Cal votar CiU?
Dimarts era sobre ERC. Avui és sobre CiU que vull parlar. M’interessen aquells que fan política en clau catalana. I certament, PP o ZP els sento tan a prop com l’Obama.
La primera cosa que sospito del resultat electoral és que CiU aguantarà millor l’estrebada. Hi ha indicis que apunten en aquesta direcció. Però és ben clar que fins el dia després això no es podrà comprovar.
Al final els fets han trencat tots els tòpics de la crosta d’esquerres. Aquella tant dogmàtica que quan, per exemple, els americans decideixen votar Bush, la seva lectura política els fa dir que el poble americà no és prou madur. Demostren un sentit tant fi del nas polític que només pots veure-hi semblança amb la vaca cega topant de cap, amb molta menys poètica.
El votant de CiU és bastant més radical. Vull dir que la federació la pots anar pelant com una ceba i sembla que totes les capes que havien de saltar ja ho han fet. Hi ha un coixí de vots que probablement no es mourà. Això no vol dir que el resultat serà com per tirar coets. Ni parlar-ne d’això. Misèria i companyia, també. Però podria ser que la cosa es pugui vestir més fàcilment que el cas d’ERC.
El votant de CiU té les idees bastant més clares. Cosa dels 23 anys de fer travessies pel desert. Això curteix com una mala cosa. Liderar una opció nacionalista a Catalunya només es pot fer si al capdavant hi ha líders de primer nivell. Podem perdre’ns amb l’estètica, amb el debat epidèrmic, de si tu ets més nacionalista que jo. A qui cony li importa el pes relatiu del nacionalisme?. Compara en Miquel Roca amb en Tardà. O Pujol amb... amb qui collons vols comparar?.
Convergència i Unió ha travat un discurs polític que pots compartir -o no- fil per randa. Pots dissentir en el detall. Però que si el valores globalment no dona peu per a segons quina mena d’estirabot. No, no hi apareix la paraula independència. No. Però deixant de banda aquest pecat, si el teu referent és en clau de país, pots trobar-hi sempre un fil en comú amb els seus plantejaments. I no ho diu el meu sectarisme. Les majories relatives o absolutes no són fruit de cap excés amb el romesco.
El vot a CiU està més estabilitzat. Ha reculat fins tocar fons. No té cap temptació pendular. Ara, és cert que la pinça PP-PSOE aquest cop serà molt forta. Com el cas d’ERC, CiU la patirà de valent.
Jo votaré CiU. (En realitat avui hauria d’estar fent-ho per ERC). Em considero nacionalista. És en la perspectiva d’aquests darrers anys que molts fantasmes s’han fet miques. Vist el que n’arriba a ser de crua la realitat, sospiro per un altre Miquel Roca. Per la feina feta i per què mai va fer volar coloms. Si avui jo penso en clau nacionalista/catalanista/sobiranista és gràcies a un projecte que ha resistit unes envestides tremendes, que apuntala els seus fonaments en el més dedins del país. No és fruit de cap calrada. Ni s’esmicola per cap eròtica de poder. Ni troba sobrer la feina de voler una Catalunya catalana. Primer la nació, després el que vulguis.
Votaré CiU per això. És bastant més que tal o qual persona. I dintre de les contradiccions que la federació m’han generat, el que és bàsic segueix intacte. Jo també voldria la lluna. Però està clar que el coet per arribar-hi encara és per composar.
PS: Molt recomanable el raonament de’n Joan, que posa en dubte el perquè CiU no ha de ser a les Balears. És un exercici de realisme, que en el fons està molt relacionat amb aquest meu.
22 comentaris:
Dessmond,
Coincideixo prou amb el teu raonament.
Coincidencia al 100%.
El tripartit m'ha posat devant de la realitat i ja no vull la lluna, perque el coet (ERC) ha demostrat ser un coet de falla valenciana.
També hauria de votar a ERC i votaré a CiU. Ells s'ho han buscat.
I quant no hi hagi la més minima possibilitat de que es reediti cap tripartit PSOEciata, potser a les hores, será arribat el moment de votar al PRC... o no, perque potser, a les hores, la renovació a can CiU (o CDC, o PNC qui sap) ja hagi construit la "casa gran del catalanisme", una "casa gran" en la que, finalment, hi siguem tots, amb intel.ligencia, amb objectius i lliures de la estética que sempre ens perd als catalans.
L'esquizofrènia aguda de Can ERC els restarà moooooooooooooooolts vots.....
Abundant amb el que apuntes, cal dir que el país es construeix des del fets i no des de la política gestual, de pit i collons, que a uns tan els hi agrada exhibir. Si hom exhibeix la clau, Carod, ha de fer-la servir i sinó assumir que no en saben prou.
