dijous, de novembre 06, 2008

Sobre la crisi

N'Ília Gràcia em fa arribar un correu-e. Crec que val molt la pena compartir-lo. Són reflexions de rabiosa actualitat, sobre la crisi. És així de telegràfic: una cita i un vídeo.

"El pressupost ha de ser equilibrat, el Tresor ha de ser reaprovisionat, el deute públic ha de ser reduït, l' arrogància dels funcionaris públics ha de ser moderada i controlada, i l'assistència als països foranis ha de ser decapitada de manera que Roma no arribi a la fallida. La gent ha d'aprende novament a treballar, en lloc de viure a costa de l'assistència de l' Estat."
Ciceró, Any 55 abans de Crist

El vídeo: http://es.youtube.com/watch?v=pFmYIFk5i1Q

24 comentaris:

joliu ha dit...

Texte sensacional, sembla que cada dia siguem és curts oi?
Jo també tinc al calaix un cita milenària que et deixa els ulls de guix. Algún dia la postejaré.
El video, sensacional també. Ja l'havia vist no sé per on.

Tot plegat està a les nostres mans, només cal dir el que volem,....sobretot el dia que ens ho pregunten, la jornada electoral. Quan s'acosti la campanya recordem que el pitjor enemic és l'abstenció.

popota ha dit...

Quan Ciceró diu gent, hem d'entendre que els bancs hi estan inclosos?

chamb ha dit...

doncs ja sabem com va acabar l`imperi romà.

Anònim ha dit...

Bon tema en Ciceró, va postul.lar-se per cònsul, i guanyar, contra Catilina, predicant la "Concòrdia dels Ordres", és a dir, la Santa Aliança de l' aristocràcia amb l' alta burgesia...després va fer d' advocat guanyant una veritable fortuna amb fórmules enginyoses per "minutar" els tràfics d' influències.
En Ciceró no el veig una autoritat per parlar d' economia, ara d' oratòria parlamentaria, és dels millors que ens ha deixat la Història, sinó el millor.
Si m' ho permets, benvolgut Dessmond, li recomenaria a n' Ília que deixés, només per una estona, la seducció de Ciceró i que tiri uns anys endavant, res 30 o 40, si vol trobar paral.lelismes amb la crisi financera actual.
S' hauria de situar amb August (creador de la pax romana) i el seu "Conseller de finances" Mecenes (inventor, entre d' altres coses, de la burocràcia), sobretot en el periode que retornats victoriosos d' Egipte, van decidir invertir, a l' Estat, les quantitats ingents de massa monetaria incautada o requisada en l' aventura.
Van posar en circulació aquella quantitat descomunal de sestercis per reanimar l' economia i el comerç...els preus van pujar fins les estrelles, i Tiberi va haver d' interrompre bruscament aquell desori, reabsorbint la moneda circulant. El qui s' havia endeutat comptant amb la continuació de l' inflació de preus, es va trobar sense liquidesa i va córrer a retirar diners dels bancs...
La interdependència de les diverses economies provincials i nacionals, de l' Imperi, va quedar demostrada amb la fallida encadenada dels bancs de Lió, Alexandria, Cartago i Bizanci... del centre a la perifèria imperial.
Tiberi va rendi-se a l' evidència que la deflació no és més sana que la inflació. Amb moltes angúnies va distribuïr 1.000M de sestercis als bancs perque els tornéssin a posar en circulació, amb una petita condició, durant tres anys (mil dies) els havien de prestar sense interessos !
L' economia es va refer, va revifar...els bancs també.
Salut i independència,
Cesc.

Anònim ha dit...

Hola, sóc l'Ilia Gràcia.
Escolta, Cesc, impressionada pel comentari que fas al blog del DESSMOND, està clar que no ets cap indocumentat.
Faré la prospecció que em proposes per descobrir el perquè de la decadència romana....

Cesc. ha dit...

Benvolguda Ilia,
No et deixis pas impressionar per un simple afeccionat, ara, no em vaig poder estar de recomenar-te de tirar una mica endavant perquè eres a tocar del moll de l' òs de la qüestió.
La lectura de la història clàssica és un vici molt adictiu, però que jo sàpiga no ha fet mai mal a ningú.
Si ho vols, quan en treguis l' entrellat, pots mirar com van resoldre una crisi financera semblant a Àtica, entre els segles VI i V aC, on per acabar amb l' usura crediticia i l' acaparament de disponibilitats líquides per fer apujar el preu del diner...van optar per investir de banquers els temples d' Apol.lo...un cas paradigmàtic...o no tant. Gestador de la banca panhel.lènica del segle IV.
Salut i independència,
Cesc.

Josep-Empordà ha dit...

És extraordinari el tema de la Nissan.

En un sol assumpte, s'hi reuneixen tots els ingredients del sectarisme del PSOE madrileny, que ha preferit sacrificar la nova gran planta que han construït al Marroc i que s'havía de construir a Catalunya, a més de la que ja está construida per salvar Valladolid, i la incompetència i seguidisme del tripartit que se'n assebenta de que plou quant sent tronar. Buff!!.

Aixó, li costará molt car al pscPSOE i a tot el tripartit.

Cordialment.

Josep-Empordà ha dit...

Tornant al tema de la Nissan. He llegit que en Montilla va al Japó a parlar sobre la crissi d'aquesta multinacional a Bcn.

Sent així, ja podem donar per fet que tancan.

Josep-Empordà ha dit...

Ja que estic enpantanegat emb la Nissa, donç més Nissan, aquesta vegada amb l'Alfons López Tena diguent veritats com punys:

http://paper.avui.cat/article//dialeg//145010/espanya/ataca/amb/nissan.html

Josep-Empordà ha dit...

