diumenge, d’agost 10, 2008

Dia del Senyor

Diumenge és dia d’àpat familiar. A la taula hi seuran quatre generacions. Això significa que menjarem ensaïmada extra-size. De tot allò tan bucòlic que havia dit sobre despertar amb la flaire d’aquesta llepolia enfornada, res. Com que hi ha el propòsit de confeccionar el receptari tradicional això ha suposat haver-nos de llevar a les 6.

La feina de recol·lectar aquestes receptes la volem fer en vídeo i fotografia, a més de la part escrita. És un treball que em temo esdevindrà titànic. Seguir cada pas –perquè tots els passos ara ens semblen d’importància cabdal- és una tasca de xinos. De xinos molt mansos. Fotografiar els ingredients, per arribar a la imatge que toca, és molta feina.

Quan no fa aquesta calor, la pasta de l’ensaïmada es prepara la nit abans i es deixa reposar fins l’endemà. Però a l’agost no aguanta. Cal escurçar el temps de fer-la tobar. És per això que cal haver de matinar si a l’hora prevista ha de passar coll avall.

Ja podeu imaginar l’escena: ara una presa de video, on la sogra dona les oportunes explicacions. Tallem. Ara una foto. Ara aquest no ha quedat bé. Repetim. Tallem. Següent presa, seqüència d’ingredients. Continua. (Bé, per aprofitar l’estona donat que el caliportal és el mateix per una ensaïmada que per una coca, hem decidit fer-ne una de verdures). Som a la meitat i porto unes cent-cinquanta fotos comptades. Mare meva!. En quines vacances mallorquines ens hem embarcat!.

Curs d’estiu apanyat pel bon català
Lliçò quarta:
Berenar

Pels mallorquins –i penso que també en el cas del menorquins- berenar es fa servir indistintament tant per denominar el primer àpat al matí com el que precedeix al sopar. No en fan distinció. Catalans, no ho heu de confondre amb un alt sentit de la previsió mallorquina així que se’ls obren els ulls.

Avui em temo que a mi no em caldrà distingir-ho pas. Hores d’ara no he fet cap mos i amb la marxa que portem podria ser que fins ben entrada la tarda el berenar no es faci realitat.

10 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Vindreu ben "farcidets" de saïm, després d'aquest estiu culinari, eh? Ja et veig fent saunes a dojo!

Rita ha dit...

Em sembla que només de llegir-te ja m'engreixo. Quina enveja, nano! :-)

Ferran ha dit...

És d'esperar que a aquestes hores ja hagueu "berenat"...

chamb ha dit...

interesantissima la serie sobre particularitats inguistiques.

Molt curiós la poca consciencia de Balears que tenen els illencs. Jo també he comprobat que per un mallorquí, Menorca o Eivissa son un continent llunyà pel que no demostren cap interès. M agradaria que abundessis en aquest tema.

Josep-Empordà ha dit...

Cert, tinc clients a Eivissa que no han estat mai a Menorca i de menorquins que no coneixen per res a Eivissa. Mallorca ja son figues d'un altre paner.

kpitana ha dit...

Dess...perdona amb el teu permís.

Que put.. diu aquest chamb, un continent llunyà!!! poca consciència.. no entenc res.

El que tenim molt clar els Balears es que som d'on som que les quatre illes formen un país, i com país que som tenim diferències...ara llunyà??!!

Si tu demanes a un Mallorquí, Menorquí, Eivissenc, Formenterenc d'on és, no te dirà mai de Balears te dirà som de Campos, de Maó, de Sant Francesc i desprès afegirà l'illa.
No crec que cap Balear tengui la poca consciència d'on pertany i afirmes que no tenim cap interès per les altres illes, jo no se qui coneixes i per on es mou, però no crec amb aquesta afirmació.

m'han tocat es coret.

Trina Milan ha dit...

Dess,

entre les coques i els peixos i el vocabulari, em fas venir unes ganes de tornar a Ses Illes!...i del tema begudes, com anem?...

bon profit

marc ha dit...

Fas una mica de ràbia, eh?

Felicitats per les lliçons de català.

Sí, a Menorca també es berena al matí.

Una cançoneta mallorquina:

"Cada pic que es sol sortia | i no us veia, bona amor, | berenava de tristor | i de llàgrimes bevia."

cati ha dit...

Hola dessmond! No ens coneixem, i he anat a parar al teu blog per pura casualitat. Som mallorquina, i parella d'un català, i com a bona mallorquina me sap greu dir-te que crec q t'equivoques dient q als illens no mos agrada que mos diguin que som de ses illes, a mi personalment, no me molesta gens, pq si que som de ses illes, i a més sent molt, molt properes totes les altres illes, tal vegada menorca la que més.
Gràcies per les teves impressions illenques.
Atentament, una de ses illes...
Cati

cati ha dit...

Hola dessmond! No ens coneixem, i he anat a parar al teu blog per pura casualitat. Som mallorquina, i parella d'un català, i com a bona mallorquina me sap greu dir-te que crec q t'equivoques dient q als illens no mos agrada que mos diguin que som de ses illes, a mi personalment, no me molesta gens, pq si que som de ses illes, i a més sent molt, molt properes totes les altres illes, tal vegada menorca la que més.
Gràcies per les teves impressions illenques.
Atentament, una de ses illes...
Cati