Benvolgut amfitrió,
M'admira el teu llenguatge directe i, si més no al meu entendre, sincer. Per això continuo passant per aquí sovint. I ja que la porta continua oberta... Em sorprén però la diferent recepta a diagnosis similars. Jo també votaré. Al Congreso per ERC i al Senado no ho tinc clar... M'afarta tant sentir parlar de 23 anys de pujolisme com del l'esquizofrènic tripi, com el "purisme" demanant blanc o l'abstenció (activa, Ja!). Realment, són arguments d'un "nivell superior", precisament el nivell que critiquem als candidats o a les cúpules. Molta incoherència i narcisisme. I això ho diu algú que no milita en cap partit. Massa gent espera dels partits el mateix que de la medicina: resultats instantanis. No crec en miracles. Pic i pala sapadors!
Salut i independència!
L'anònim de la porta oberta (dlpo)
Home està clar, allò ho dic jo aqui, por lo bajini, amb nocturnitat i alevosía... per cert, t'has fixat que qua comento sempre apareixen anònims? jejej aquells 2 eren dels que et deia, ja m'entens...
Bon dia a la vila del pingüí!
Decidir el meu vot prou maldecaps m'està portant, però coincideixo amb tu que tant ERC com CIU hauran de buscar bons arguments per sortir i dir el tòpic que han guanyat en algun dels múltiples camps possibles, i que segurament a ERC les ganivetades començaran diumenge de matinada.
Una sorpresa llegir que votaries CiU! jajaja
Haurem de fer travesses. A la meva hi posaré que CiU no es mourà gaire perquè de fet penso que CiU no s'ha mogut gaire, no aporta la il·lusió i l'empenta que tenia fa uns quants anys.
CiU té un vot consolidat però no sé si serà capaç d'aglutinar molts dels que, com jo, aquesta vegada deixarem de votar ERC.
Em temo que després de les eleccions l'única possibilitat que CiU faci un pas endavant amb valentia és que acabi sense pintar res a Madrit. Però haurem d'esperar què ens diu l'aritmètica parlamentària.
Jo votaré CiU i al Senat, el Partit Republicà Català.
Salut.
Jo sóc de Tarragona i he votat sempre a ERC. Aquesta vegada votaré a CiU. Les maneres de triar el cap de llista van ser indignes i caciquils a ERC.
Ja em perdonaràs que opini sense conèixer-te, però des de el dia que ERC va deixar de ser lliberal en el bon sentit de la paraula (i històric) no crec que sigui la teva opció.
La direcció (i gran part de la militància d'ERC) és marxista d'una versió o altra i se'ls va esborrant poc a poc el blau de l'estelada per adoptar la del PSAN.
Doncs a mí, semblant-me perfecta l'argumentació que fas en general, no em sembla ni de bon tros que Miquel Roca tingui la talla política de Joan Tardà.
Coincidència al 100% Jo des de que tinc raó política he estat ballant entre CiU i ERC. I he triat CiU. A més la deriva de la Esquerra de ERC cap al sucursalisme i a ser d'esquerres en exclusiva i la pluja fina m'han acabat de ajudar a fer la tria.
Enric,
Celebro trobar algú així!
josep-empordà,
Avui és el meu dia!
Carles tv,
A mi em sembla que ERC aquest cop visualitzarà millor la trajectòria que porta aquests darrers anys.
Salvador,
Ostres, totalment d'acord. Si tens la clau i ho esbombes el que no pots fer és amagar-la quan no toca!.
Benvolgut anònim amb la porta oberta,
Bé, vota el que et sembli millor. Ara, el més important de tot és que a partir del dia 10, passi el que passi, tu i jo hem de lograr anar al mateix sac per lograr fer país. No pot ser que la gent d'ERC vagi per una banda i la de CiU per l'altra. Ho pagarem car, uns i altres.
Salut i idenpendència!
Red Pèrill,
Ha de ser que tens l'ombra de l'anonimat que t'estalona. Bon dia!
Clint,
Suposo que segons els resultats, a tot arreu hi haurà la dansa dels ganivets esmolats. Potser a ERC la cosa es vegi al congrés. Però a CiU també pot haver sarao.
reflexions en català (marc),
CiU està en un impàs. Clarament. No sé pas el que arribarà a motivar d'aquest electorat descontent amb ERC. Segurament bastant, però insuficient. Jo tinc moltes esperances posades més endavant. En el projecte de la Casa Gran, per exemple.
Celebro que finalment et decantis per votar CiU. Algun dia et faré una visita. Ha nevat molt?. T'escriure per correu-e. Et faré una proposta ben honesta.
Anònim,
Celebro la repensada. Lamento, però, que la raó sigui en negatiu. Espero que el teu exemple serveixi de lliçò.
esparver,
El tema del liberalisme a ERC és preocupant. Però també aquesta forma de construir segons quina mena d'estratègia basada en la independència basada en motius pragmàtics i oblidant absolutament qualsevol referent de país. És un miracle que el crec impossible de realitzar. I poc desitjable. Ja he dit en alguna ocasió que una Catalunya independent i espanyola no m'interessa el més mínim.
