El darrer exèrcit de Catalunya
Al marge de la lectura –interessada- que puguin fer cadascun dels mitjans, el que sembla a grans trets és que el PSC (Espanya) guanya a l’alça a Catalunya. El PP (Espanya) és un valor que anirà cap amunt, també. I CiU i ERC, tot el contrari.
Em sembla que aquest panorama ha de fer pensar, en comptes de fer volar tants coloms. Aquest desfici pel vot en blanc o l’abstenció en nom de la higiene política frega el suïcidi. Hi ha una relació directa entre empetitir l’espai nacionalista català i eixamplar l’espanyol. Hi ha una relació directa entre desentendre’s del que hom té sota la pròpia responsabilitat i acumular més maldecaps. Això és l’immediat: anar a votar, tenint present com són les coses ara mateix i no com voldríem que fossin. És vital deixar de fer volar coloms.
No tant immediat, però amb un horitzó proper, cal que la gent amb carnet comenci a pensar en clau de país. O que es tregui la màscara. El nacionalisme català ha passat de ser hegemònic a testimonial. A ser part d’un paisatge on se li atorga un paperet folklòric. CiU va patir una miopia política per no saber preparar el relleu. No va començar establir ponts, per si mai arribava un cas d’extrema necessitat. I ERC ha demostrat tanta o més miopia. Aquí quan dic ERC em refereixo només a determinades persones de la direcció.
Aquests han conduit el partit cap a les escorrialles polítiques, a l’escarni, a la migradesa. A l’enfrontament entre nacionalistes. Han arrossegat al país sencer. Determinades decisions han anat molt més enllà de la clau interna, per instal·lar-se en un delirium tremens difícil d’interpretar. Com es pot criticar i enfotre’s del PSC mentre li atorgues tan de poder que fins i tot arriba a asfixiar-te?.
Auguro temps molts difícils. La nostra és una situació de clara feblesa davant molts –per no dir la gran majoria- de reptes que tenim plantejats a Catalunya, per la quantitat de coloms que hem arribat a fer volar. Potser sí que en Pujol torna a tenir raó quan exclama que els blogaires “són el darrer exèrcit de Catalunya”. El que corre per la xarxa va molt per endavant del món real, interessat i tan migradet. La transversalitat blogaire aporta un valor afegit de país gairebé impossible de somiar fora d’aquest circuït. La xarxa permet engabiar bastants més coloms. Serà que aquest exèrcit s’haurà de plantejar fer incursions més enllà d’internet?.
26 comentaris:
Els blocaires com a últim exèrcit de Catalunya. M'agrada! M'agrada molt!
El diumenge perdrem Lleida, n'estic segur, però llavors serà hora de començar a treballar de nou des de l'altra banda del riu.
Jo pertanyo a una generació que puja... (pell de gallina)!
Salut,
Marc
Marc,
A més és una veritat com un temple.
El que més em sobta és que la frase hagi sortit de'n Pujol, home més analògic que digital.
És un crack!
L'article que recomanes, va en aquesta línia. Molt bó, també.
http://www.jordipujol.cat/ca/jp/articles/3678
Però... ho ha dit literalment això el President? Quan i on ha fet referència als blocaires?
Marc
Marc,
Ho comenta na Trina a http://platxeria.blogspot.com/, a l'article del 29 de febrer. En Pujol li ho va dir directament. Exactament hi diu "els blocaires catalans sou el darrer exèrcit de Catalunya.."
Benvolgut amfitrió,
Desconnectat per uns dies, veig que hi ha hagut força teca (tant literal com literària). Arribats a aquest punt, DISCREPO. Sembla que es parli del Barça: de l'olimp a l'infern en poques hores... Ni crec que tot "el poble" sortís al carrer a la mani del passat 1 de desembre ni estem reculant a les darreres trinxeres. Hi ha ,em sembla, una crisi, un no saber com vehicular políticament tot plegat, però no crec que passi d'aquí. Això sí, en un moment de crisi, ens "pillen" les eleccions de la metròpoli...i això pot fer mal. Jo votaré. Malgrat no ser blocaire, sóc soldat en qualsevol front.
Salut i independència!
L'anònim "dlpo"
Interessant aquesta manera d'entendre la feina blocaire.
