divendres, de març 28, 2008

Un altre sopar

Aquest dimecres vaig sopar amb na Rut Carandell. És a través d’ella i l’ajut inestimable de n’Elíes que puc/podem organitzar el proper sopar, amb en Joan Carretero.

Na Rut Carandell forma part del cercle més estret de col·laboradors de’n Carretero. Jo no la conec massa, malgrat que hauria d’haver coincidit amb ella en els temps més brillants de la FNEC. Tot i no ser així, sempre he tingut molt bones referències d’ella. Et puc ben assegurar que, en determinats cercles, és pràcticament impossible sentir parlar bé de ningú. Un altre cas semblant a aquest és el d’en Lluís Recoder, actual alcade de Sant Cugat. No he conegut mai ningú que en parli malament. Vull dir, ningú amb dos dits de front.

Això ha fet que sempre hagi tingut ganes de xerrar amb ella. M’interessa saber què pensa perquè, justament en el seu cas, bons amics meus me n’han parlat molt bé. Persones a les que respecto molt i que en el moment que s’han pronunciat ho han fet per pur convenciment, més que per cap mena de compromís.

La darrera vegada que vam coincidir va quedar reflectit en aquest post, a principis del juliol passat. Aleshores vaig dir que ella em semblava una persona intel·ligent. Què em motiva tornar-ho a fer notar?. Dimecres va estar xerrant sobre el projecte que vol bastir Reagrupament.cat . M’agrada molt quan es pot parlar dels projectes en positiu, quan trobes algú que creu molt en el projecte propi, quan hi inverteix tantes ganes i determinació. Em va agradar, encara més, que tingui una visió crítica del partit on milita. Però sobre tot que aquesta crítica no està argumentada en cap falta de respecte cap a ningú que corri en opcions diferents a la que representa Rcat. Aquest respecte a l’adversari, que no es trenca encara que la impunitat li ho permeti, només el gasten comptades persones. Una d’elles que jo conec és na Rut. Això fa que, tot i trobar-me fora d’ERC, em vingui molt de gust participar, conèixer, de primera mà per on pensa anar en Joan Carretero i el Reagrupament.cat . Està clar que hi ha un interès comú que es diu Catalunya i que cal anar a cercar-lo sempre. Allí on sigui. Només en comptades ocasions se sap gestionar amb subtilesa i intel·ligència.

Et recomano, doncs, que t’apuntis a aquest sopar del dia 9. Podràs adreçar-te sense filtres de cap mena a na Rut i en Carretero. No crec que tinguis gaires ocasions més de fer-ho, abans del congrés d’ERC. D’aquí al juny tots dos tenen una agenda que treu fum. El que hi ha en joc és bastant més que el destí d’un partit. Molt em temo que ens hi va el futur del país. Sort, però, que hi ha un Reagrupament.cat amb moltes opcions de donar la volta a l’actual situació de desconcert.

16 comentaris:

Josep-Empordà ha dit...

Sincerament, crec que tant IC-V com Esquerra (amb Reagrupament o sense), son dos "zombis" que encara no tenen asumit que son morts. El pscPSOE, si, i ja comença a obrar en consequencia. En Carod i en Puigcercós son els ùnics que n'estan al corrent i es barallen per les despulles. Al temps! (poc).

Segador de Farners ha dit...

La Rut es una Segadora de Farners d'adopció, de fermes conviccions ,talent i voluntat per dur endavant els seus propòsits.
Encara recordo al sopar de festa major la vaig saludar i mentre parlava amb ella vaig quedar de cara d'alguna gent que de tant en tant sopen amb en Carod. Malgrat el despreci de les seves mirades ella va continuar parlant i comentant-me lo feliç que era ara podent dir el que pensa i creu, sense tindre que donar explicacions estranyes a expressions i raonaments del més normals.

Si tens raó, és una persona que transmet confiança. Paraula que tristament s'ha devaluat per el mal us que avui dia se'n fa.

Desitjo que des de la Plataforma per la Sobirania tinguem la força suficient per explicar la necessitat de canvi d'estratègia a CDC abans que la negació de la realitat faci evident la falta de canvi de persones com està passant en aquests moments a ERC.Desitjo tenir més sort que la Rut en aquest punt i no veurem abocat a divisions dins el partit. Afeblir CDC i ERC pot ser molt perillós per el futur del nostre país.

Voldria Dessmond que li facis arribar el meu suport malgrat les diferències ideològiques, no nacionals, que tenim. Suports suficient que li donin força per superar els dies complicats que s'acosten.

