Convocar una manifestació “Per un estat propi”, justament avui, és tenir una visió política de la situació molt fallera o calçotaire. Rematar la reivindicació amb absència explícita de la classe política només fa que confirmar la sospita.
En el context polític que vivim hauríem de pensar que a l’onze de setembre s’hi ha d'anar amb la feina bastant feta. Si una manifestació és un recurs democràtic d’exercir pressió, ja em diràs tu aquesta mena de fogot amb síndrome post-vacacional el que pot arribar a incomodar. Exactament a qui?: a Espanya?. Només cal veure en què es va convertir l’1-D. Fum, fum, fum. Tindríem un resultat semblant si el lema hagués estat “Volem els donuts sense forat”. Una forma més de tirar aigua a mar.
En l’actual context s’ha de disparar en una sola direcció, que és la del finançament. Tenir la butxaca sense forats és el més semblant a ser sobirà i, si juguem bé les cartes, és l’objectiu més realista que podem assolir en un termini més que breu. (Si realment vols un estat propi, el primer que cal fer és anar a parlar amb l’oncle Sam. I a veure com respón...).
Vist com han anat les coses, aquests sobiranistes -i les personalitats que els avalen- haurien de tenir més clar on cal exercir la pressió. Insisteixo, vist com han anat les coses, a qui se li ha d’advertir amb molta contundència és a la classe política catalana. Avui govern i oposició encara estan desflorant la margalida del finançament, esperant veure per on és que bufarà el vent. Deixar-los fer el mateix paperet que amb la tramitació de l’Estatut és un altre pas que ens porta de pet al precipici. És aquí que cal dirigir la reivindicació i molt contundentment.
El sobiranisme actual ha de decidir entre activar accions més pròpies de la comunitat Hare-Krishna, que sempre acaben ballant-la Rambles avall o fer política sense tenir tants prejudicis. Les cassolades, la lectura de manifestos, el vot en blanc o les manifestacions amb lemes pretensiosos ens duran al no res. Això ho sap qualsevol, encara que no surti a cap llista avaladora.
Avui els polítics no senten una pressió directa rere el clatell. Ensumen un descontent, el desànim, la inapetència. Però ningú se'n fa responsable directe. Cal, doncs, pensar en organitzar una cosa multudinària, com la de l’1-D. Però al Parc de la Ciutadella, el dia que hi hagi ple i dirigint l’acció cap els polítics catalans. Que tots els diputats sentin el crit que els ha de fer marcar el pas. Són ells que després han d’anar amb tota aquesta força que els pressiona a pactar amb Espanya. És a través de la política, de fer anar els seus ressorts que aconseguirem objectius polítics. Clar que podem demanar la lluna!. I peres a l’om.
Bona Diada Nacional. Malgrat tot, fem el que fem avui, hem de tenir molt present aquells que van resistir heroicament el 1714. Els que van morir i els que van poder sobreviure. Sense el seu esperit avui no seriem aquí. Siguem dignes de la responsabilitat patriòtica que ens van transferir pels segles dels segles. Siguem els nous herois i treballem a consciència per la victòria. Que Catalunya visqui lliure!. Molt bona Diada Nacional!.
22 comentaris:
Tal i com van les coses, per a mí, la diada ha esdevingut el que és originalmen, és a dir, la constatació de la derrota.
Herm resistit quasi 300 anys, però ens hem derrotat nosaltres mateixos, qui sap si no de manera definitiva.
Ens hem derrotat nosaltres mateixos, dividint-nos i lliurant, una part dels que podriam "els nostres" (?) la Nació a qui ens vol derrotats definitivament, i aquests "nostres" que han lliurat la Nació a qui ens vol derrotats, no donan cap senyal d'enpanadiment, així és que, cada dia que passa, la derrota és més total.
Avui, res a celebrar.
hem de convencer l'oncle sam i un partit que es diu esquerra fa més nosa que servei ja no diguem si els seus socis un s'automena socialista i l'altre ex-comunista.
Així no anirem enlloc.
Sobre el finançament el millor és que ens donguin una merda així s'hauran de apretar el cinturó i començar a retallar despeses que no siguin ni mossos, presons, sanitat i educacció ni tots els burocrates que viuen d'això.
Com no s'en sortiran i no podran aplicar les seves "famoses" polítiques socials el tripi té els dies comptats el que significarà que esterem més aprop de la llibertat.
Josep-Empordà,
Avui, si és d'aquesta forma, poc a celebrar perquè ben bé no saps on duu aquesta forma de reivindicar. Certament, el panorama és galdós. Ara, no ens toca altra opció que la de ser optimistes. Peti qui peti.
