Amb en Felip Puig sembla ser que una bona tropa acaba de descobrir la sopa d’all. Les declaracions fetes a El Matí del Sr. Cuní han esdevingut reveladores. Em resulta especialment gràfic el que s’hi diu aquí. D’una banda, trobo que esta fet amb prou grapa, però d’altra és molt representatiu del tipus d’amnèsia que sovint hom gasta per poder, tot seguit, fer lectures positives d’una acció política que no s’agafa ni amb pinces.En Felip Puig parla de salvar l’Estatut i, a més, de fer pactes per garantir l’estabilitat política a Espanya i a Catalunya. I és aquí que ve l’escàndol. El mateix Cuní ja fa en directe rigorós el numeret que qualsevol ciutadà interpreta al servei de la crosta progre i amb ganes de semblar un sant baró, de forma més o menys pública. O privada.
El que va fer en Mas en el seu dia fou una foto bastant desafortunada. Des de la rendibilitat política, vull dir. Perquè un cop aconseguit el que va acordar-se al Parlament de Catalunya, en Mas havia de jugar les seves cartes de tal manera que res no li projectés cap mena d’ombra. Ell va oblidar que era un trist representant català ubicat a l’oposició i que els interessos de Catalunya no eren en absolut matèria que d’ell depenien. La patata indigne i calenta en la qual s’estava convertint el procés de l’Estatut l’havia de deixar al terrat tripartit. Només cal tirar d’hemeroteca dues setmanes abans per veure quina mena de sobiranisme corria per les venes “catalanistes i d’esquerres”. Els papers que ja es podien passar a signar -deien els tripartidaris- només els va trastocar la puñalada trapera en forma de primícia fotogràfica que en ZP va dispensar al seu soci prioritari a Madrid i molt posseïdor de tanta clau a Catalunya.
Aquells qui avui s’escandalitzen com a persones de suposada bona fe, que tirin d’hemeroteca i a veure quina mena de sorpresa aguanta la seva capacitat d’escàndol. Que vagin una mica més enrere respecte de la data d’aquella foto i que m’expliquin a veure qui va anunciar sense cap mena de pudor que allò pactat al Parlament ja ho aigualirien a Madrid i tot i així avui l’han fet president de la Generalitat. Que gratin a les hemeroteques per recordar el paperot que feien les forces catalanes anant a Madrid cadascuna pel seu vent, per alegria infinita d’en Rubalcaba -i Espanya sencera-. Que intentin explicar perquè aquell president de la Generalitat es va fondre després de l’acord assolit al Parlament o que justifiquin el seu suport a aquells que a Catalunya deien ser tant catalanistes i a Madrid seien al cantó negociador que defensava els interessos d’Espanya. Allò d’aquella foto no és en absolut el moll de cap os.
Freqüentar l’hemeroteca serveix per combatre el fariseisme, també. Perquè la reforma de l’Estatut es va plantejar en clau d’interès partidista més que amb sentit autenticament de país. Era la munició que havia de donar llarga vida a una segona o tercera legislatura a un govern –suposadament- catalanista i políticament agafat pels pèls de l’esquerra. Recordem que aleshores n’Aznar campava per les Espanyes, sabre en mà. Però la truita es va girar amb el desgraciat atemptat de l’11M.
Aquells qui després de tota la seqüència relativa al procés estatutari agafen com a foto finish la que es va fer en Mas amb el gran farsant jo simplement els pressuposo mala fe, per dir-ho educadament. La seqüència fou llarga fins el tedi, pel cúmul de despropòsits que s’anaven col·leccionant. I el dia que en Mas, en ZP i en Duran van aparèixer com els tres mosqueters, aquell dia no es va decantar la balança política de Catalunya. El principi de la fi, estimats fariseus que no grateu intencionadament ni en la memòria ni en cap hemeroteca, el podeu trobar en postals semblants a aquesta. I a en Mas li hauriau de dispensar agraiment etern, perquè us ajuda imapagablement a oblidar-la.
14 comentaris:
En Puig apunta, benvolgut Dessmó, la setmana que ve vindrà en PP Blanco a disparar i la següent en Chaves a rematar.
A l' al.lòcton li queden pocs TN.
Salut!
Cesc.
Cesc,
Bé, ja saps com són darrerament els TN per aquí. Ja no són el que eren!
Benvolgut Dessmond,
Tenim molt presents les hemeroteques. Les de dues setmanes abans del pacte de la Moncloa -on el problema no és cap foto, sinó el fet de que algú gosi vendre els interessos dels catalans per trincar la generalitat de la mà del psoe-gal-, les dels mesos següents a tal pacte i, com no, les de trenta anys de continuitat de la legalitat emanada del 18 de Juliol del 36. Vull dir que sí, que tens molta raó quan critiques el sobiranisme de costellada, però reduïr el que en el cercle de la gent amb que em moc coneixem com a sobiranisme prostàtic a una simple foto és quelcom que es pot pretendre amb auditoris d'edats mentals inferiors a cinc anys, però no gaire més. I comparar la formació d'un govern per quatre anys amb un text que condemna una generació de catalans és per fer-s'ho mirar.