Més concretament jo diria que som l'exèrcit sapador (m i f ORG MIL Soldat, generalment del cos d'enginyers, encarregat del treball de sapes, trinxeres i altres excavacions)
Som l'avançada de l'ideari i el pensament nacional. La nostra independència ja un peu dins la sobirania desitjada. Potser Catalunya encara no és independent, però nosaltres sí.
Algún dia Catalunya haurà d'agraïr la feina de pioners com tu.
(ara m'he passat d'ensabonada, però... que bé que ens ho passem.)
Anònim,
Parles d'una crisi com si fos una cosa més. De la que no sap com vehicular políticament tot plegat. Coi, és la CRISI. Anirà més enllà d'aquestes eleccions. Ve d'abans d'aquestes eleccions. L'horitzó no és afalagador, segons com vagi tot plegat. Evidentment que cal ser optimista. Anar a votar. I és evident que caldrà comptar amb tots els soldats. Tots. Blogaire o no. Però és cert que la blogosfera sembla bastant més cabal que el que corre per la superfície.
Joliu,
Sapadors és una bona definició. Crec honradament que hi ha molta més complicitat a la xarxa que a la vida "real". Imprescindible per fer país, generosa i efectivament.
Jo no sóc cap pioner. Jo m'he apuntat fa quatre dies en aquest exèrcit. Però m'ha encantat l'ensabonada. Per cert, saps que ets un tio collonut?. (Ensabonada, difícil d'esbandir).
Doncs hem de treballar per a no ser el darrer, i perquè en el futur hi puguin existir d'altres exèrcits a Catalunya. Doncs quan tinguem un Estat tindrem un exèrcit professional, com tothom.
A veure com acaba tot plegat, les enquestes nomes son enquestes...
El "establishment" nacionalista politic ha patit el desgast natural de +20 anys de CiU i la esquizofrenia (o hipocresia i ambicio cega) d'alguns sectors d'ERC.
Pero per mi la pregunta es com coi aguanta el PSC-PSOE despres de la llufa extraordinaria dels ultims quatre anys.
roger t.,
Quan tinguem l'estat, l'exèrcit que el posi l'Otan o els americans.
Els euros els hem d'invertir en altres coses.
ra,
Jo tampoc m'explico la història d'èxit del PSC-PSOE. Al menys a Catalunya.
Aquells visionaris que volen convertir en independentistes als montilleros, que s'ho facin ben mirar.
Si nosaltres som el darrer exèrcit quin país aquest.
M'encanta quan parles de transversalitat, però sincerament no veig a cap dels qui ostenta o somnia cadira baixant bandera. Cal seguir enfortint la societat civil, la clau no la tenen els partits.
Jo també crec que després dels penosos resultats que tindrem el diumenge, comença una crisi dins del nacionalisme, però d'aquesta crisi en sortirem reforçats a mig termini.
papitu,
És que quin país aquest!
Els blogaires són societat civil. Però 2.0.
Jaume,
Jo espero que si hem de patir crisi, com a mínim que sigui per alguna cosa.
Les crisis han de servir per reforçar. Ara, segur que la corrent no se'ns emportarà?. Espero que l'exèrcit tingui bona punteria.
Tenc la sensació que Catalunya ha viscut la campanya electoral més espanyola de la seva història: per tot domina el roig socialista i el blau pepero, mentre que els mitjans de comunicació no fan més que parlar de "los partidos mayoritarios", com si CiU i ERC haguessin deixat d'existir.
La Nació catalana estarà agonitzant?
Joan,
Aquesta campanya ha estat devastadora. Només compta l'obedència espanyola. CiU i ERC no pintaran res fins que no sumin esforços. Espero que en comptes d'agonia sigui un revulsiu. Encara que sigui de bojos.
Jo a la direcció d'ERC li dóno un Notable, a l'espera del que acabi fent el poc clar tripartit 2.0 amb la sentència del TC sobre l'Estatut.
M'agradaria afegir, a més, que totes les acusacions que es fan als republicans de fer-se putadetes i demés amb els convergents són fum. La única cosa que han d'acordar ERC i CiU és el dret a decidir -dret a decidir tal i com el recull el diccionari, no dret a decidir referit a traspassos i competències, és a dir, no més estafes amb paraules com nacionalidades, tal i com bé assenyala LT al seu assaig- i el concert econòmic. Mentre CiU no s'apunti a cap d'aquestes dues coses -i vull dir que s'apunti seriosament- jo li estaré personalment agraït a la direcció d'ERC per no donar-los ni aigua. ERC no s'ha d'apuntar a reeditar la farsa de la transició.