Bacus,
Cal que hi hagui un esforç per anar a la una. En aquests moments cal que anem tots en la mateixa direcció o no ens en sortirem. Jo espero que ERC es redreci. Hi ha símptomes positius en aquest sentit. Jo confio que al final s'imposarà el seny, tot i que avui l'horitzó sigui tan obscur.
Benvolgut Dess,
A quins sintomes positius et refereixes quant parles d'ERC?. És que, ja em perdonarás, però jo no els sé pas veure.
Proclames...retòrica... oh i tant!, d'aixó, tant com vulguis, però...de fets, no en sé veure cap. I mira que seria fàcil algun gest tangible, com p.e. el canvi de govern a l'ajuntament i la diputació de Girona, posem per cas...però res, el tripartit PSOEcialista, és un pacte de sang invariable, i l'ùnic que fá ERC, son proclames per veure si encara hi ha algun incaut que cau a la trampa. Però, acte seguit, a la propera ocasió que tinguin, correran a portar en safata aquests vots d'incauts a la bossa del pscPSOE. És el que hi ha i no val enganyar-se.... I si no és així, que m'ho demostrin.
Cordialment.
depen pq si surt bé encara reforçarar el PSC.
ERC ha de retornat a les seves sigles i ser el braç esquerra d'un govern nacionalista.
el PSC si vol manar a algun lloc que pacti amb el PP i de pasada es menja el seu propi espantall.
tot el que no sigui treballar per això és anar a contra-corrent.
ara són el braç dret d'un govern de socialistes segur que no reskaran ni un vot més aviat encara en perdran més.
Potser m'equivoco jo i ara ERC és un partit socialista, que ho aclarin a la població que no els votarà ni les seves iaies.
Espero no molestar amb aquesta reflexió: qui ajuda a enfeblir el nostre país són, justament, alguns dels qui més diuen estimar-se'l. Aquests que, dia rere dia, bramen contra el nostre govern perquè "són traïdors", "són espanyolistes", etc etc etc.
No he votat mai el PSC i no m'agrada aquest tripartit, però el Sr. Montilla és el nostre president, el de tots. Si en lloc de perdre el temps cridant contra nosaltres mateixos, invertíssim energies units, tots, per demostrar que anem a una, seria mooolt més senzill treballar pel bé del país i dels catalans.
Prou de bestieses, que accepti tothom que en democràcia governa qui té la majoria i a treballar, tots units, pels nostres interessos com a poble i com a catalans!
Visca Catalunya!
No se pas si soc bon catala o no , pero jo avui m'he manifestat a la japonesa , es a dir treballant tot el dia...
Benvolgut Ferran,
El MH Montilla, per a mí, no és el meu President ni el President de Catalunya.
I no passa res.
Pero quedi clar.Un derrotat electoral, a cap pais europeu, governa, liderant el govern. França,Alemanya,Itàlia,Suècia,
Dinamarca,Països Baixos,Noruega, Finlàndia,Austria,Txèquia,Eslovàquia, Eslovenia,Hungria,Polònia,Grècia, països bàltics, Islàndia,Irlanda, Gran Bretanya,Scotland, etc, etc.
Respecte, tot el que calgui. Però també els ciutadans tenim dret a que ens respectin, individualment i col.lectivament. I no ens respecten, atès que discriminen, i no actuen com un govern per a tothom.
Laval no va ser primer ministre de França. Ho va ser d'un govern titella, de l'Alemanya nazi, i sense respondre a cap resultat electoral.
Salutacions cordials,
Andreu
Josep-Empordà,
El símptomes positius són, d'una banda que els de'n Carretero i els de n'Uriel es fusionin. Així és possible donar el tomb a la truita actual. D'altra, tal i com ens va dir en Colom en el sopar que vam fer és que les coses canvien. Prova d'axiò és l'entrevista que avui hi ha de'n Puigcercós a l'Avui. Dona a entendre que és possible l'entesa entre nacionalistes. Clar, li va molt la cadira. Però és un canvi molt radical, si mirem el que deia/feia fa quatre dies.
Bacus,
Jo crec, malgrat tot, que ERC no farà mai res de bo amb aquest model de PSC. Res. I de moment, no són imaginacions meves. Si segueixen per aquí les properes eleccions poden ser un daltabaix.
Ferran,
Si t'expresses de forma educada, aquí pots dir el que creguis. I la resposta serà igual. Civilitzada i no té perquè ser compartida per tu.
Una cosa és així de radical: governa qui logra fer govern. Potser és una cosa una mica estranya. Aquesta forma de funcionar no la faran anar ni els espanyols, que en qualitat democràtica van ben justets. Però el cert és que aquí ens permetem d'anar així. Cal saber-ho i actuar en conseqüència.
