dijous, de juliol 16, 2009

Aires de campanya

Em vaig jugar la reputació assegurant que ERC no acceptaria de cap de les maneres aquest acord de finançament. Al cap i a la fi, pactar incomplint l’Estatut és més temari. Vull dir més que complint-lo. Hi ha molts números que la cosa no surti pas bé. L’efecte per corregir aquest risc només és virtual. L’únic que s’hi pot fer és vendre que el miracle passarà el 2012, per exemple. Ara, jo creia molt innocentment, que tal i com van les coses, la gent d’Esquerra només necessitava una excusa versemblant per no haver-se d’empassar més ratlles vermelles del compte. Un cop de puny a la taula per mor d’un dubtós acord de finançament els hagués atorgat una credibilitat que ara resta molt tocada. I, per efecte de carambola, agafaven als reagrupats amb el pas canviat.

I no ha estat així la cosa. S’ha esbombat un gran pacte per aquí a tres anys. El curiós del cas és que, així com el mac Andreu de la part catalana ja s’ha penjat unes quantes formoses medalles, a Madrid la ministra que recepciona l’acord no gosa parlar de cap xifra. D’aquí ja pots començar a deduir com pot acabar aquesta història. Ara mateix, per exemple, un dels grans mèrits del pacte és que tothom rebrà per damunt de la mitjana. Miracle, com deia.

Trobo molt simptomàtic, també, la sincronia que hi ha hagut a Esquerra entre l’assumpció d’aquest pacte i el nomenament d’un responsable de campanya electoral.

Sembla que aquí hi ha un llarg guió que està més que escrit de fa dies. Que el dia 15 s’anunciaria l’ok a un finançament, el que sigui, era cosa arxisabuda. Es va respectar, però, les dosis de comèdia –així és com encertadament ho qualificava el mateix Ridao- per donar més cache a l’escenificació política. Ara en Saura ja ens assabenta d’un nou apunt, no gens menor. L’Estatut serà considerat “globalment constitucional”. I posa data a la declaració pública, que oscil·la entre l’agost i el 15 de setembre. Ja podem suposar, doncs, com quedarà de pla allò que sobiranament representa la nostra voluntat popular.

Les incògnites a aïllar són ben poques. Només cal veure exactament per on és que s’ha podat la constitució catalana. En funció d’això vindrà la decisió d’embolcallar-se amb la bandera o no. Però el cert és que cada dia que passa juga en contra del naixement d’un tercer tripartit. Jo començo a sospitar que tindrem eleccions aviat.

El patriotisme social ha estat una afaitada més. El quaranta per cent dels aturats ja han esgotat la prestació de subsidi i la tendència no sembla minvar. El nombre de pobres ha augmentat un trenta per cent en un any. D’altra banda, tot el que és pot comptar com acció política en positiu d’aquest tripartit sempre resulta ser a llarg termini i en dibuix fotorealístic. I, en canvi, les enquestes pròpies per més que s’intentin acolorir amb el Photoshop són prou galdoses.

El temps els juga en contra. La maquinària socialista fa dies que és en campanya. El erkys ja han nomenat director d’orquestra electoral. Veurem com puja el to en els mitjans públics i veurem, també, que els aires de la tardor no seran precisament els que marca El Corte Inglés. Sinó de campanya més o menys descarada. Ara, com a mínim, els queda el ressò d’un gran pacte. Ara que encara ningú sap res de res al respecte.

8 comentaris:

Joan ha dit...

Jo tambe pensava que Esquerra no signaria l'acord. Que primaria més l'estrategia de cara a les properes eleccions i recuperar credibilitat (en la mesura del possible) que no uns mesos de sou.
Però ara si que ja no em crec res. Ni tant sols si el TC trinxa l'estatut a cops de destral els dirigents d'Esquerra trencaran el tripartit. Saura ja ho ha avançat: el tripartit 3.0 ja esta pactat i no val la pena per Esquerra arriscar-se a fer el ridicul.
Mira que et dic, si hi ha avançament d'eleccions, és més probable que sigui perque li convingui al Tio Pepe convocar-les aprofitant "l'exit" del finançament abans que la crisi ho engegui tot a cagar.