ERC és com una zorrilla maquiavèlica, d'aquelles que quan surt amb les amiguetes de festa t'agafen tots els mals... i a sobre una zorrilla, com dir-ho, sense minifaldes ni llavis pintats, parlem d'aura, per fora seria com una profe enrollada de primària, que quan té la regla és neures, té antojos, i a més a més quan es lleva li fa pudor l'aliento... de fet, no em lliga el primer acostament amb el final, però sempre em fio méh de la intuició que de la lògica... que cada palo aguante su Sanmartín (?¿)
Ara, jo no en tinc ni puta idea... (de veres)
Això si, la politització excessiva la trobo poc raonable, sé què em diràs, estimat i mai prou ponderat Dèssmend, que bla bla bla (o covard, potser amb raó) i no podré competir ni amb les comes, però de la gent així no me'n fio, són aquells que el dia que el vent bufi a Garbí et giraran la cara... I a lo millor es xivaten o et neguen la sal! (no parlo de tu, of course... tampoc saps quina cara tinc jajaja)
Malgrat una tendència natural de la persona, i lògiques excepcions inqüestionables, sempre la persona per davant de les idees, o sinó la Humanitat i la amistat per davant de les traves partidistes, una espècie d'anarquia piadosa...(cosa que en el fons és possible només amb els afins, gran contradicció!) No cal ni que em rebatis, sé de sobres que sóc un pobre espanta-ocells, admirat D... ;-)
Visca el Karnisovas!
Això si, m'esforço en no escriure ni una sola proclama dictada, això bé ho saps, l'americana ara m'apreta aqui,després allà, per no parlar del nus de la corbata... és a dir, jo vec moltes posturetes per encaixar patrons i jerarquies en un moment donat, molta anòrexia espiritual en el fons.. i jo sincerament no ho sento així,les emocions em transmuten constanment, i suposo que em sento més còmode observant...
A cada cerdo que aguante su vela... jiji
Dew!
Els blocaires SON UN VERITABLE EXERCIT CATALA.
Pero no son conscientes de su fuerza ni de su poder.
Por el momento son un exèrcit de papel que no es capaz de crear estrategias y tácticas para ganar.
Els blocaires opinan, informarman pero se olvidan de COMUNICAR y..comunicación es ACCIÓN.
Las manifestaciones de 200.000 personas son importantes, pero desde una visión de COMUNICACIÓN se pueden conseguir estrategias y tácticas, con pocas personas, que potenciadas en la Red tendrían repercusiones nacionales e internacionales.
Una vez más nos pierde la voluntad de "ser" sin aplicar las técnicas adecuadas para ganar. Y tambien nos pierde el confundir el deseo con la realidad o lo que es lo mismo el tot o res, que lo es todo menos seny político.
Devolució Constitucions Catalanes
El blocaires no son el ultim ex�rcit de Catalunya��
El pen�ltimo �xercit de Catalunya cayo con el m�ximo honor que pueda pedirse a esa instituci�n en 1714 y del que poco a poco empieza a descubirse su grandeza.
El �ltimo ex�rcit de Catalunya esta por nacer y los blocaires puden ser su base organizativa, (Comando TIC) y tambi�n su cuartel general, capaz de levantar Companyies en todo el territorio y de esas naceran regimientos, brigades y Divisiones pero para ello se precisan soldados y mandos que adem�s de trabajar frente al ordenador sean capaces de salir a la calle.
Devolucions Constitucions Catalanes
popota,
Em sap greu no veure-ho tan clarament positiu. I m'agradaria gastar aquest optimisme amb la direcció d'ERC. Però no puc.
Això que tu en dius putadetes van més enllà d'entendre-les exclusivament cap a CiU. Molt més enllà. Altrament, espera a veure si el vot a ERC és estable o no. Si és un problema de pell fina convergent o no.
CiU i ERC han de assentar unes bases de pais. No un fet puntual, que d'altra banda ja esta més que reconegut pel nostre Parlament. El dret a l'autodeterminació fa dies que es va aprovar afirmativament. I no en l'era tripartita.
Red Pèrill,
Bé, jo sóc crític amb la política d'ERC. Però haurem de comptar amb tothom per fer avançar aquest país. Voler fer això i anar dient segons què és incompatible.
