Encara sóc per Mallorca. Hi ha algun raig de sol estantís i poca cosa més. Val a dir que el paisatge fa goig. L’aigua d’aquests darrers dies ha deixat un panorama a vessar de colors, quan aquest sol agònic permet fer un cop d’ull general.A Valldemosa, direcció Banyalbufar, hi ha vetes d’aigua per arreu. La carretera sembla tenir un parentiu llunyà amb les fonts ufanes. Han brotat herbes d’un verd fresc i intens i molt ferotge. Flors grogues i blaves trempen la verdor. Ametllers i oliveres s’escampen en mig d’aquesta catifa que rarament es pot veure en cap altra època de l’any. L’atmòsfera s’ha oxigenat de tal forma que pot arribar a ser perillosament saludable per a uns pulmons contaminats com els meus. Sort, sort, que ben aviat tornaré a ser a Barcelona.
Arribaré just per assistir al sopar amb n’Oriol Junqueras. Tot l’ensopiment, les panades i els rubiols que m’ha dispensat la rutina mallorquina en poc temps quedarà arxivada al bagul dels records. Cada cop que torno cap a Barcelona no puc evitar que el cor s’encongeixi una mica. Mallorca és una mena de paradís somiat pels catalans. Però el realment fomut no és quan balla per la imaginació, sinó haver-lo d’abandonar. No he estat el primer ni serè el darrer que sent aquesta mena de pessigolles. I seguirà sent així, mentre resti encara un bocí de vent que faci brandar les quatre barres a banda i banda de la mar.
5 comentaris:
Quin escrit tan primaveral, tan plàcid!
Ve de gust quedar-s'hi i seguir olorant tants colors!
Records a la família i ànims per la tornada :)
Joana,
Olorant i gaudint. Ara Mallorca fa un goig únic. Els carrers són nets i pulits.
Molts records també per a tu i la teva tropa! Salut!
Amic Dess,
viure a Mallorca entre març i juny i un petit parèntesi entre setembre i octubre és un dels meus somnis. En aquests periodes és on hi ha la veritable Mallorca.
Qui tinguis bona tornada.
Aucanada
Disfruta de mallorca, jo ara per Salou tinc tempesta política amb aires Camorristes.
Celebr i em sorprèn que t'agradi tant Mallorca, especialment en l'època fatídica del turisme de bici, quan milers de sonats envaixen en estols les carreteres de l'illa i posen en perill la mobilitat dels autòctons.
Així i tot, m'agradaria veure augmentar el turisme català continental a la nostra illa. A veure si d'aquesta manera s'esvairien alguns dels tòpics que es manegen ací i allà. Qui sap si serviria per veure més clara la necessitat d'anar junts -tots- en les nostres empreses.
Publica un comentari a l'entrada