Adrià Izard ha dit...

A ERC hi ha una gran falta de cinturons, els hi costa molt poc baixar-se els pantalons.

renta activa ha dit...

crec, modestament, que et tornés a equivocar. El tripartit arribará al final. Perdre la VISA oficial és massa risc.

Anònim ha dit...

ANGELS CABASSES HA DIT NO, I AMB ELLA, LO MILLOR DELS "MANAIRES" DE LA POBRETA ERC. NO TOTHOM DINS AQUEST DISORTAT PARTIT SON UNS TRAIDORS.
JUGANT AMB BCN.

Josep-Empordà ha dit...

Benvolgut Dessmond.

Justament perqué les enquestes son horroroses encara que els hi passin el photoshop, crec que acabaran la legislatura, i ho faran perqué si de totes maneres han de perdre, al menys que sigui d'aquí a un any...i "que me quiten lo bailao".

Només avançarian si les perspectives fossin a empitjorar des d'una posició guanyadora, però com que ja han assumit que estan en una posició perdedora...ja no poden aspirar a guanyar, per tant, a fer calaix mentres puguin.

Cordialment.

Joan ha dit...

JUGANT AMB BCN,

Jo no se que va fer la Cabasses al final, pero la Simó que a l'executiva va votar en contra de l'acord, quan va arribar el moment de votar al Consell Nacional també va votar a favor (gir de 180 graus en només 24 hores).
Sembla ser que abans de les votacions va intervenir i va justificar el "canvi de posició" en nom de la unitat i totes aquestes excuses. Sembla que el consell la va aplaudir i apa, tots contents.
Esquerra està perduda definitivament. Fins fa poc jo també creia que hi havia algun rastre d'esperança, però res de res de res de res.
Escoria!!!

Josep-Empordà ha dit...

Encara que.... si ho mirem des d'un altre punt de vista, a mida que passi el temps i es vagi demostrant la ensulsiada del finançament, a les hores la debacle tripartita pot ser total i absoluta, i si es pensen que la campanya (vergonyosa) que han desfermat per vendre-ns el finançament els pot representar algun rèdit (que estic segur que no és el cas, però vaja), igual s'arriscan.

Bé, n'hi ha per tots els gustos, però com que poca cosa més podem fer, quant sigui ja ens ho farán saber.

Ara només podem fotra-lis canya fins que arribi el moment, és l'ùnic que está a les nostres mans.

I recordar, quant arribi el moment que o surt en Mas...o tornarem a tenir Montilla...i les seues comparses.

Andre ha dit...

Juguesca ..........possible.

Benvolgut Dessmond,

Ja meva dona no m'ha deixat mai tallar-me el bigot, dient que em va conèixer així i no vol veure'm amb la cara canviada...........en aquest punt.

Ni en vacances llargues ni mai.
O sia que me'l jugo...........amb reserves.
Si l'autoritat única superior (la meva dona) no m'ho impedeix, em jugo el "bigotis" a que hi ha eleccions catalanes enguany.

Pur pressentiment? I les despeses, no se sap si publiques o sociates en propaganda, urbi et orbe, a ple estiu,....no llencen sempre els diners seus...Anunci a tota plana a LaVang, declaracions, tv3 amb Beria refitxat per Zaragoza, etc, etc.

Algu es juga quelcom similar, de significat semblant?

Més que res per a que quan ens retrobem en els sopars Dessmond de la propera temporada notem canvis, físics, si més no, en algunes i alguns dels habituals.


I me l'apreció molt.......o sia que n'estic força convençut.

Mas o Montilla, abans de cap d'any!

Cordialment,
Andreu