dijous, de gener 29, 2009

Sobiranament cafres

A en Tremosa l’amor no s’hi posa. Tota aquella poètica que jo creia que un candidat com ell podia despertar veig que també genera altra mena de passió. De moment ha arrossegat a molta cabreta suelta i molt sobirana. Però poca poètica. He llegit coses francament decebedores al respecte. Políticament parlant, vull dir. Com més lletraferit i més sadoll de si mateix és l’autor, la cosa s’infla més esperpènticament.

Em sembla especialment significatiu l’escrit d’en Sostres, que tants deixebles de via estreta ha engegat per la catosfera. Aquí el mestre blogaire mereix especial atenció perquè les seves paraules beuen de la mateixa font que l’inspira tanta crítica severa. Potser més pel que no diu que pel que deixa escrit. Intentar destruir un personatge com en Tremosa, des d’una ploma tan catalaníssima, és fer el joc –i de franc- a l’enemic. Un convergent com ell, arribat el cas, hauria de saber fer anar millor els silencis patriòtics als quals tants i tants cops va haver de recórrer en Pujol al llarg de la seva vida presidencial.

A mi el que em sembla nacional i sobiranament ridícul és la via per la qual hom agafa l’enravenada. Vull dir en Sostres i el qui no és en Sostres. Aquesta és l’ABC. És a dir, que en Tremosa ja pot escriure, ja pot fer apostolat per arreu, que mai serà suficient car pot alegrement patir condemna per allò que hagi publicat un mitjà de referència com ara l’ABC. En Sostres –i tantes altres caricatures que han derivat d’ell- pateixen sobtadament d’una amnèsia i obliden que fou en Tremosa qui va posar sobre la taula un tema com ara el dèficit fiscal. Ningú d’aquests que parlen amb tanta suficiència, tant il·luminadament, tant pagats de si mateixos i tant encantats d’haver-se conegut, no han fet ni una nanomicromilèssima de servei al país del que ha pogut fer el professor Tremosa amb un sol dels seus llibres.

Aquesta forma d’agafar tant ràpidament l’escopeta, d’exaltar-se com les cabretes, això és el què ha permès avui un i dos tripartits, com a mínim. Gràcies al sobiranisme tocat d’alguna ventada encara per desxifrar avui, fem el ridícul com feia temps que no passava. Perquè amb aquest posat tant suposadament íntegre i radical anem caçant les mosques a canonades. Ara fem el joc a l’ABC i oblidem el ridícul que vam fer només fa quatre dies, donant corda a El Mundo. El President del Parlament va quedar encongit i tacat per un suposat delicte de 9000 euros de merda. País de cafres!.

En Tremosa és ben lliure de dir el que sobiranament vulgui dir a l’ABC. Hi ha bastant més de recorregut que una puta entrevista en ell. Què potser ho haurem d’explicar?. Diu en Sostres que hauria de demanar perdó, per haver fet el joc a Esquerra. Algú li va demanar a ell cosa semblant pel fet de tenir una joventut rabiosament sociata quan va voler fer el pas cap a Convergència?. És que tots aquells que de bona fe van triar Esquerra en un determinat moment i els van afaitar sense gaire pietat, a més, s’hauran de disculpar?.

El que més terrible m’ha semblat d’aquest article en particular és el que no hi ha d'escrit. Hi ha tota una cort al voltant del mestre, molt convergent i radical en la intimitat, que de tant en tant apareix retratat en els seus articles. De ben segur han fet part de la feina bruta. Són, a més, amics –o saludats- del mateix Tremosa, de fa temps. Són la viva estampa d’aquesta Catalunya que es demostra vertiginosament incapaç. I, en el fons, el que més tírria els fa d’en Tremosa és que ells no van tenir els sants collons de dir públicament el que feien d’amagatotis: votar Esquerra, però això sí, després es van sumar al carro dels escandalitzats.

12 comentaris:

Gerard ha dit...

Dessmond, gran article.

Vaig voltant pels blocs i hi veig mala maror.

I no ens n'adonem que les superestructures polítiques espanyoles autoritàries, que no podien doblegar l'estructura de la societat catalana, car aquesta era catalana, sí que poden ara doblegar-la, amb una superestructura política democràtica, car ara ja no és només catalana.

De fet, la mentalitat catalana no és majoritària ni decisiva. Per això, la nostra crisi. I, a sobre, tots barallats per tan poca cosa.

Al meu parer, la direcció d'Esquerra/socialista lliura una gran batalla contra el senyor Tremosa. Una batalla que no els aturarà la sagnia de vots, però molts d'aquests restaran a l'abstenció.

Dispensa i salutacions.

Joan ha dit...

Benvolgut amic Dessmond,

Jo també soc dels que l’ha decebut la famosa entrevista a l’ABC (I a altres llocs) I que he rebut bastanta estopa per dir això a un post del Cimera.

