Cremar els mots

Ara que el sobiranisme, en aquesta llarga travessia a la cerca de respostes i assedegat com va confessa returar en el primer abeurador que troba, ara sóc jo que puc ensenyar les meves cartes. Empès pel mateix neguit, també tresco d’aquí d’allà. No arribo al punt de recórrer a l’ABC, però pornogràficament parlant, si que assoleixo cotes semblants.

Puc topar, per exemple, amb un número de distribució gratuïta en qualsevol benzinera de la zona d’El Maresme. És una d’aquestes publicacions estructurada al voltant dels anuncis classificats. Donada la complexitat que caracteritza l’independentisme, intento trobar vies que li puguin ser eficaces, encara que poc explotades. Així és que repasso amb atenció l’apartat de Tarot/Vidència. Em sembla prou reveladora aquesta troballa: “Mago José. Resuelvo de inmediato los problemas más difíciles. Para lo imposible tardo un poco más”.

O paro atenció en aquest altre text: “Característiques personals: sóc treballador, molt exigent, sincer, de caràcter fort, però dialogant i molt humà. Perseverant amb un punt de timidesa, espontani i apassionat. Crec en els projectes i tinc uns ideals molt clars.”. Diries que he saltat cap a la secció de “Cerco amistat/parella –o lo que surja-” de l’aital revisteta, però no. Aquesta literatura raja d’una pestanya batejada amb el nom de “Perfil”, que apareix en el blog de l’honorable Huguet. Amb redacció igualment xalesta s’hi diu textualment del conseller d’Innovació, Universitats i Empresa: “actualment forma part de l’actual govern”.

Abundant en aquesta font, llama l’atenció –que diria en Zinc- el post dedicat al candidat d’ERC a les europees. Amb estil impecablement castrista l’home concatena paraules de tal forma que arriba a construir aquesta perla de paràgraf per referir-se al bo de n’Oriol i, molt subtilment, a l’eix del mal català, ara encarnat per en Tremosa: “Junqueras és el Baix Llobregat i Keynes, al servei de la Catalunya de les classes populars i a favor de l’estat català, enfront a un de barri ric i el neoliberalista Hayek, de la dreta i en contra de l’estat”. No sé què hi podrien dir, pel que fa a la lectura comprensiva, els pares de l’informe Pisa. Però llama molt molt l’atenció aquesta redacció en més d’un sentit, venint de qui ve.

És en aquest context de lectures tant “hard” que es produeix sobtadament una conversa telefònica amb el noi de “barri ric”. Com sabreu en Tremosa és de Gràcia, com jo. (De tant ric com n’és el barri, així de neoliberalistes sortim els graciencs. I ha de ser per això -abundant en les tesis delirants que apunta el perspicaç conseller- que hom pot trobar la raó del perquè els socialistes fa anys i panys que governen al consell de districte).

I vet aquí que aprofito per demanar-li sobre l’entrevista a l’ABC. Troba que li han fet una mala passada perquè ell va dir que el Pacte del Majestic havia estat bo, però insuficient. L’ABC va ometre això darrer. I jo crec que l’esca del seu pecat patriòtic no ve tant per mor d’això, sinó de com tracta la paraula màgica que tant obnubila el sobiranisme quadrúpede. En Tremosa afirma no haver escrit per enlloc el mot reconsagrat!. Tal i com es descriu, a l’entrevista només restava afegir: a mi que me registren. I el professor Tremosa afirma sec i contundent: “Però tu que et penses, que la paraula independència es pot fer anar alegrement?. Ets tu que la vols cremar?. Jo no. Bah, home, bah!.”.

I en aquell moment vaig sentir un “blup” interior. La qüestió és rematadament obvia, però va caler que en Tremosa fes petar una d’aquestes bombolles que contenen matèria pròpia de sòmines. Molt cert és que qui més ha desprestigiat la causa independentista no ha estat justament la brunete mediàtica o l’espanyolisme més combatiu, sinó aquells que en fan bandera frívolament. Aquells que, tot i ostentar càrrecs ben honorables, han de recórrer a la prosa més populista perquè tenen la credibilitat personal sota zero, després d’haver arrossegat també al moviment independentista que volen representar. Si tot i ser sobiranista pulcre encara no t’ha caigut la vena dels ulls, digues-m’ho si us plau. Puc proporcionar-te el telèfon del Mago José. La revista em sembla que encara volta per casa. Estic segur que el teu cas és una mena d’impossible que aquest José espera amb candeletes.