En Carretero ahir va baixar de Puigcerdà i, en comptes d’anar directe al Camp Nou, va protagonitzar el tercer sopar que s’organitza des d’aquest blog.
Aquesta mena d’acte són sempre una mena de descoberta. En més d’un sentit.
La primera és l’entusiasme que ha voltat l’organització del sopar. Des del primer moment n’Elies va fer una tasca de suport impagable. Les seves aportacions van anar sumant qualitativament, en positiu, el plantejament inicial. Rondar la setantena de comensals no és fruit de la generació espontània. També tinc un agraïment infinit als blogaires com ara en Josep Sort, en Joan Arnera, L’Espelt, en Marc, en Joliu, l’altre Marc, en Manel Bargalló i a d’altres no tan blogaires. Aquí hi ha el nucli d’on surt el projecte http://www.blocsambestrella.cat/ i que espero ben aviat t’hi sumis.
En Carretero va oferir-nos una visió mundana de la política. Va defugir el discurs feixuc per anar al debat. Prefereix deixar de banda certa retòrica i entrar al cos a cos. Amb una certa fleuma, si vols. Però és la seva forma de fer política. Potser és això el que desconcerta més. Estem massa acostumats a veure polítics encesos. Al final, per vendre fum. Però encesos com un misto. I ahir en Carretero el que va fer és continuar la seva feina de formigueta. Sense alterar-se. Sense despentinar-se, que diria en Josep Sort.
Certament, el seu discurs trenca el que sentim a dir a la línia oficial d’ERC i va a empeltar amb els valors de sempre que havia lluït aquesta formació. Primer el país. Després tot el que tu vulguis, però davant de tot, el nord que dona sentit a la tasca política és Catalunya. Sense embuts ni retòrica de venedor ambulant. Propugna un discurs directe i franc, que no doni lloc a sorpreses. Ni als seus ni als que no ho són. És la seva recepta per tal de generar la confiança que ara mateix li manca a la política.
En Carretero té el seu estil. I s’ha de fer notar que ara mateix és en campanya. Però en campanya estricta de partit. S’ha d’agrair, doncs, el fet que ahir ens dediques una llarga estona perquè de nosaltres no rebrà un suport directe a les urnes. No som militants, no som gent de la qual pugui obtenir un rendiment immediat pel seu –legítim- interès. Un detall com aquest ja és un símptoma de que representa nous valors, lluny de la politiqueta de circumstàncies, de les miques, de perfil baix, que avui amara tant el panorama.
És això el que fa animar a la gent preocupada positivament per Catalunya. Dins i fora les parets del partit on milita. És aquí on Carretero i el RCat trobaran la seva força el juny i probablement més enllà del congrés, si continuen sembrant d’aquesta forma.
Estic convençut que mica en mica, anirà apareixent una constel·lació d’estrelles cada cop més gran en el firmament del sobiranisme. En Carretero té molta feina a fer. Però no oblidis que tu, també.
9 comentaris:
Bon article, és cert que la seva manera d'enfocar els temes és molt diferent a la dels altres polítics. Això és el su punt fort: és clar, és directe i no usa eufemismes ni circumloquis.
Jo acabo d'escriure sobre ahir a la nit també. Us he agraït a tu i al sinblanca que féssiu possible que hi anés. No sé si li farà massa gràcia. Haha
Vinga, saluts
Enhorabona, Dessmond, ets un crac!
Dos punts importants que has esmentat: el Carretero sabia que ahir no pescaria gaires vots de militants. Per tant, un detallàs. no?
I segon punt: el primer és el país. Quan n'aprendrem? Per què després de la tràgica experiència de la guerra civil encara no ens hem adonat que el primer és Catalunya?
Salut i gràcies per tot.
Ni jo mateix em podia imaginar la raó que tenia el dia que vaig dir:Blocaires, se'ns ha girat feina
Per deixar-ho escrit també aquí: va ser molt interessant, peel que va dir i pel que se li va preguntar.
Felictats.
Benvolgut Dessmond,
Quina nit més maca. Més profitosa. Quina estona més rendible i aprofitada la d'ahir.
El mèrit, compartit, de la Rut Carandell, d'en Joan Carretero, teu, i de l'Elies, i dels altres blocaires que us van ajudar en la perfecta organització. I a Via Fora, sens dubte.
Al bloc de l'Elies hi he posat la meva valoració de la magnifica nit d'ahir. I no fora bó repetir-se.
Però t'hi afegiré una impressió personal que se'm va generar mentre tornava en taxi cap a casa. Em van venir al cap, dos records ja difosos, de la impressió que, ja fa molts anys, molts, molts, em van causar tant en Jordi Pujol, com en Josep Pallach, les dues primeres vegades que els vaig conèixer i vaig parlar una estona amb ells.