D'altra banda, i això és un comentari merament estètic, com a persona sensible que sóc em deixa un pèl aixafat que a aquestes alçades del partit segueixin arrossegant-se les collonades nacional-catòliques en general i les que afecten als fariseus- persones entranyables i inventores de versions 1.0 d'eines encomiables com el tancament de caixes o la separació entre l'estat i els clergues- en particular. Sobretot, quan venen de pressumptes defensors d'un sionisme el coneixement del qual té un nivell inversament proporcional al hooliganisme a l'hora de defensar les molt criminals pràctiques que tristament estan duent a terme els governants del poble israelí. I és que no és cap casualitat que un 90% de l'escòria anti-semita que pulula per sota dels Pirineus tingui uns origens ben catòlics i ben integristes, doncs el món no es va inventar ahir.
Apartat de consignes: Visquin els fariseus i els catalans!
Signat: Popota, a Proud Friend of Moses Hess.
Benvolgut Popota,
Vols dir que en el cercle que tu et mous ja no recordeu primer el Sí, després el Sí crític i finalment el No a l'Estatut?. I que es va fer servir l'assamblearisme per no haver de donar la cara per cada nova indignitat recollida en cada viatge a Madrid. (Ep, indignitat a quatre bandes, això sí).
El cercle en el qual et mous, a en Mas li hauriau de fer un monument. No per vendre res. Sinó per fer el passarell dels grossos. La Generalitat -i Catalunya sencera- feia dies que ja era venuda de saldo. Si en Mas hagues donat el protagonisme a qui li pertocava, avui aquest cercle que cites no sé quines històries de frenopàtic estaria explicant. I potser avui, també, en Mas seria ja president.
A mi el que va pactar en Mas no m'escandalitza falsament. Pactar l'estabilitat a Madrid i a Catalunya, sempre que el resultat democràtic ho permeti, no m'escandalitza en absolut. El que m'escandalitza és anar-ho explicant vist el resultat aconseguit amb aquest gran pacte.
El que potser trobo més bèstia com inexplicable és que CiU hagi donat cap recolçament al PSOE, d'aleshores ençà. Això si que ho trobo censurable i indigne.
Per cert, aquest PSOE-Gal que cites, només ho és quan pacta amb CiU. Quan se li regala la clau sembla ser que és catalanista i d'esquerres i així els del teu cercle ja podeu anar ben tranquils, no?.
Escolta, mediteu bé això de fer un monument a en Mas. Potser no tindreu l'oportunitat si trigueu gaire a veure-ho clar.
Ho deixo aquí. I no et dic el perquè, no fos cas que t'excitessis bastant més que el de costum. Espero com a bon coneixedor dels costums baleàrics, avui puguis endrapar una bona panada i algun rubiol. Jo aquestes collonades nacional-catòliques si que no les deixo mai de banda. Amb el teu permís, doncs.
Mes enlla d'establir de qui es la culpa de que, i si la foto A o B es pot admetre com a prova irrefutable... El que em preocupa es que es impossible discutir politica i el PSC i (especialment) ERC sense que la conversa es torni en un seguit d'acusacions a un partit que ja fa uns anys que no esta al poder tot i guanyar totes les eleccions.
A popota el fariseu de frases de vint sintagmes, la veritat, m'agradaria que fossis una mica mes clar, especialment amb el PSOE-gal aquest. El PSC, on para en teu mapa? Aprop d'en Chavez, no? Vull dir que no fa falta pas fotos, per aixo.
Mira-t'ho com vulguis però fins fa dos dies el mateix Mas, negava la evidència. I ara per afegir llenya al foc, ens surt el sr. Guardans...Molta feina a fer...
RA,
En Popota és un personatge complex. Després d'una llarga estada pel País Basc, va tornar a Catalunya i va trobar en Maragall molt enrotllat. Per això no ha d'estranyar que lideri el Maketo Power. No se pas que li donarien per Euskadi. Però si no existís l'hauriem d'inventar.
Daniel1714,
Jo es clar que m'ho miro com vull. Suposo que com tu, vaja.
En Mas, en tot el procès és l'anècdota. Per més que t'enlluernin les fotos o les declaracions d'en Felip Puig. O la "transversalitat" d'en Guardans.
Deunidó amb l'anècdota,de tota manera agraeixo el to. Però agrairia que tant l'anècdota com la transversalitat s'apliqués tant a uns com als altres, potser seria una manera de començar a crear ponts, i no a destruir el poc que deu quedar.
Daniel1714,
Diga'm on és que he de signar, per a la creació dels ponts?. Ep, amb qui és que vols refer ponts, tu?.