Cert que hem de tenir més visió de país. Cal saber mirar més enllà. Ara anem molt malament amb aquestes jugadetes de vol rasant.
Mikel,
Ets el més patriota de tots. No hi ha dubte. Avui, en comptes de fer el xorra per enèssim cop amb gestos més que buits, el que necessita el país és això que has fet tu. Anar per feina.
Andreu,
Jo també comparteixo bastant aquesta lectura que fas. Ara, també s'ha de dir que això dona peu a moltes disquisicions, que es malinterpreten i no porten a enlloc. Jo crec que fer segons quina mena de lectures polítiques deixen al descobert moltes coses. El gruix de país, vaja. Ara, el fet és que governa qui pot formar govern i això és el que compta en darrer terme. Així ens va, d'altra banda. Ara, jo ja no insistiria més en aquest argument, sobre tot perquè no duu enlloc.
Els que s'han manifestat avui tenen moltes més opcions d'èxit que opcions existeixen per treure un bon finançament i, de bon tros, moltes més opcions que els que van defensar la ciutat l'11 de setembre de 1714.
D'altra banda, és fals que Montilla no tingui tot el dret de formar govern, ja que entre ell i el Saura -que ja havia dit que el recolzaria- van recollir més vots i més escons que el Mas.
Benvolgut Dessmond,
Si, de paraules, jo també n'he sentit moltes, però...ja ni me les escolto mentres no vagin acompanyades de fets. I de fet, al dia d'avui, cap ni un.
Així que, continuaré amb el meu escepticisme. De totes maneres, et felicito pel teu optimisme. Tant de bó, tinguis raó.
Cordialment
Andreu, quan dius "un derrotat electoral, a cap país europeu, governa" estàs faltant a la veritat. Sense anar més llunt, com a mínim a Alemanya hi ha un parell de Lands on el govern està format per partits que no van guanyar les eleccions.
De tota manera, no estic defensant el tripartit, que no és la meva tria. El que dic és que, un cop format govern, només ens queden dues vies: o donar-li suport o dinamitar-nos nosaltres mateixos. Aquesta segona opció és ridícula, no et sembla? Per això ja tenim als castellans!
Benvolgut anfitrió,
Em sap greu, però considero que el teu escrit és en clau negativa. Quan la majoria d'estructures de poder -administratiu, econòmic, informatiu- són espanyoles o franceses (no em refereixo només a la seva ubicació, sinó a la seva ideologia, la gent, fem el que podem. Ahir, com cada any hi era (aquest cop a la zona PDD). Ahir amb les criatures (menors de 5 anys), responent a les seves preguntes, veient que hi ha d'altres que pensen com els seus pares, amb les seves contradiccions,...Hi ha molta feina a fer, i espai per a tothom. Sempre m'ha semblat millor aportar que no retreure. I no em vull extendre, però és -crec- un tema clau.
Salut i independència!
L'adlpo
Fas uns lligams lògics que tambalegen. El més important: si creus que ha passat l'hora de festivals i que cal anar a per la butxaca no hauries d'haver acabat amb el Catalunya lliure calçotaire de sempre, sinó anunciant-nos que faràs objecció fiscal. I que estàs disposat a assumir-ne les conseqüències. De fet, jo ho esperava.
Quan diem els polítics això o els polítics allò expulsem la part de responsabilitat política (i nacional en aquest cas) que ens pertoca. Sona una mica al piove, governo ladro dels italians.
Tot siga dit des del respecte, és clar.
No estic d'acord amb el que dius.
Em sembla que confons els oms amb els bedolls.
Convocar una manifestació l'Onze de Setembre, dia en què vam perdre les llibertats, per reclamar un estat propi (la llibertat), no em sembla cap bestiesa. Al contrari, em sembla molt oportú.
Si no hi ha polítics, no és el problema dels organitzadors. Que ens hem de centrar en el finançament? Per què?
Cadascú és molt lliure de convocar una mani pel motiu que vulgui. Cadascú ha de fer el seu camí. I el lema d'ahir era clar: volem un estat propi.
Benvolgut Ferran,
Potser sí que m'he equivocat, però caldria veure-ho.
Es a dir, jo he esmentat el terme "Països", com a "sinònim" d'estats independents o nacions sense estat, i n'he esmentat molts i molts.
I tu esmentes el cas de 2 ó 3 lands.Bé, excepte Baviera, els altres 15 estats federats alemanys no poden considerar-se al mateix rengle. Jo no em referia ni a les Diputacions ni als Ajuntaments ni, tampoc, als landas. Però tornem-hi
Jo no visc a Alemanya, però tot i això, dels 16 estats federats (lands) alemanys, els 2 ó 3 que cites, benvolgut, caldria explicitar-los i també la coalició de perdedors que governa. Riurem bastant, però la veritat és la veritat, benvolgut.
