dimecres, de juliol 16, 2008

Congrés de CDC i riure per no plorar

Ja he llegit diversos apunts, sobre el congrés de CDC. He de dir que em sobta bastant, per no dir molt o massa, les conclusions que se’n desprenen. Sembla com si l’objectiu d’aquesta celebració fos la d’ampliar el lèxic i incorporar la paraula independència per amunt i per avall. Com si això fos el realment substancial.

S’oblida que Convergència és aquell bolet que havia de desaparèixer així que no gestionés poder. Era una d’aquestes previsions àmpliament assumides. Des de l’esquerra botiflera, a la radicalment nacionalista. Des de les opcions més ecoinsuportables a les dretanoses més o menys testimonials. Tothom feia els seus comptes de la lletera veient quina herència de vots li plouria així que als convergents els toqués seure en la trona de l’oposició.

Lluny de confirmar-se tota aquesta teoria sobre la descomposició de CDC, el congrés ha projectat una imatge de partit sòlid i solvent. Els que hi van voler/poder assistir van observar com a mínim, que si allò és l’estat de la putrefacció política, com hauria de ser quan governaven legislatura rere legislatura.

Hores d’ara el tema no és tant si volem o no la independència. És tenir clar si aspirem a una Catalunya catalana o no. Tot el demés és fer-se un embolic dels grossos, per a goig de l’Espanya imperial. Per que a mi m’ho han d’explicar molt ben explicat: d’aquí s’infereix que el PSC és tan summament independentista que fins i tot se li ha de regalar la presidència de la Generalitat?. Perquè supera en escreix la dosi convergent?.

Tanta vehemència filològica fa riure, per no plorar. En Llach –i perdona que em repeteixi-, per exemple, mira si en fa d’anys que escriu cançons monotema, sense posar per enlloc la paraula independència. I és ben clar quin és el seu horitzó nacional. Potser hauria d’escriure les ponències convergents...

En Felip Puig va sentenciar que sobre la independència s’en parla poc a Convergència, s’hi pensa cada dia i s’hi treballa. Vaja, la versió extended de l’arxiconegut “anar per feina”.

Aquest darrer congrés no ha estat un treball que potser seria més propi de l’IEC, quant a revisió del seu diccionari. No. Aquí tocava demostrar què és CDC com a partit. Si realment li queden dos telenotícies, si és un organisme en descomposició així que no remena les cireres, si realment agafarà totes les malures que tant d’opinador li pronostica. I la impressió és que tots aquests visionaris, de moment, hauran de pentinar el gat. Perquè la desbandada no s’ha produït i qui ha demostrat tocar fons és aquesta formació. I no pas miserablement.

Aquells que no s’expliquen perquè no bull l’olla de la independència a CDC, que abans intentin explicar-nos perquè avui els partits que tenen una tendència a l’alça a Catalunya –no pas a Majadahonda!- són els partits d’obediència espanyola. Aquests mateixos que s’han quedat clavats en el pinyó fix de la independència ja m’hauran d’explicar del tot aquesta insistència, quan en les properes eleccions catalanes al Parlament no sumi una majoria nacionalista. Haure de riure altre cop, per no plorar?.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Chapeau.

Certament, molts practiquen allò de "sostenella i no enmendalla", no sigui cas que ..........faci mal reconèixer que s'havien equivocat alguna vegada en la seva vida intel.lectual...........


Han fracassat estrepitosament totes les consideracions (sense el poder, adeu siau; maxim 2 anys; sense en Pujol kaput; quan va neixer deien allò d'un banquer...., després que havien pactat amb el psoe del gal, després que havien pactat amb el pp de l'aznar i caurien.....que si eren de dretes, que si tantes ideologies diferents no s'aguanten, que podien descohesionar el pais i moltes mes animalades.....i les han guanyat totes i tenen mes militants que cap altre, de llarg.

Es igual.

La rendició de Breda fou un quadre.
I estem al segle XXI.

I a cap pais serios, els majoritaris es pleguen als capricis, sense base, dels minoritaris, pero com això és el pais dels somnis....

Sort que no han declarat ni declararan vaga de nacionalisme............com altres vagues.........blogeres ridicules.

Salutacions cordials,

Andreu

Enric I. Canela ha dit...

Més encertat, impossible.

Anònim ha dit...

Canvi de bloc!

Enllaç correcte: www.maiol.cat

Una abraçada

Anònim ha dit...

Des de l'exili empordanés, fa goig de veure que no soc una bestiola extranya. Que hi ha gent molt més preparada que un pagesot de l'empordà que té la mateixa visió de la realitat i les mateixes esperances.

Coses com aquest escrit teu...aquestes pastilles de vitamines, benvolgut Dessmond, son reconfortants, t'ho dic de debó.

