dilluns, de juny 16, 2008

Vergonyes primàries

La vida política a voltes és francament molt crua. Per no dir cruel. Després de dur-hi fent feina anys i panys, hi ha moments que tornes fonedís. Les circumstàncies es posen de tal forma que desapareixes del mapa incomprensiblement. Pots ser dalt de tot de la cresta de l’ona, després de treballar molt i molt, i sobtadament desapareixes per encanteri.

Recordo, per exemple el cas de l’Alberto Fernández. De com va haver de salvar-se a sí mateix, ell que és un perfecte picapedrer de partit. Fou ell qui va autoproclamar-se candidat a l’alcaldia. A bombo i plateret perquè, de cop i volta, les circumstàncies apuntaven a d’altres persones acabades d’aterrar. Eren els temps en que en Piquè havia caigut en parapent al cor del PP català i volia fer un punt i a part.

De forma semblant, però en context diferent, va decidir-se la candidatura de Carod com a cap de cartell a Madrid. Davant els mitjans va improvisar la decisió i en Puigcercós va exhibir el somriure de qui s’ha enganxat el trasto a la cremallera.

Conec cassos més sonats, on després de seguir tota la rutina que mana el procés interior del partit, l’escolli’t per anar en la part alta de la llista, així que apareixen editades les butlletes, troba que el seu nom ha estat misteriosament enfonsat fins ratllar la misèria. I el motiu no és precisament un diable de la impremta.

Tot això em ve al cap perquè la tria d’un candidat és una cosa complicada. Per no dir fosca. Té una certa lògica que només es pot admetre essent molt i molt coneixedor de la vida interna de partit. Altrament, pot resultar aberrant. Sense haver viscut en primera persona una abnegada militància, hi ha coses que simplement poden escandalitzar.

Jo dubto molt de que el procés seguit a ERC en aquesta “renovació” hagi estat modèlica. Ho dubto sobre tot perquè ha servit per enrojolar la meitat de la seva pròpia parròquia. És per això que els socialistes els han regalat el prime time televisiu els cop que han fet falta.

Per a mi hi ha encara un capítol més perillós. És el que fins ara ens té acostumats CiU. Cada cop que s’escalfen motors hi ha numeret entre algun convergent i el maco d’en Duran. I pam: surt en primera portada de qualsevol mitjà, sigui en paper, radio o televisió. L’efecte serveix per destrempar la seva gent.

Si ara la patum d’ERC ha fet entrar a casa seva les càmeres per deixar-se retratar fins les amígdales, espereu-vos quan siguin en el procés de les primàries. Sota la pàtina de procés democràtic, el que hi haurà és un numeret difícil de digerir per l’audiència. En Carod, democràticament com sempre, s’ha postulat altre cop candidat a la presidència. I en semblant forma democratissima ho ha fet en Puigcercós.

Ara mateix es donen unes circumstàncies perfectes per a fer catastròfiques previsions. Tenim a ERC els dos galls més encesos que mai. Les primàries ben retransmeses prometen ser un espectacle únic. A la rebotiga de TV3 hi podreu trobar els Icetes i Zaragozes d’aquest món, fregant-se les mans. No hauran de gastar un euro ni cap neurona per confeccionar truculents espots tipus “que vénen els d’Esquerra si no ens voteu”. Temps al temps, vaja.

6 comentaris:

Josep-Empordà ha dit...

Deixant a banda el cas d'Esquerra, ùnic en el mon mundial perque no tenen escales, hi ha una dita que diu que a la politica es puja per les escales i es baixa per la finestra.

Referent a n' Iceta, Zaragoza i TVres, no haviam quedat en donar-li 100 dies de gràcia a la Terribas?.

Cordialment.

Dessmond ha dit...

Josep-Empordà,
El terrible de la política és posar de manifest el costat més obscur. I en aquest cas esperant treure'n rediment.

No sé quina mena de 100 dies de gràcia se l'hi han d'atorgar a la Terribas en particular. La pobre ara és més florero que mai. Però algú pot creure que el nomenament de la Terribas servirà per veure un canvi de tendència?. Si és un zero rematat a l'esquerra!.

Per cert, que avui la pobre ja va dient que no és independentista!. I consti que això m'importa ben poc. Jo mai he vist en la Terribas la salvació de res.

Dessmond ha dit...

Josep-Empordà,
Per cert, pel que fa a la Terribas, t'aconsello la lectura d'aquest article a El Singular:
http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=22197
Jo no ho sabria dir millor.

Josep-Empordà ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Des de fa un temps, concretament des de que patim el tripartit PSOEcialista, qualsevol cosa que succeeix en el mon dels medis de comunicació, em fa més por que una pedregada. El cas de TVres i la Terribas no és pas una excepció, en el meu interior pensaba que era un altre gol que Nicaragua els havia colat als tòtiles de CiU.

Dies enrere, n'Andreu digué que coneixia a la Terribas i la seua familia i que en tenia comfiança, i que, si més no, li donguesim 100 dies de gràcia.

