Josep-Empordà.
Josep-Empordà,
Agraït!
Completament d' acord que cal acabar amb règim del malgovern tripat i sociata. Aquesta és una premisa necessaria... però que un cop acomplerta caldrà seguir avançant.
Els governs del President
Pujol ens van fer sentir el que no erem, va anar molt bé per recuperar l' autoestima i establir-ne un solatge institucional mentre s' eixamplava el sentiment de pertinença.
El resultat del congrés de CDC d' ara fa un any ben aviat tindrà oportunitat de desenvolupar-se. El nacionalisme desacomplexat ecspanyol de l' estat hi ajudarà. Els hi abocarà. No deixa gaire sortides. El tactisme cada vegada és més reduït i estret de maniobra-hi, caldrà variar-ne, directament, l' estratègia. CDC ho té com a mandat congressual i això és bo. Necessari.
En Barrera fa un mes al seu artícle "Oportunitat i viabilitat de la proposta de Joan Carretero" ens deia en el seu punt quart:
"Per inclinar el vot dels independentistes potencials caldria, això sí, una campanya molt intensa, denunciant la situació real del país, rememorant el nostre llarguíssim memorial de greuges, i explicant que la independència seria econòmicament viable, tal com demostren estudis solvents, com el recent de Ros Hombravella".
Aquesta denuncia de la realitat que ens toca viure la pot fer RCat, però és molt millor pel País que CDC la faci seva i si pot ser que la lideri. Com que ho té per mandat congressual res em fa dubtar que ho farà. Entre d' altres coses perquè la socilogia nacional per on creix és per aquest vector.
L' assoliment de la independència no serà empresa fàcil, però no és pas inassolible. No inventem res que d' altres pobles no hagin fet abans. Pobles més petits i integrats a Estats molt més poderosos que no pas ecspanya. Els ecspanyols ho tenen molt més assumit que no pas nosaltres mateixos, les possibilitats reals de que ens sortim. La independència només depèn de nosaltres, és molt més fàcilment assolible que cap estatut d' autonomia, cap estació federalista o confederalista.
Jo sóc dels que penso que aquest pas no es podrà fer sense CDC. Cal que en sigui activament partidària.
Que a les properes eleccions el tripi no sumi, i alhora a CiU se li obri un bon ventall d' opcions serà bo. Si l' opció d' RCat fa un molt bon reultat ajudarà a la bona gent de dins de CDC a imposar els seus criteris contra la minoria autonomista que encara queda per convéncer.
Salut i independència,
Cesc.
Cesc,
Prou d'acord amb el que apuntes. Ets dels pocs què pensen sosegadament en clau de país.
El tripartit podria no sumar. Però caldrà veure on ens porta l'entesa Camacho-Montilla. Hi ha qui malpensa molt, després del que s'ha vist per Euskadi.
Home, amic Dessmó, l' al.lòcton montilia ja va fer el segon pitjor resultat del sociatisme sectari al 2006. Ara de ben segur que supera la seva marca i queda a la cua com no pot ser d' altra manera. Això si repeteix com a candidat i els seus no en fan butifarres de frankfurt previament...que ja és comptar força. D' antacedents d' antropofàgia sociata n' hi ha cabassos.
La morros és nova, ja la va vessar amb en Basagoiti dient que ens aniria bé el Concert. El fatxa de tota la vida quan la veu tria Falange o C's o UPD o Fuerza nueva.
Sempre recordaré a l' avi d' un amic que ell tancava les paperetes de la dona i el servei dient, "qué van a saber ellas si nunca ojean el Alcázar!".
Vèies tu, aquell no vota a la Camacho ni que se li presenti a mitja nit en tanga.
Amb en saure fan el "trio calavera".
Si psoe+pp+c's+ UPd+IC-v sumen, més ens val vendre'ns-ho tot i refugiar-nos a Andorra, o directament al Vietnam.
Aquí tenim un malaguanyat CiU+ERC=68 aritmètic. Ara caldrà de veure si un CiU+RCat+ERC sumen més de 75...i què en fem. Tempus fugit.
Salut i independència,
Cesc.
Benvolgut Cesc, aquesta suma que fas al final del teu comentari de CiU+RCat+ERC seria possible si tothom fos com tu, com jo i com nosaltres...però ja deus saber que no és el cas. Si no ho saps, ja t'ho dic ara.
CiU només podrá fer fora el tripartit si totes les altres sumes no donen suficient. És el que hi ha i val més no enganyar-se.
Sápigues que és una "questió d'estat" (de cap d'estat i tot, diria jo).
Realitats, front especulacions interesades.
No es igual, el que han deixat d'aconseguir els tripartits, en finançament, que el que va aconseguir, per 3 cops, in crescendo, CiU negociant amb Psoe i amb PP.
Per tant no es comparable.
L'estatut vigent deixa clar el sistema de finançament català, clarissim, i que es una comissió mixta bilateral la que fixarà les xifres escaients segons els criteris ja establerts. Es com les balances fiscals. Poden discutir-se metodologies, fons dades, etc., pero no conceptes.
Això no era negociable, ara, gràcies a l'estatut 2006.
Els models de finançament anteriors, pactats per CiU, com a grup parlamentari, a Madrid, amb el governant de torn sense majoria absoluta, si que eren negociacions de conceptes nous, (cessió IRPF, especials,..) i de nivells quantitatius, i no era una negociacio bilateral, perque l'estatut 1978 no instaurava un sistema clar de finançament estrictament per a Catalunya.
No es poden comparar ous amb peres llimoneres, ni, encara menys, ppressuposar, (pur invent, pura especulació interesada, pures ganes de defensar el que es indefensable, -l'actuacio del tripartit en aquesta farsa del finançament amb zp- , que si hi hagues anat jo hagues fet el mateix. Que coi saps que hagues fet jo, o l'altre o el de mès enllà. Amb les reformes del sistema comu, abans de l'estatut actual, CiU va aconseguir que el pressupost de la Generalitat es dobles del 2002 al 2007. Però amb 55.000 nous funcionaris, la mà foradada, i la incapacitat de´gestió, han aconseguit tenir mes problemes de tresoreria que mai, i mes deute que mai.
No, no es comparable.
Es evident que CiU ha demostrat pactar a canvi d'avantatges i millores clares i quantificables , i que el tripartit, que ha volgut anar sol, no ha sapigut defensar i mantenir el que es va aconseguir incoure clarament a l'estatut.
Uns son pures paraules i el no res (tripartits) i els altres (CiU) sumen fets.
Ací rau la diferència.
I el poble se n'adona. Per això cadascu treu els vots que treu.
O no?
Cordialment,
Andreu
Benvolgut Josep, jo parlo de suma aritmètica d' escons, no de suma d' escons per fer investidura. Primer cal una cosa, per veure quines possibilitats hi ha de fer-ne la següent.
El paradigma seria que CiU+ERC+RCat suméssin 2/3, és a dir, 90 diputats. Donaria legitimitat per fer moltes coses. Per això és tant important que cap sobiranista s' abstingui.
Salut i independència,
Cesc.
Publica un comentari a l'entrada