A veure si se explicar-me. És evident que una simple entrevista (o unes quantes) no invaliden tota una trajectòria com la que porta darrera en Tremosa. Els multiples escrits i llibres han fet molt més per la llibertat d’aquest país que l’acció política de molts dels “cagamandurrios” que corren per govern i parlament. Però el que de veritat m’ha decebut de les declaracions no es pas les declaracions en si, sinó el “símptoma” que representen. El símptoma que a CiU tot segueix igual.
En Tremosa, des de que és candidat, “ha canviat” i ha amotllat el seu discurs al discurs de fons de CiU. Es nota la “ma negra” del partit que ràpidament l’ha alliçonat. Davant de les acusacions sense fonament i ridícules del PSOE i altres de “radicalitat”, en lloc de callar, no dir res, MOSTRAR-SE AMBIGU, no, ràpidament ha seguit les consignes del partit i a negar-ho tot. I no solament negar-ho (el seu sobiranisme), sinó que s’ha atrevit a reivindicar com a bo un “error garrafal” com va ser que CiU pactes amb el PP d’Aznar (i no me val que d’aquest pacte se’n va treure alguna cosa, perquè només hagués faltat que no es tragués res).
En Tremosa és candidat de CiU i seguint les consignes de CiU ens ha mostrat que l’estratègia de CiU per resoldre els problemes de Catalunya és “més pacte amb Espanya”. I benvolgut Dessmond, aquesta estratègia s’ha demostrat totalment equivocada.

Dessmond ha dit...

Gerard,
Celebro que t'hagi agradat. Veig que en aquest país no tot s'ha perdut.
Molt cert que amb la democràcia han aterrat situacions difícils de resoldre pels catalans. Pels que volem seguir essent nació, és clar.
De totes formes no tot està perdut. I menys encara davant unes eleccions europees, on la sobirania de Catalunya -encara que costi de creure- no és tema en absolut de debat.

Joan,
Això et passa per llegir l'ABC. I, a més, per creure-t'ho. I per oblidar el que diu o escriu el mateix Tremosa.
Parles de símptomes que desconeixes absolutament i, a més, en fas culpable a CiU. Jo et demano: és CiU qui posa en crisi l'independentisme o és el mateix independentisme que ha perdut el nord rematadament?.
Si vols parlar de mans negres, parla dels independentistes que amb una mà atien l'estel·lada i donen lliçons d'integritat i amb l'altra voten tripartit.
Deixa estar a CiU, les mans negres i preocupat més per ERC i les mans netes.
Escolta, dubto molt que CiU tingui gaires consignes a imposar a en Tremosa. Una cosa ben diferent és que quan fas política vulguis abastar el màxim de votants. Això sempre ha estat així amb CiU i el candidat ho sap. És de carretó. En Tremosa a qui s'ha d'adreçar ara és al votant més tènue nacionalment. Se supsosa -suposava- que els altres ja sabien qui era.

Joliu ha dit...

Ben vist Dessmond

Dessmond ha dit...

Joliu,
Celebro que ho comparteixis.

Andreu ha dit...

Bona tarda,

Benvolgut Dess Mond.

Molt encertat,enraonat,concret,i clar, com sempre.

Sí, tal com dius, perquè ho han escrit, hi ha gent suposadament purista, maximalista, i molts més ista's, que es trenca els vestits pels mitjans de referència (de quanta gent?????????, a Catalunya) com són l'ABC, ara, o su Pais, en un altre cas, o su Inmundo.

Coi, ací cada dia, llegint la premsa madrilenya, madridista i espanyolista, convencen als que és diuen més "istes" que ningú.

No sóc gens partidari de fer suggeriments i menys de donar consells, no demanats, a més, però la fe dels ateus d'esquerres es basa en l'ABC, la Razon i altri derivats.

Imaginem que el vodevil/sainet/comèdia/tragèdia/ madrilenyada de sempre, de l'espionatge mutu Gallardon/Desesperança s'hagues donat a Catalunya. Òstia, estariem en pre-guerra civil. I a Madrid segueixen robant-nos, expoliant-nos i se'n van de guateque junts cada dia, com sempre. Però l'ABC ha esdevingut la biblia , per una setmana, dels anticonvergents.

Per què, no ens enganyem, no passa res, hi ha gent, molt activista, que cal definir-la per la seva creença principal: ser anticonvergent fins que es morin.

Han agafat el testimoni dels sociates amb més furor, més tonteria, més mala lleta semàntica, i amb la incapacitat de sempre.

A mí, el que em queda clar es que el candidat d'E sempre ha estat molt a bones amb en Puigcercos. (diners, plataforma,. programes de tele, etc.) i NO HA FET LA MÉS MINIMA CRITICA PUBLICA DE LA DEPLORABLE POLITICA NACIONAL D'ERC DELS DARRERS ANYS. NI UNA.

Això es el que compta. Mes puigcercosisme, vestit d'historiador.

I asseguro, que si CiU no hagues triat a Ramon Tremosa, ERC hagues tingut un candidat de carnet de la E. Aquestes són les conviccions d'E, dels seus dirigents, i dels propers: ser anticonvergent.

Es el motor de la seva trista vida, que està fent dissortada la nostra Pàtria.

Però no tenen, a part dels diners, cap altre leit motiv polític més que intentar destrossar CDC tant aviat com puguin.