Pel que fa al to: aquí es respecta tothom, pensi el que pensi. Deu ser el respecte una de les poques coses que encara tenim senceres.
queda clar que si el nostre objectiu comú és la independència, els ponts s'han de construir entre independentistes.
Segui´re llegint el teu bloc, és interessant.
Salut i Independència
Daniel1714,
Ok, ok. Queda ben entés i d'acord en construïr aquesta mena de ponts.
Serà un honor tenir-te de lector. Gràcies a la bestreta, doncs.
Ra,
CiU no ha guanyat totes les eleccions i per això està a l'oposició. En les dues últimes eleccions, els partits que abans de votar havien dit que investirien Mas -CiU- han tret menys vots i menys escons que els que s'havien compromès a investir el candidat del PSC -socialistes i IC-.
De l'altra cosa que dius, no sé amb qui t'has trobat, però jo no tinc problemes per llistar-te deu coses que el govern ha fet malament i que no són atribuibles a CiU:
1- Desallotjar amb policies la universitat.
2- No plantar-se davant el gobierno amigo pel finançament.
3- Reformar l'educació donant prevalència a tota la camama dels concerts i en contra de la igualtat d'oportunitats.
4- Aplicació impresentable de la declaració de Bolonya.
5- L'oposició a l'energia nuclear.
6- Compromís d'abolir impostos com el de successions.
7- Permetre que personatges com la Rahola o la Bonàs corrin el temps que corren pels mitjans públics.
8- Haver fet un projecte d'oficina anti-frau més inútil que tirar sal al mar.
9- Haver eludit en tot moment la confrontació democràtica amb el Gobierno amigo.
10- I per mí la més important de totes, el tripartit 2.0 és el que es va carregar el tripartit 1.0, que a diferència de l'actual sí tenia ambició.
Salut, i perdona la longitut de les frases, en el futur intentaré adoptar un tò més smsero amb slogans mongers que permetin simplificar la realitat.
Benvolgut Dessmond,
"Vols dir que en el cercle que tu et mous ja no recordeu primer el Sí, després el Sí crític i finalment el No a l'Estatut?"
Ja que has tingut l'amabilitat de citar les hemeroteques, t'agrairia que portessis els pronunciaments al respecte dels republicans, perquè pel que jo recordo la cosa ballava entre el nul crític i la opció correcta, que com no parem de veure cada dia i a desgrat de la monumental campanya d'intoxicació perpetrada pels partidaris del nyap era el "no" que finalment van adoptar les bases republicanes.
"Escolta, mediteu bé això de fer un monument a en Mas. Potser no tindreu l'oportunitat si trigueu gaire a veure-ho clar."
No veig per què li hauria de fer cap monument quan no ha fet res per merèixer-ho. A Can CiU hi tinc més amics i parentela que en cap altra banda, i preferiria que fes les coses bé, d'igual manera que trobo que seria trampós, demagògic i poc presentable que jo digués que la claca aquesta convergent us heu de dedicar a fer homenatges a l'actual direcció d'ERC com si destigéssiu la desaparició dels republicans.
"Espero com a bon coneixedor dels costums baleàrics, avui puguis endrapar una bona panada i algun rubiol. Jo aquestes collonades nacional-catòliques si que no les deixo mai de banda. Amb el teu permís, doncs."
No em malinterpretis, respecto molt que els monòtono-teistes un passejeu amb un palmó a la mà o li canteu la macarena a la meca o us feu d'una penya del Betis. Al que em referia és que una bona manera de recolzar el sionisme és obviar el sionisme de calçotada -és una expressió per fer-me entenedor- consistent a aplaudir com si fos un partit de futbol el llençament de bombes sobre població civil, i anar amb compte amb anar arrossegant tots els greatest hits de l'anti-semitisme nacional-catòlic contra el poble jueu i els sionistes, començant per les lectures indocumentades sobre els encomiables fariseus.
"Si en Mas hagues donat el protagonisme a qui li pertocava, avui aquest cercle que cites no sé quines històries de frenopàtic estaria explicant. I potser avui, també, en Mas seria ja president."
Les paraules clau són si, seria, no sé i estaria. Jo prefereixo parlar dels fets, que són ben tossuts.
"Quan se li regala la clau sembla ser que és catalanista i d'esquerres i així els del teu cercle ja podeu anar ben tranquils, no?."
En el meu cercle el PSC és més catalanista que d'esquerres i, això sí, és exactament igual de sobiranista que el PPC. D'altra banda, aprofito per fer-te saber que, contràriament al que dones per entès i que no és més que un apriorisme sense base, ja en el seu moment vaig passar olímpicament de mullar-me a favor del tripartit 2.0. Ara d'això a trencar-ho tot abans de tenir la sentència del TC i el finançament hi va un pas.
Salut,
Popota,
No sóc pas monoteista. Sempre he estat un home de poca fe. La meva devoció sempre ha anat dirigida a objectius ben materials, com ara les panades o els robiols.
Publica un comentari a l'entrada