Jo sóc crític, però no faria anar aquesta descripció. No em sembla ERC una "zorrilla". Ni perquè toqui dir-ho. Les comparacions vindrien per un altra imatge.
Ha d'arribar el dia en que tothom es posi a lloc. Tots l'hem feta grossa i tots haurem de fer alguna mena de reset. Quan arribi aquest pas serem més aprop d'aquesta anarquia pietosa, que algun -altre- dia arribarà.
Anònim,
Jo suposo que el fenòmen del blog és relativament important des de no fa massa. Cal esperar una mica més per tal que es vagi estabilitzant i ordenant.
Comparteixo absolutament el que dius. Amb comunicació eficient és pot arribar a fer molta bona feina. I amb altes dosis de realisme.
M'agrada molt la referència al 1714. Molt. És un episodi de la nostra història que m'apassiona i que hauria de ser més estudiat. Moltes coses avui encara es repeteixen. Per això perdem batalles. Molt bo això del comando Tic!
Un cop després de una derrota del prussians. Portaren davant del rei Prussià Fredèric II un soldat desertor.
i en comptes de fer lo afusellar li va preguntar: -perquè desertes?
El soldat reconegué que desertava davant les perspectives fosques de la guerra i perquè havien perdut la batalla.
El Rei li digué a la orella: Torna al teu regiment i aguanta una setmana. Si la cosa va malament desertarem els dos.
De fet és què al poc temps els Prussians venceren i la sort canvia.
Els catalanistes des de el lloc que ocupem ens hem de dedicar a millorar la situació amb el nostre vot i animar la gent a actuar (votar) en comptes de fugir. Marxar i deixar les coses com estan no és cap favor ni per a nosaltres ni per al país.
josep (sl),
Molt encertada la imatge prussiana. Tocar el dos davant de moments importants no és cap solució.
Dessmont:
Gràcies per els teus comentaris.
Sin entrar en el campo de la metafísica, no comparto tu visión sobre el fenómeno bloc. Ciertamente es reciente, pero existe una red suficientemente amplia para trabajar de forma eficiente hacia nuestra independencia.
No es una herramienta definitiva, pero es "la herramienta" necesaria que precisamos hoy para la movilización.
Me alegro que te entusiasme la referencia a 1714. Lo cierto y verdadero es que TODOS nos han escondido la verdad.
El conocimiento de 1714, sus causas, su desenlace, sus líderes, la industria de guerra catalana, la sociedad civil de aquel momento sus ejércitos y el esfuerzo de todo un pueblo deben ser el punto de arranque del nuevo empuje del catalanismo ya que de lo contrario seguiran apareciendo banderas y símbolos que nos alejan de nuestra realidad histórica y sin la cual no avanzaremos. Precisamente esta es la razón de ocultarnos la verdad ya que cada nueva bandera catalanista que aparece nos aleje de la dels Comtes de Barcelona y la de Santa Eulalia. En definitiva nos aleja de nuestra verdadera historia. Decimos, escribimos que un pueblo que pierde sus raices pierde su identidad. Nosotros, con independencia de la lengua (que es mucho) estamos perdiendo identidad al no querer utilizar nuestra historia y nuestros símbolos verdaderos. Así todo el mundo acepta un símbolo de la Generalitat Republicana que no simboliza nada y olvidamos el verdadero escudo del Principat que es el segundo más antiguo de Europa.
Así, en el Fossa de les moreres se realizan mitines y gritos debajo de los pies de las personas que murieron por nuestra patria cuando debería ser un lugar sagrado.
Devolució Constitucions Catalanes
Benvolgut anònim,
Agraït jo també pels teus.
Escolta doncs jo puc compartir el teu punt de vista. El blog considero que és una eina nova, però penso que sí, que pot ser eficaç per ajudar molt a la causa. Però crec que haurà de passar una sèria de coses fora de la xarxa, al mateix escenari polític, per tal de que es pugui decantar la balança.
El tema del 1714 certament és molt més que una diada. És una lliçò del passat per poder encarar el futur. Moltes de les coses que van passar avui les arrosseguem. Moltes de les causes avui es repeteixen. Cal estudiar aquesta guerra com a lliçò d'història. No com una cosa folklòrica més. És cert, si perdem les arrels perdem identitat. Mai de forma tan literal.
Això que dius del Fossar no et manca raó. Per no respectar, ni les moreres. Quantes en queden?...
Publica un comentari a l'entrada