Propi de burrus, es clar. Els sociates s'hi van posar des del 1977, i no han aconseguit, ni amb Loapa's, ni amb cops d'estat amb el Mugica, el Siurana i el Raventos enmerdats fins a dat, ni amb el Serra-Gal, ni amb cas Catalana, ni amb tota la merda que han ventilat, inventada.

I ara, els mes incompetents d'E ho aconseguiran? Pobrets.

Ni cas.

Cordialment,
Andreu

marc ha dit...

Ben dit, Dessomnd, encara que aquest article teu sigui molt depriment. Tenim solució? Sempre estarem igual, fotent-nos hòsties?

Cesc. ha dit...

Molt bon post, benvolgut Dessmó, i avui que en Joliu ha tornat a penjar aquell gran artícle on hi havia enllaçat un escrit del propi Sostres on descrivia com havia enculat a la MaChacón, i hi explicava com també havia pecat de sociata. Tot es cura...

Si us mireu el que es deia quan en Mas va proposar en Tremosa, fins i tot per part d' en Guardans, era que el problema del candidat era que no era gens conegut. Ja en serà...i ben aviat.
Que ell aprofiti per fer unes declaracions o concedir entrevistes a l' ABC i al TBO i que aquests en destaquin el que pot afectar-lo...és normal. Previsible.
Hi ha, però, una magistral habilitat per part d' en Ramon (avui en Carod l' ha provat de trencar, sense massa repercussió) que us passa per alt. Està aconseguint desplaçar el debat de esquerra-dreta, al nacional/foraster.
El psoe sí que se n' adonava, el titllava de radical, però això afectava i força a ERC, (amb fred de peus, vull dir).
A diferència d' ara fa un any, amb en Duran en Tremosa (i l' equip de l' Homs) sí que sabran situar el debat on toca.
Declarar que no ha escrit mai Independència, no vol dir ni que en sigui ni que no en sigui, vol dir que no ho ha escrit.
Dir que estudiaria el sentit del seu vot amb Concert i Seleccions, vol dir que l' estudiaria...això sí donant per amortitzat l' estatut vigent. Per tant, en Tremosa comença a obrir joc hàbilment. Sense espantar a ningú i sense contradir-se gota.
Salut i independència,
Cesc.

Josep (sl) ha dit...

Quan llegeixo segons quins comentaris. Penso que alguns catalanistes, amb més o menys bona fe, els perd la obsessió inquisiotrial per la puresa ideològica. I tenen obsessió per fiscalitzar cada futessa que la fagi perdre als altres.
El resultat és què queden al final petits grupuscles de pocs però molt purs. Tals com els revolucionaris jueus de la vida de Brian.

En Tremosa és un candidat molt sòlid i teniu raó la seva presència ha fet que és canvi l'eix del discurs a un eix nacional.

Joana ha dit...

M'agrada quan dius que no tot està perdut...
Sort en tenim . Gràcies , com sempre per fer aquests escrits perquè llegint arreu costa molt poc embolicar-se.
Records a la família!

Josep (sl) ha dit...

Avui he llegit això al sostres sobre en Tremosa.

El senyor Ramon Tremosa és un senyor.

Autor: Salvador Sostres
Text: Estimat mossèn
Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com

Ahir vaig llegir el teu article, com sempre. Gràcies per recordar-te de mi. Escolta, tens raó: de veritat que no és per fer-m'ho venir bé, però precisament avui volia explicar una anècdota d'en Tremosa. Dijous va telefonar-me. Jo ja li havia escrit un parell de durs articles al diari, i em sembla que un o dos a la meva pàgina. Vaig pensar que la conversa no seria agradable. Però m'errava: fou molt cordial, en cap moment va fer referència a res que hagués escrit sobre ell, vam saludar-nos, i em convidà a una conferència que farà la setmana vinent "perquè et llegeixo sempre i voldria conèixer la teva opinió, que m'interessa molt". Mossèn, n'hem parlat moltes vegades del que solen fer els polítics en aquests casos. Normalment truquen al director del teu diari, o al propietari, i li demanen que te'n faci fora. També n'hi ha d'altres que intenten pressionar-te a través d'amics comuns, o de coneguts; i els que com a mínim tenen el punt de la valentia d'insultar-te i amenaçar-te a la cara. N'hi ha que ho fan tot de cop. De tota manera, he de dir-te que la vegada que més a la vora he estat del conflicte fou una nit electoral al Majestic que en Duran va excedir-se. Increïble. En canvi en Tremosa no només m'ha telefonat, sinó que ha tingut l'elegància de ni referir-se als articles. Et prometo que aniré a la seva conferència i que l'escoltaré a través del que en vas escriure ahir. També a través de la seva trucada. Al país dels quinquis del Baix i de lo sinyor de la Franja, la cortesia és un bé tan preuat que pel sol fet de defensar-la hom mereix ser escoltat. A més a més, ens has casat als 2, al capdavall. I potser que ell i jo ens equivoquem algunes, massa vegades. Però, estimat mossèn, tu no t'equivoques mai.

Josep (sl) ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.