Si ho diu l'Andreu, jo els hi dono, el que no vol dir que me les tingui totes, però el meu escepticisme i descomfiança encara no és absolut. Hi ha persones en les que crec que cas fer-hi comfiança i n Andreu n'es un.

L'article del Singular Digital, no només l'he llegit sino que hi he deixat un comentari semblant.

Referent als medis de comunicació, vaig penjar un comentari al blog (o bloc) de'n Joliu, al post titulat "Les paraules. Els fets" extret de la web www.kaosenlared.net en la que s'explican vida i miracles de'n Alfonso Gallardo, comprador d' El Periodico i el tuf a podrit que fa el PSOE. M'atreveixo a recomanar-te que ho llegeixis.

Amb tota cordialitat.

Clint ha dit...

En una cosa tens raó, els que no hem militat mai massa profundament però intentem seguir-ne l'actualitat hi ha un munt de vegades que acabes pensant que si no fos en política les coses que llegeixes o escoltes serien impensables d'assumir en qualsevol altre context professional, són simplement incomprensibles.

I TV3 i Esquerra...lamentablement també crec que no vas gens errat, i és més ells ho deuen saber i acabaran caient de quatre potes.

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond,

No sé si the entés bé, però jo tampoc sóc partidari d'unes primàries per a triar càrrecs interns de partits, o posicions per anar primer a eleccions, quan estem esclavitzats per un sistema de llistes tancades, bloquejades, sacralitzades i no sé quantes coses més.

Em sembla que, com sempre, el significat de les paraules es desvirtua, primer per la mediocritat regnant, i després per què tots fem de ramat, comòdament, i enganyats.

EEUU és una altra cosa, molt mes gran i molt més "neta" i "transparent" políticament. El Sr. Ross Perot va tenir el caprici de presentar-se a unes presidencials, i com tenia diners i amistats, va ajudar a fotre una mica -una mica molt- de sorra a les candidatures de Bush pare (1992), sobretot, i de Bob Dole, el 1996. Ja se sap que els texans són molt decidits i són, o molt amics o molt contraris.

Les primàries USA funcionen ( i tenen detractors, però sense massa seguidors encara) perquè permeten veure confrontats entre sí els precandidats de cada cantó unes 30 ó 40 vegades, pel cap baix, i després hi ha vot popular (dels que s'apunten, naturalment...), però no hi ha vots de militants democrates i de militants republicans, que existeixen,,però que són molt pocs.

Si ací es volen organitzar una mena de "primàries" per al primer lloc, perque no s'organitzen per a tots els llocs. Absolutament tots. I en quines circumscripcions o com es fa això? Els militants de Girona de la E tenen vot per als candidats de la E per Tarragona? Si ó no? I pel de Barcelona, si? per què? per què es el mes important? Qui ho diu això?

A veure si m'aclareixo una mica, :

es tracta de fer primàries per a triar el President del Grup Parlamentari de l'Esquerda (com molt bé diu en Joliu) a les properes eleccions catalanes?

I per al president del grup municipal dels 935 municipis, també?

I per a president dels grups a les diputacions, als consells comarcals, etc., també?

O nomes un, el que li interesa a Monsieur Carod. En base a què?
A que té bigoti? A que ja porta 3 eleccions com a cap de llista, i altres 3 de nùmero, i li agradarà fer-ne una quarta de cap de fila i una setena?

Es una excepció o una regla general per als candidats de l'Esquerda?

Seran primàries reservades a militants, o també obertes a pressumptes simpatitzants o votants?

I com es control.la tot això?
I qui ho paga i qui fiscalitza els diners esmerçats?

Retornem una mica al senderi de la no política.

A les empreses, que funcionen en el món real, hi ha primàries per a ser elegit conseller delegat nou? o director general? o secretari del consell? No. No hi ha primàries.


L'òrgan que té la competència instrumenta els mètodes o el sistema de decisió, perfils, possibles candidats,pero no fan primàries.

Que deixin d'inventar-se, per pasar l'estona, això de les primàries que ni volen ni poden fer, i que esmercin la força que tenen a les institucions per a introduir sistemes de representació popular basats en districtes uninominals, sense llistes tancades, i on els elegits representants són coneguts ben fàcilment pels representats electors.

Això de les primàries ho diuen ara perque ha coincidit amb any electoral nordamericà. L'any vinent, si coincidiexen amb les eleccions a l'Iran teocràtic, s'inventaran altres paraules.

Però fer alguna cosa positiva, niente. Ja fa molts anys que els coneixem.

O copien fil per randa tot el sistema representatiu dels electors, i també el dels principals partits, d'un pais serios i que funcioni bé (els nòrdics, holanda, els saxons), o que es deixin de dir tonteries ni d'enganyar a la gent amb nous invents de gasosa amb ví de montilla, negre negre.


Salutacions cordials,

Andreu