I ja que va de crisi, es diu que el grup "Zeta", editor del Periódico (el "Pravda" catalá) fot al carrer al 25% de la plantilla i que el Periódico té problemes de viabilitat malgrat ser el diari més subvencionat del tripartit, que aquest any ha rebut 1.263.435€ de subvenció.

Joana ha dit...

Tot bé Dess? Tots bé?
Et trobem a faltar!
Una abraçada!

Dessmond ha dit...

Joana,
Fa dies que vaig de corcoll, per qüestions de feina. Però el que m'ha matat ha estat el fet de trencar-me el menisc. M'ha deixat amb un humor no apte per fer-lo públic. Ahir van començar a fer-me infiltracions, per tal de mirar de no passar pel quiròfan. Aquesta monserga ja dura una parell de setmanes. Espero que aviat rependré la tasca blogaire. Gràcies pel comentari, amable com sempre.

Andreu ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Ànim. Es molt emprenyador i desesperant. Tant de bó les infiltracions siguin eficaces.

Molts records.

Andreu

Josep-Empordà ha dit...

Caram!!.

Res, a millorar-se i paciencia.

Cordialment.

catalunya.ffw ha dit...

Dess.,

Millora't. Ja pots anar fent via a recuperar el genoll que d'aquí a poques setmanes et fara molta falta. Molta!

Salut,
Marc Arza

marc ha dit...

Aquí t'esperem. Salut!

Dessmond ha dit...

Andreu,
És molt emprenyador. Molt. De moment em sembla que vaig millorant. El dolor és molt menor. Toco fusta.

Josep-Empordà,
Paciència, que és la mare de tota ciència. Salut!.

Marc Arza,
I tant. No saps com se m'està acumulant la feina!. Només em faltava anar amb la pota ranca.

Marc,
Aquí us espero jo. Salut!

Cesc. ha dit...

Benvolgut Dessmond,
Caram amb els genollons, quina plaga!
Bé a refer-se.
Salut!
Cesc.

Dessmond ha dit...

Cesc,
Un plaga, ara ho has dit. De les fomudes. Però amb temps i una canya, tot se soluciona. Salut!.

Joana ha dit...

Asssh Dess que és una epidèmia. A casa ens ha tocat els lligaments creuats i no ens podem escapar del quiròfan.
Salut i records!

Kostas ha dit...

Dessmond que et milloris.
A mi em cou més l'assistència de l'estat als bancs que no pas als que es queden sense feina. Crec que dir això és molt de sentit comú.
salut

kpitana ha dit...

ei Dess com heu duim?? esper que millor...
una abraçada

Dessmond ha dit...

Joana,
Ostress... entec que no t'ha tocat a tu. En fi, espero que si és el teu marit que s'ompli de paciència. Ànims!

Kostas,
Jo l'assitencia als Bancs la trobo també difícil de justificar. Però si arribem a aquest punt, vol dir que això és la pera.

Kpitana,
Una mica fomut. Espero que les coses vagin canviant mica en mica i per bé. Una aferrada!

Rafael del Barco Carreras ha dit...

GRUPO ZETA.

A los “nuevos” de El Periódico, Interviú y Tiempo.



Rafael del Barco Carreras



23-12-08. Por “nuevos” me refiero a los que pagarán el pato de la “quiebra técnica”. A quienes en su vida un día se alegraron por el nuevo empleo, y nunca supieron que ese Antonio Asensio, propietario absoluto del Grupo, no era un empresario al uso (si eso significa algo) sino un conglomerado de maquiavélicas ambiciones.

Una gran herencia la de Antonio Asensio, muerto en plena batalla. Con dos grandes legados, el primero, los lugares donde ocultaría las carpetas o dossiers no publicados, y el segundo, los saldos para vivir en la opulencia varias generaciones de Asensios. Y “junior” quizá sepa de esos “activos” por el Mundo pero no tanto de unas carpetas que si se abrieran oscurecerían la vida de su laureado padre más si cabe que las de los ahora sus aparentemente agresores acreedores.

Jugar con pornografía, la revista LIB y otras, proporcionaría debilidades ajenas (llenar camas) con las que aderezar negociaciones amenazando con publicar en INTERVIÚ, líder del escándalo, sangre y desnudos por los 70 y 80, al igual que los iniciados y callados archivos del Franquismo. ¡Buenas catapultas para el estrellato! O cuando impulsó la revista MAGAZINE, ver en www.lagrancorrupcion.com, de escasa vida pero suficiente para crear culpables y exculpar del Caso Consorcio a su banquero Javier de la Rosa, otro de los “grandes cerebros” del dossier y la amenaza, no dudando en crear orgías a su propio padre aun sin haberlas.

Han pasado años, muchos, quizá esos dossiers no impresionan y no valen los 600 o 700 millones de € que “junior” pedía alegremente por su quebrado imperio, o no sabe jugar con ellos, porque ¡sus oponentes los acumulan posibles a montón! La Generalitat, la Caixa, o su hombre, el Llopart de los terrenos de Diagonal Mar (el FORUM), Macosa y los Albertos, tan ligados a los dossiers “De la Rosa”. Pero quizá ese legado, o cualquiera de las muchas carpetas, que no le han valido al joven Asensio los 600 millones, dividan los “despidos” en dos clases, los “antiguos”, muy bien incentivados y recolocados, y la masa de los “nuevos” a quienes discutir la menor indemnización posible. Un juego para los retorcidos negociadores que en definitiva tienen el pozo sin fondo de la Caixa, con dinero nuevo, fresco e ilimitado, y la ahogada, pero siempre respirando, Generalitat, que bendecirá ERE y pactos. La Dictadura.