Obama, sí. McCain..., no?

Quedo sobtat per l’ampli desplegament que farà la tropa antiamericana de les eleccions als US of A. Amb Bush la cosa no va ser així. El mateix exèrcit, a més d’especular infantilment, va quedar parapetat a casa sabent que tot i les mentides vessades per la televisió i ràdio els demòcrates no governarien Amèrica. Totes les fal·làcies es van intentar maquillar d’una forma o altra i la mare de tots els escalfaments mentals, un cop vist el resultat, fou: “el poble americà no és prou madur, encara”. Al cap d’un temps els canons es van encarar cap a França, amb la mateixa estratègia rinoceròntica i a favor de la imbatible –deien- Ségolèn Royal. Altre cop el mateix grau d’autisme.

Però ara no. Un mitjà tan estúpidament antiamericà com TV3 i d’una esquerrenositat igual d’estúpida farà un seguiment des de la mateixa i tan odiada Amèrica. Allí començarà a rodar aquest minyó avui tot ell màrtir per Catalunya però igual de miop que els seus botxins, el Sr. Bassas. Ell i tota una bona colla, on cal destacar l’aparició estel·lar del mateix Cuní fent la maca en alguna raconada de l’olimp McDonnals.

I penso: i tota aquesta conya, per a què?. Suposo que la televisió en mans exclusivament socialistes és sobretot show. De forma despietada, si cal. Els socialistes són els mestres de la il·lusió. Són els reis del mambo fent aparèixer i desaparèixer Catalunya, l’oposició, la crisi, les deslocalitzacions, l’augment de l’atur, les baralles miserables del tripartit, la llei de la dependència. El que tu vulguis i una mica més. Sempre els hi aniràs deu passes enrere.

Tanta vocació sobtada pels resultats americans, ara que el capitalisme, el neocapitalisme, el liberalisme, etc., etc., ja ha estat anunciat puntualment que està tocat de mort, cal fer la travessia per retransmetre en directe la victòria previsible del primer ZP color negre d’Americà.

Veurem a “peu d’urna” l’estil més cafre i patètic de l’antiamericanisme. Si, per exemple, l’11-S va donar prou per fer aflorar el cantó més miserable d’aquest exèrcit que ronda “la nostra”, les eleccions poden donar lloc a una explosió de felicitat difícil de catalogar. Rere el triomf previsible de n’Obama què hi veuran els ideòlegs de la carxofa tevetresina?. El triomf del multiculturalisme?. Un gir cap a l’esquerra dels US of A?. La tant anhelada maduresa del poble americà?.

TV3 i tot el seguici amic han jugat infantilment a fer posicionar les audiències. A prendre part per un o altre. Obama, a més de negrata i enrollat és el bo. I McCain, la peste. A mi em demanen qui votaria. I jo responc: però tu ets imbècils o més que un simple imbècil?. Algú pot creure que les situacions polítiques poden trasplantar-se així, sense més?. A mi me’n fot un candidat o altre. El que sé d’elles és el que he vist per la tele. O sia res de res.

A mi el somriure tan Profident de l’Obama no em genera cap adhesió. Només li he sentit dir barbaritats molt empeltades amb aquesta cosa insofrible que aquí en diuen “polítiques socials”. Només em consola saber que a Amèrica la mentida si que és castiga. D’altra banda, en McCain no es cansa de repetir que ell no té res a veure amb Bush. Per aquí no li deixen dir res més.

Per sort els Estats Units d’Amèrica són molt més que aquesta cosa irreal que en forma de faula ens vol vendre el cantó més poc solvent de la cosa progre que ronda per casa nostra. Per més que t’ho vulguin transmetre en rigorós directe, avui amb prou feines veuràs l’enèsim show. Ara, per quatre duros agafa l’avió i ves-te’n a veure-ho tu, si és que et pica la curiositat electoral. Amèrica val molt la pena que no te l’expliquin. I menys el dia que voten els americans. És sobretot aleshores que només sentiràs el pim-pam-pum de l’exèrcit més tanoca que mai ha donat Catalunya i l’esquerra.