Cordialment.

Carles TV ha dit...

La cançó enfadosa dels republicans que ells són els més independentistes del món ja no se la creu ningú. Fent president a un senyor com en Montilla el que aconseguiran és que el referèndum no sgui el 2014, sinó el 3090. Quins estrategs!

joliu ha dit...

Dessmond, del títol del post s'infereix que el congrés de CDC fa riure per no plorar, però al final sembla que el sentit del post és tot un altre.
És ben curiosa aquesta sensació de que en Mas a aconseguit fer sonar la corda que toca, que al mateix temps és la que han fet sonar sempre.
Ells no s'han mogut, s'ha mogut l'electorat afamat de novetats i que després de la decepció, la desorientació i el temps de dol necessari, s'aixeca al so del xiulet del tren que ja fumeja.

Ara fa potser un any em vaig colar en un sopar, com aquests que montes tu, de poca gent amb en Mas. Li vaig explicar les meves teories sobre la diferència entre independentisme i sobiranisme (comparteixen fita però no velocitat: el sobiranisme avança i l'independentisme s'estanca). Ja sé que no us ho creureu, però per il·lustrar-ho vaig explicar la història del tren que per a la primera destinació pot recollir a la majoria de la societat i per la propera 'ja en parlarem'.... al cap de pocs dies vaig trobar la mateixa metàfora en una entrevista de l'Artur a l'AVUI.

En aquell mateix sopar, l'Artur ens va dir això que avui repeteix en Puig: en la independència hi penso molt i en parlo poc. Encara no ho havia dit mai, no fos cas que La Vanguardia o en Zaragoza diguin que es radicalitza. Ara veig que ja es pot dir.

Són allà on eren, aquesta és la gràcia. Això és com els pantalons de campana, sempre tornen.

Anònim ha dit...

I ara que en Zaragoza ja ha pontificat que CDC s'ha "radicalitzat" i ha esdevingut en partit "independentista" i que ells, el pscPSOE son de "centre", quins arguments s'empescaran les tòtiles d'ERC per dir que és millor "pactar" amb el pscPSOE?.

A veure per on surten ara. Si més no, será divertit.

Cordialment.

Anònim ha dit...

Dessmond, tant de bo estigui equivocat, però jo penso que el missatge de CDC encara no és creïble. Si apostes pel dret de decidir, has de ser conseqüent, i això suposa ruptura. Els socialistes tenen més credibilitat entre els electors perquè deixen clar quin és el seu projecte: Espanya.

El de CDC ja sé que és Catalunya, però l'aposta no és clara, no es veu tan nítidament com al PNB o a Escòcia.

D'acord, caminem cap a la plena sobirania sense fer soroll, però aquest missatge es traduirà en fets? Plantejarem el conflicte quan no se solucioni el finançament i desmuntin l'Estatut?

Dessmond ha dit...

Andreu,
Això de la vaga blogera no l'he entés mai. Ara, és molt respectable. Però la vaga ha durat poc perquè només és qüestió d'escriure en un altre blog.
No donguis idees sobre altra mena de vaga, si us plau.

Enric I. Canela,
Gràcies. Molt amable.

Maiol Sanaüja,
Agraït per la informació. Molts èxits!

Josep-Empordà,
Ja som dues bestioles, doncs. Com a mínim. Celebro que t'hagi agradat l'escrit.

Carles Tv,
Al final és allò dels fets, més que les paraules. I surt la dura realitat. Una cosa és autoqualificar-se de collonut i una de ben diferent és demostrar-ho.

Joliu,
El títol és part de la juguesca. Com això de ser independentista. Quan grates la cosa no és el que sembla.
Quan parles poc de segons què és perquè no ho vols malmetre. Si tens un tresor, ves-lo ensenyant als lladres. Si vols conservar-lo, vetlla'l. Mira que n'arriba a ser de difícil entendre aquesta cosa tan elemental.

Josep-Empordà,
En Zaragoza és aquell, que a més de tot això, escriu sobre el liberalisme del socialisme. Mira d'exprimir totes les llimones, perquè s'els acaba la ciència ficció.

Marc,
Tu et creus en Lluís Llach?. Ets un home de poca fe.
Si vols conduïr el país, has de coneixer la seva composició per a que et segueixi. En aquesta odissea ha de seguir tothom. No ho oblidis. Avui l'independentisme no és -encara- àmpliament majoritari. I no és responsabilitat de Convergència.
El conflicte haurà de sorgir. Primer perquè sense solucions reals arribem a un cul-de-sac. Segon perquè l'altra banda de la discussió hi ha un mentider. Amb aquesta mena de gent sempre hi ha conflicte.