En moments diferents, en llocs i curcumstàncies diferents, però em van deixar una primera, i forta, impressió de sinceritat, de preparació, de capacitat, de generadors de confiança personal i col.lectiva, que van ser "especials", d'un primer impacte diferent, que després, en el curs dels pocs anys que dissortadament ens va acompanyar en Pallach, i en els molts, i Deu vulgui que en siguin molts més, d'en Pujol, s'han demostrat justificats. Es la meva opinió, ben personal. Però un tipus d'impacte semblant, en la primera ocassió en que he tingut l'oportunitat i satisfacció, la majoria de vegades, de conèixer altres polítics o polítiques, no l'havia tornat a sentir com ahir, ja al començament de la matinada, mentre tornava a casa. Valen molt, n'estic segur, en Carrtero i la Rut Carandell, i em mereixen tota confiança.
Gràcies, Dessmond, com a catalitzador de l'acte d'ahir. Moltes gràcies. Ens en recordarem, de ben segur.
Cordialment,
Andreu
Felicitar-vos per l'acte i per la disposició de Joan Carretero a compartir la seva visió de Catalunya amb els assistents. I esperar que entre tots puguem construir un millor futur pel país i trobar homes bons.
Contesto de conjunt, perquè vaig curt de temps.
Molt agrait a vosaltres per decidir venir. I els que no ho vau fer físicament, per fer-ho espiritualment. Són d'aquelles coses que deixen un bon record, i ara en necessitem.
Important que tots anem a una. Ens farà viure moltes més estones com aquesta. I de més volada.
Amic Dessmond,
Adjunto un copy-paste d'un fragment del que he escrit al bloc del company YuriBCN.
"
He llegit el teu post i hi estic bastant d'acord. He de dir també el que diu molta gent: “jo no hi entenc”, sóc simplement un ciutadà normal i corrent que treballa moltes hores al dia i que paga els seus impostos als espanyols, com tothom. No estic ficat en política i no hi he estat mai. Sempre he votat ERC tot i que de vegades ho he fet més pel partit, pel respecte a la figura de Macià sobretot, que pels dirigents.
Referent al sopar, no me’n arrepenteixo d’haver-hi anat.
A mi, aquest Sr. no em va convèncer, crec que va respondre el que li va semblar i en alguns moments va tirar pilotes fora, igual que els polítics que tan critica.
La visió ultra-simplista del tema esquerra-dreta em va semblar bastant preocupant i més diria, patètica. Trobo molt encertat el teu comentari al respecte, dient com és l'esquerra d'avui en dia, en contra de la demagògia simplista d'en Carretero parlant del marxisme i les col·lectivitzacions del demagògic: “no li vull treure calers a una vídua de la seva pensió” etc…això em va fer riure, però de pena.
El company Elies115 diu al seu bloc que no va veure ni rastre de demagògia, bé, jo quasi no vaig veure un moment en que no n'hi hagués, i de la bona!
Més diria, vaig notar que molts dels convidats recriminaven certs comentaris del Sr. Carretero, com per exemple, quan va fer entendre que els assessors de polítics no serveixen per res!
Jo crec que la gent, els sobiranistes, els independentistes, tenim ganes que vingui una espècie de "messies" que ens obri el camí. Per altra banda, el que reclamo és una mica de calma, que tots sabem que durant la Història n'hi ha hagut molts de messies i resulta ser que la majoria (o tots) eren falsos.
La gent té ganes de tornar a tenir il·lusió i d'agafar-se a un projecte guanyador. Molt bé, jo també en tinc de ganes, però que no em venguin una moto que no penso comprar qualsevol cosa només perquè soni bé!.
No tot són flors i violes. No som majoria i per ser-ho, potser, només potser... "posar cançons independentistes de Lluís Llach" no ajuda a que de cop i volta mig Cornellà voti ERC i “visca La Pepa” (si em permeteu aquesta expressió tan “política”).
Resumint:
ERC necessita un canvi? Sí, i tant! Carretero és la resposta? ho dubto. I els d'Esquerra Independentista? per mi, són més seriosos i els veig més preparats. No se, a veure si en Dessmond prepara un sopar amb ells. Llanço la proposta a l’aire.
Però bé, com ja vaig dir, això és com el futbol; tothom n'és entrenador!
Jo, seguiré escoltant, tenint opinió i segur que algú em convencerà, que és el que desitjo.
Salut a tothom.
Roi
"
Potser no ve gaure al cas... però no fa pas massa -a partir del blog de jaume Renyer- vaig endinsar-me per un seguit de blogs ctalans a favor de l'estat d'Israel i on parlaven de la postura de Carretero... Senzillament m'hagués agradat preguntar-li la seva opinió sobre l'alliberament de Palestina...
No res, salut!
Publica un comentari a l'entrada