I en el que, benvolgut, crec fermament que estàs totalment equivocat (jo no qualifico de "faltar a la veritat" les errades, habitualment, saps) quan dius que nomes hi ha una dicotomia, dues posicions a prendre, en relació a un govern.
("un cop format govern, només ens queden dues vies: o donar-li suport o dinamitar-nos nosaltres mateixos")-
Es pot estar en contra, es pot fer oposició, es pot passar i no prendre partit, es pot estar a favor d'algunes coses i contra d'altres, i moltíssimes posicions més. I si, els tocats de l'ala, i a més cobards, es poden dinamitar, però jo els hi recomanaria que marxessin a enquadrar-se amb Hamas, per exemple.
El pluralisme, la diversitat i llibertat d'opinió, com d'informació són sagrats en qualsevol situacio democràtica.
Nomès ls dictadures, els països totalitaris, ho plentegen en la manera simplista i tràgica de "a favor del partit i del govern únic" o "extramuros", i "fora de la llei". Aquest no es el cas de Catalunya, avui, ni ahir, ni demà, ni, espero, mai més. Des del 1980 tenim novament, després d'un llarg periode dictatorial espanyol, el nostre Parlament, i els nostres grups parlamentaris i els nostres diputats i diputades. I en el Parlament rau la molta, escassa, minça, insuficient, però existent sobirania catalana, que moltes i i molts volem augmentar fins a arribar a ser un pais lliure, la Catalunya Lliure que sempre han/hem somiat moltes generacions catalanistes, i que es produirà quan Catalunya sigui independent, amb llibertat, democràcia i pluralisme.
Cordialment,
Andreu
Entro en el debat donant la meva humild opinió.
Jo crec en l'enunciat següent: forma govern qui té fa facultat de fer-ho i aquesta facultat la dona el numero de diputats que tenen el dret d'escollir. Si existeix el tripartit és pq ha obtingut les majories necessaries per sortir. I això s'ha d'acceptar encara que no agradi.
No es pot questionar, quan les coalicions no agraden, certes coses, pq sino hauriem de qüestionar també com un partit que no aconssegueix el major número de vots pretengui governar. Jo no ho faré encara que no m'agradi.
Les reformes electorals són possibles, així que qui les vulgui canviar (si veritablement les volen canviar) que ho facin.
Salut
Kostas,
Gràcies per dir-hi la teva.
Literalment les coses són així. Governa qui pot formar govern. I punt. Jo ja he dit que aquest debat no el vull remenar massa perquè no du enlloc. Com dic, les coses poden ser tal com dius i de fet ho són. Ara, també cal veure l'esperit de la llei i aquí és on hi ha el conflicte. La interpretació de la llei -electoral o la que sigui- és el que al final compta i pot donar com a resultat una bona ensarronada. Insiteixo que parlo en general.
Canviar la llei és possible, però sino serveix per canviar l'esperit amb la qual s'ha d'interpretar pot donar a allò tan conegut de feta la llei, feta la trampa. Tenim un cas exemplar com és l'Estatut. Aquest nou es va fer per blindar no sé pas el què. Encara que no el tombin, pot passar que una nova lectura restrictiva pot deixar-nos en fals altre cop.
Comentes el tema dels vots, en literal. La discussió tornaria a ser llarga. Només es tracta -altre cop- d'interpretar el model de país que vols. Agafant en literal els vots podria ser que el resultat dongui que parts del territori no surtin mai al mapa. I les més poblades siguin les que tinguin opció a fer o desfer.
El tema de amb quin esperit es fan -o desfan- les coses és molt més important que qualsevol llei. Malament quan s'ha de confiar només en la llei, perquè aleshores si que has vegut oli.
"Nomès ls dictadures, els països totalitaris, ho plentegen en la manera simplista i tràgica de "a favor del partit i del govern únic" o "extramuros", i "fora de la llei". Aquest no es el cas de Catalunya, avui, ni ahir, ni demà, ni, espero, mai més."
Molt d'acord amb això. Tanmateix, val a dir que el ferran es referia, o almneys així ho interpreto jo, a un suport de portes enfora, això és, quan el govern ha de negociar o acordar coses no a l'interior sinó a l'exterior del país.
"Canviar la llei és possible, però sino serveix per canviar l'esperit amb la qual s'ha d'interpretar pot donar a allò tan conegut de feta la llei, feta la trampa."
És possible i desitjable, però no pas en el sentit de deixar sense validesa els vots a partits no sociovergents
Bona Diada!
Publica un comentari a l'entrada