El cantó liberal és evident que ha entrat en crisi, sobre tot pel marxisme regnant. Però el seu nacionalisme brilla per la seva absència. I sincerament, no sé que és pitjor.
popota,
A mi tampoc m'ho sembla. :)
josep (sl),
A mi també. Els dubtes que tenia, me'ls ha resolt per la via directa aquests darrers temps d'Esquerra. En el fons em sap molt greu. L'horitzó independentista el veig una mica més lluny del que me l'havien promés.
Ni a mi, insisteixo.
Tardà no només no nomenaria mai un personatge com Estivill pels càrrecs que va ser anomenat gràcies a les pressions de Roca -fets que ara donen peu a gracioses, per tothom menys per Roca, anècdotes als jutjats barcelonins cada cop que es creuen per un passadís estivill com a acusat i roca com a advocat-, sinó que a més és ben conscient que la merda punxada en un pal que ens vam empassar fa 30 anys amb les conseqüències constatades i que tan enorgulleixen un Roca que ha viscut tota la vida d'això, no només no és una bicoca sinó que és una manera de funcionar que, a tots els nivells -polític, econòmic, i cultural- només beneficia els nostres enemics.
Salut
Bé, més enllà de les poques ganes de fer-la petar que se li queden a un després de la barbaritat d'avui...
... el cert és que l'article d'en Xavier Sala d'avui divendres a la Vanguardia resumeix, en poquíssimes línies, el tema CiU. I hi estic 100% d'acord.
popota,
El balanç de'n Roca és bastant més que l'episodi de n'Estivill. I caldria veure quina part proporcional del tema li toca a ell. Perquè la decisió no és personal.
Com a pare de la constitució la seva contribució fou bona. Vist el panorama real, no el que somiem. En Roca és un home que toca de peus a terra. Partidari de poques estridències i d'anar per feina. Segons quins numerets, gratuïts, no els hi veuràs fer mai. Això no és cap demèrit vers la causa. Al contrari.
Elies,
Avui (ahir) és un dia nefast.
He llegit l'article de'n Sala. Probablement té lectures més subliminals. D'aquelles tan caïnites.
el que vulguis, Dessmond, però per a mi apunta clarament els reptes de futur i valors amb què CiU ha d'assumir el seu futur.
I, collons, té més raó que un sant quan diu que en Duran s'ha quedat a l'altra banda del pont, al segle passat. Es pot votar CiU amb major o menor convenciment, fins i tot potser ho acabo fent, però suposo que assumim que els valors d'en Duran i la seva política no són els valors i la política que pot tornar a fer de CiU el que el país necessita.
Elies,
Si jo entengués que en Duran és el màxim que pot donar de si CiU donaria la raó a en Xavier Sala, persona a la qual professo admiració. Tu saps molt millor que la majoria, el que està pujant de la JNC o dels Joves d'Unió, tots de tall sobiranista i que avui comencen a agafar càrrecs de responsabilitat. A Convergència està clar. I a Unió, sense tants escarafalls, també. Hi ha sobiranistes al comitè de govern. Són joves i són el futur.
Ahir en Sala i Martin va tractar en Duran com si fos el "tot", quan en realitat va camí de ser l'anècdota. I venint d'ell penso que parla en una altra clau. Molt convergent. Però poc justa.
Jo crec que estem tancant un cicle. I que aquells que vam començar a viure la política de joves, avui ja hem assolit l'edat adulta. És d'aquesta perspectiva de la qual hem de parlar, més que del present literal. Simplement ens encara a un passat, que ben aviat serà mort i enterrat. Mentre això no arriba, anem fent camí. Tant de bó que la pedra grossa sigui el Sr. Duran. Tant de bo.
Dis m'ho a mi el 95% dels que conec de la JNC són sobiranistes i després liberals o socialliberals o social cristians en el cas dels de UDJ. I els els de les JERC que conec el 95% són d'esquerres primer i després sobiranistes.
josep (sl),
Doncs que la JNC d'avui sigui liberal és un símptoma de que no tot està perdut! En la meva època la cosa anava sobretot de socialdemòcrates.
El camí de les JERC és sorprenent, tot i que tampoc ha d'estranyar tant, vist segons quina mena de consigna que els arriba d'amunt.
Ja saps, tu coneixes la JNC que almenys tenim força llibertat d'acció.
Lo de que la JNC té força llibertat d'acció és lo més graciós que llegeixo des de les dos vías de investigación.
Al que anava: la contribució de Miquel Roca -ho sé, ho saps, i sé que ho saps- és tendent a zero. Va ser la cara catalana que va donar carta de naturalesa a un pacte pactat des de la debilitat, i tota la seva vida política ha estat una reproducció de la mateixa derrota. La prova és que no pots esmentar una sola fita seva.
Passa el mateix que amb Maragall, tot i que aquest no té estivills. No és una qüestió de vàlua personal, és una qüestió de que el seu projecte polític és una utopia que acumula un fracàs rera l'altre: no hi ha resultats.
Publica un comentari a l'entrada