Aquest dilluns era a la Plaça Farners en mig de les sardanes els gegants i el coro sota les mesures, amb un malt temps del dimoni. És ben bé que aquest cony de Dona mai descansa.

au, salut i independència.

Segador de Farners ha dit...

on he dit dilluns volia dir diumenge.

Dessmond ha dit...

josep-empordà,
Coi, el teu comentari és letal, eh?. Jo espero que el Reagrupament aporti la solvència que ara li cal a ERC. Aquest partit, si punxa, ens arrosegarà.

Segador de Farners,
Estic d'acord amb tu amb el bon concepte que tens de la Rut. I també coincideixo en pensar que cal reforçar totes les opcions com ara CDC o ERC. La política és la que ens portarà a noves portes polítiques. Sense formacions que no pensin en clau de país, podem plegar veles.
Li trametre el teu suport. Espero que sàpiga qui és el Segador de Farners..., sinó ja hem begut oli!.

Josep-Empordà ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Com li diuen a un pessimista?..... ah si!, un optimista ben informat.

Els del pscPSOE, no descuidan cap flanc, ni tampoc internet, però el seu gruix de seguidors, no son els que es mouen per la blogsfera, en pots estar segur. Saben perfactament a quí es diritgeixen i com ho han de fer, saben el que volen i tenen els medis per aconseguir-ho perque es mouen com un autèntic exercit, tots a una. El problema i no per discutit deixa de tenir actualitat, és que s'ha permés, algú ha permés que el llop guardés el ramat i a més, ho ha permés quant el llop ja estaba vençut, i per dues vegades, i ara corriu-hi tots, no veig clar que tinguem una tercera oportunitat.

Però, el mal ja está fet, i els qui ho han permés, serán els primers en pagar-ne les consequencies. De fet ja les estan pagant.

I la vía d'aigua pot arribar a ser de tal magnitud que dubto molt que la bona gent de Reagrupament hi arribin a temps.

I nosaltres, mentres, discutint si son "llebrers o cans menorquins".

Salut!

Dessmond ha dit...

josep-empordà,
Optimista ben informat, entenc el que dius. Penso que de raó no te'n falta. Ara, jo crec que hi ha marge per la reacció. A ERC i en conjunt.
Però si que coincideixo que s'ha permés al llop que guardi el ramat. I quan era vençut. Potser era inevitable això.Potser era inevitable per arribar a veure segons quina mena de coses.
Coincideixo molt en el diagnòstic, però penso que hi ha encara remei per donar el tomb. No serà fàcil. Però arrib arà aquest dia. I no penso en la bestiesa del 2014, és clar.

reflexions en català (marc) ha dit...

Ostres, Dessmond, m'agradaria venir, però un dimecres... des de l'Alt Urgell és impossible.

M'agradaria molt escoltar-lo perquè encara que intento seguir el que diu, per mi encara és força desconegut.

Em va agradar la seva proposta de 'concert econòmic' o fora del govern.

L'acusen de ser l'ala dreta. Per mi, són collonades.

Seria possible fer algun sopar en divendres?

Salut.

Dessmond ha dit...

Marc -reflexions en catal�-,
Em sap greu!. Ara, aquesta data l'ha posat el mateix Carretero. Pensa que el dia 9 juga el Bar�a i no trobar�s cues d'anada ni de tornada.
En aquest pa�s, en un moment o altre, no hi ha qui no hagi estat acusat de dretes. Encara que militis a Esquerra!. M'agradaria saber qui borda coses semblants. Est� clar amb quina finalitat ho fa. A Esquerra, si has anat a la universitat, et converteix en sospit�s de dretes.
Aix� que dius de divendres ho mirarem, per� pensa que sempre acaba manant l'agenda del convidat.
Em pots enviar un correu-e?. Vull comentar-te una cosa.

Segador de Farners ha dit...

no, no ho sap. I si s'enrecorda de una conversa de fa més de 8 mesos és que és! una joia.

popota ha dit...

Home, la falta de respecte personal és una característica marginal entre els republicans. No sé si amb això es pretén dir que els altres difereixen d'ella en aquest punt, però no és tal.

Carretero és de dretes. Això no és cap acusació, sinó una mera constatació d'un fet. "Si fos espanyol, votaria el PP" és una frase suficientment explícita com per deixar-nos estar de collonades.

És de dretes quelcom dolent o que mereixi una acusació? Si no militem en la subnormalitat democràtica espanyola, ben segur que no. Es pot ser de dretes, o d'esquerres, o anabaptista o fins i tot del madrid i ser una bona persona, intel·lectualment sòlida i èticament exemplar.

D'altra banda, en Joan Tardà ha anat a la universitat -no per fer veterinària- i ningú li diu que és de dretes. De fet, si un es prèn la molèstia de mirar-se les enquestes del CEO -o del CIS- dels últims deu anys, queda clar que el segon partit amb l'electorat amb un grau de formació més elevat, darrera IC, és ERC.

Salut

Dessmond ha dit...

popota,
No, jo de manca de respecte n'he trobat per arreu on hi ha hagut indicis d'activisme polític. No he volgut dir que sigui característic d'ERC.

Dir que Carretero és de dretes sí que és una acusació. Cínica i deliberada. El Sr. Carretero serà de dretes el dia que se'n declari. Mentres tant se li hauria de respectar, com aquell que es declara progre i d'esquerres, encara que sigui un perfecte fatxa i conservador.

A la llum d'haver dit "Si fos espanyol, votaria PP" això el converteix en personatge de dretes perquè es decontextualitza deliberadament el que ha dit. Clar, el que fa és criticar al PSOE per exemple. I això és imperdonable.

Aquí si no exhibeixes fe d'esquerres ja quedes encaixonat a la dreta. Fins i tot en Carretero, que a més de dir que votaria el PP -cas de ser espanyol, ep!- sempre ha anat del rotllet esquerranós. Afortunadament hi ha bastanta més vida que a la dreta o a l'esquerra.

Les enquestes del CEO o del CIS el que també diuen és que el perfil del votant d'ERC o IC és molt concret. Representen el pes que representen. Per això, a més de ser una opció d'esquerra, el que fan és encarnar perfectament el paper de zero a l'esquerra.

Anònim ha dit...

Bona nit,

L'opció nacional, prioritària.
Amb més importància, i més urgència, sempre, fins que Catalunya sigui lliure, que opcions ideològiques legítimes.

Aquesta es la diferència, n'estic segur, entre Carretero, Rut Carandell, i moltíssima gent de l'opció Reagrupament, que els fets i la praxis de sempre de l'actual direcció d'E, la que ha trencat i capgirat, com un mitjó, la pràctica històrica, amb encerts i desencerts, d'ERC.

I com tot mitjó reversible, pot tornar a l'estil original.

Serà molt dur, difícil, i amb un percentatge de possibilitats no gaire elevat. Però es necessari, i es possible. Tant de bó esdevingui realitat.

Encara que les generacions posteriors a la d'en Benet estem molt més "acomodades" ..

Jo, això dels encaixonaments fàcils com a de dreta o d'esquerra o del carrer del Peix, m'importa un rave.
Vaig veure i viure, d'aprop, la indigna campanya dels Psc-Congrès (el sector "catalanista" mort del Psoe-Psc d'ara) contra l'inoblidable Josep Pallach, a travès de tots els mèdia i entorns.
"De la CIA", "gestor del capitalisme", "pro-americà", "mercenari dels americans",...i altres pastilletes d'extàsi per a imbècils. I em va vacunar per a tota la vida. Vaig tenir la sort de conèixer aquells anys en Pallach , i allò fou suficient per a confirmar el que després han fet, tota la vida, el "sector catalanista"(autoanomenats) del psoe-psc. Montillisme, amb cognoms catalans, abans de la sortida a escena de Montilla.

Tant fà. Macià va ser de dretes o d'esquerres? Quan era coronel de l'exercit monàrquico-espanyol també?

Per acabar, benvolgut Dessmond, m'ha agradat molt conèixer les teves opinions sobre la Rut Carandell. Jo només he coneguda pels articles i declaracions des del naixement de Reagrupament i es el/la polític nacionalista "nova"que més m'ha impressionat des de la sortida a escena, ja fa molts anys, de l'Artur Mas.

Generacions més, acomodades, sí,però sortosament amb excepcions molt valuoses. Com la Rut.

Opció nacional, prioritària, sempre. Fins 12-24 mesos després de la independència recuperada consolidada. Com a mínim.

Bona nit,
Cordialment,
Andreu

popota ha dit...

"Aquesta es la diferència, n'estic segur, entre Carretero, Rut Carandell, i moltíssima gent de l'opció Reagrupament, que els fets i la praxis de sempre de l'actual direcció d'E, la que ha trencat i capgirat, com un mitjó, la pràctica històrica, amb encerts i desencerts, d'ERC."

Ben cert, si excloïm de la "pràctica històrica" el període més important d'ERC, i augmentem el pes de les fosques èpoques que van des de la transició al 96. Per això, el PI va treure els vots que va treure, i ERC va treure els que va treure. Per fer de filial garrulu de CiU no cal cap partit, amb un aplec folclòric n'hi ha ben bé prou.

"Dir que Carretero és de dretes sí que és una acusació. Cínica i deliberada. El Sr. Carretero serà de dretes el dia que se'n declari. Mentres tant se li hauria de respectar, com aquell que es declara progre i d'esquerres, encara que sigui un perfecte fatxa i conservador."

Això de que Carretero serà de dretes el dia que se'n declari és com acceptar que l'Ansar és de centre reformista o que el Paquito Hernando és demòcrata. D'altra banda no és ni cínic ni inquisidor ni deliberat constatar el fet de que sigui de dretes: hi té perfecte dret. Per dir-ho en una pregunta: ens hem de creure que el tripartit 2.0 fa polítiques d'esquerres només pel fet que se'n declara? O sia, que quan el Sostres surt i diu que aquests d'esquerres no en tenen res resulta que és el paiu més clarivident del planeta Terra, i del Carretero no se'n pot dir que és de dretes perquè aleshores són acusacions?

"A la llum d'haver dit "Si fos espanyol, votaria PP" això el converteix en personatge de dretes perquè es decontextualitza deliberadament el que ha dit. Clar, el que fa és criticar al PSOE per exemple. I això és imperdonable."

No ens fem trampes al solitari, si us plau. Jo també critico al PSOE i al tripartit i estic a l'esquerra de Carretero, i comparteixo moltes de les seves crítiques al PSOE. Carretero està a la dreta de tots els líders d'ERC, fins i tot de Portabella. D'altra banda, la descontextualització no és tal: és una frase pronunciada per ell públicament, així que es pot citar amb tota la patxorra. Hi haurà qui no li dongui cap importància, i estarà en el seu dret, i hi haurà qui ho veiem menys clar, i estem en el nostre dret.

"Afortunadament hi ha bastanta més vida que a la dreta o a l'esquerra."

Afortunadament. I afortunadament també hi ha una vida ben rica al marge del regionalisme i l'autonomisme. I és que una cosa no treu l'altre.

"Les enquestes del CEO o del CIS el que també diuen és que el perfil del votant d'ERC o IC és molt concret. Representen el pes que representen. Per això, a més de ser una opció d'esquerra, el que fan és encarnar perfectament el paper de zero a l'esquerra."

Doncs tens raó en tot. El perfil és de gent més jove que la mitja, amb més estudis que la mitja, i minoritària enfront les dues opcions majoritàries a Catalunya. Amb poca capacitat d'influència, a més. El que cal preguntar-se és qui ha tingut aquesta influència que no han tingut ERC o IC aquests 30 anys i per a què l'ha utilitzat.

Salut,

Josep-Empordà ha dit...

Tothom donaba per mort i enterrat el catalanisme de'n Prat de la Riba, i no sé perqué que crec que és el que está reeixint amb més força, fins al punt que els mateixos del PSC se n'ha adonat i ara se'n volen apropiar. Fins i tot en Carod ho ha vist clar. Però tenen un problema, i és que un dels suports en que se sustentaba en Prat de la Riba és la excelència en la gestió, i aquests del tripartit, malgrat el que ens volen vendre, son tant mal destres que a diferencia del rei Mides, tot el que tocan ho converteixen en merda.

CiU ha de tornar al discurs aquell de'n Pujol que deia:" la feina mal feta, no te futur, la feina ben feta, no te fronteres".

En Pujol és un home sabi, per aixó, la seua obra, CiU és el que ara tots volen copiar. Tenim sort de tenir l'original.

popota ha dit...

El catalanisme de Prat de la Riba s'està morint. I és que com molt bé han defensat en els últims temps gent tan diversa com el López Tena o el Xavier Rubert, sense tot el tema dels mercados cautivos -per no entrar en el tema dels boicots-, la situació de submissió política no té cap utilitat pels catalans.

Josep-Empordà ha dit...

Si, popota, per aixó, els llestos del pscPSOE, per sortir de l'atzutac en que malgrat les aparences es troben, ara s'hi volen apuntar.

Et trobo molt contradictori, per ser margalliá, company.