Una merda d’euro al dia
Els quatre-cents euros de’n ZP són l’acte de caritat més mal entesa que conec des de fa molt temps. Per què no és altra cosa que un acte de vil caritat. Si vols una mica –massa- rude, precipitat, desvergonyit. Però caritat molt mal entesa.
L’home declara que es tracta de "estimular la economía y ayudar a las familias con rentas más bajas". I fa la proposta amb caire universal. Per aquells que necessiten la propineta i per aquells que no. I ai de qui realment la necessiti per tirar endavant!. Entre d’altres coses, aquest acte de caritat significa obtenir mensualment 33’33 euros més, el dia que te’ls descomptin. Vol dir que la teva vida té la capacitat de consumir un euro més cada dia. A qui li vingui d’un euro per poder trampejar amb la seva ja puta vida, quatre-cents euros més, en realitat el deixen exactament allí on era. Un majúscul absurd: ni s’arregla cap necessitat, ni té cap sentit regalar-ho a qui no ho necessiti. Però això sí, és una forma impecable de llençar milions de diners per la finestra. Simplement perquè grates una butxaca que no és la teva.
Són d’aquella mena de polítiques socials que prenen el model cacic andalús. Veient com els senyoritos feien desfilar dòcilment a aquells qui els treballaven la terra, només brandant el sobre amb els calerons, les ments progres van ingeniar la peonada. Talment com aquells grans cacics. Un sistema eficaç que permetia obtenir vots sense haver d’atacar el problema en la seva arrel. Sempre jugant amb la misèria d’altri. Generant falses expectatives. Generant, és clar, connivències subvencionades públicament.
Hi ha molts que per fortuna no els ve d’aquesta merda d’euro al dia, que seria viable si anés tocat d’aquell miracle multiplicador de pans i peixos. Però hi ha molta gent que si. Penso, per exemple, en les vídues. Aquest estat macarra, en la seva versió que desvergonyidament anomenen seguretat social, contempla unes quanties mínimes que foten riure. O foten plorar, quan veus que poden oscil·lar entre els 356’20, 393’02 o 494’50 euros al mes. Pobre d’aquell desgraciat que hagi d’esperar d’aquesta seguretat social per poder tirar endavant. I és justament aquesta mena d’infeliç criatura que quatre-cents euros de merda li poden semblar glòria divina.
Això és fer política amb mentalitat de peonada. De jugar amb la debilitat del més dèbil. De propagar una falsa universalització dels serveis socials als realment dèbils. I quan els has fet caure de quatre grapes, quan depenen d’aquests serveis que qualsevol institució dedicada abnegadament a la caritat ja presta sense fer cap escarafall, aleshores brandes quatre-cents euros davant els seus nassos. Quatre-cents euros significa un euro diari, desgraciat!. La rata més rata de nosaltres seguirà essent igual de rata com sempre. S’ha de ser un magnífic desgraciat per fer una proposta semblant. I s’ha de ser tant o més desgraciat per avenir-s’hi.
16 comentaris:
Molt d'acord, bon post.
La demagògia del poder espanyol és cada cop més exacerbada, fins i tot més la del PSOE que la del PP. Aquesta tendència que tenen els espanyols-castellans d'abstreure's de la realitat, de la resta del món i de la raó en favor de les seves cabòries del moment, els ha de portar al desastre un i altre cop.
Popota,
Avui és un gran dia. Velebro coincidir, doncs!
Rogert T.,
Si, no tocar de peus a terra és un constant espanyola espanyolista. Ara, quan la demagògia és del PP, gran escàndol. Quan és del PSOE , molt progre. Una i altra no són més que un vulgar exercici miserable.
Benvolgut amfitrió,
És impresentable una mesura d'aquest tipus, però encara més impresentable és qui l'hagi pensada. I el súmmum, que vingui d'un partit "socialista". Serà algú que ha fet pràctiques de polític en alguna república bananera.
Salut i independència!
L'anònim que sempre troba la porta oberta.
Benvolgut anònim,
És una mesura de "dretes" feta per l'esquerra. De la més tronera.
Felicitats Dessmond, avui has escrit el teu millor post contra l'abstenció.
Un altre per la llista de posts mítics d'en Dessmond.
(com era aquell?: ets tu)
Malgrat tot, el millor post del dia és el del Pujol:
(...)Por consiguiente, sólo se puede tratar con ellos (PP i PSOE) si pagan por adelantado. Hay que colgar el letrero de "no se fía".
(...)Si después de todo lo que ha sucedido durante esta legislatura el electorado catalán no manifiesta su repulsa -es decir, si los partidos responsables de esta conducta, de este perjuicio y de este menosprecio salen incólumes del 9-M-, con razón se podrá llegar a la conclusión de que a Catalunya se la puede maltratar y engañar sin riesgo alguno.
(...)Lógicamente esta debería ser la actitud del electorado catalán. Y con seguridad lo será si la decepción que hay en Catalunya no induce a buena parte de la ciudadanía a abstenerse. Hay en Catalunya un profundo malestar, que puede tomar dos direcciones bien distintas. La de la decepción, el desánimo y la renuncia, que electoralmente conduce a la abstención. Y también al gesto cívico y noble, pero no productivo, del voto en blanco. En la práctica el voto en blanco favorecerá indirectamente las opciones -socialistas y populares- para las que la prioridad no son los intereses políticos, económicos y nacionales de Catalunya.
La otra dirección es la de la reacción. La de la afirmación, la del rechazo del engaño, la de la exigencia de la dignidad y del respeto y la de la autoestima. Esa es la dirección que el 9-M hay que tomar.
Efectivament és una vergonya, qualsevol política social que passi per repartir diners a tort i a dret és una vergonya.
Pa per avui i gana per demà.
Malauradament téns tota la raó. I té collons que intenti anar de liberal per la vida. Ara que, llegint el que li exigirà l'Herrera per pactar (tot i que ja sabem tots que la pròpia definició d'"ecosocialista" els impedeix portar la contrària als socialistes i, per tant, l'Herrera té menys credibilitat que un gitano fent footing) en l'àmbit fiscal, n'hi ha per posar-se a plorar.
Espero que aquests 400 eurets dels collons siguin l'inici d'una política més liberal i menys enfocada a mantenir ganduls i paràsits.
Per cert, mentre llegia el teu post he decidit què en faré amb els meus 400 eurals. És més: iniciaré una campanya de difusió.
Es demagògia i pur caciquisme ibèric de la època de la restauració. A més exclou als més pobres que no fan la declaració de la renda i en canvi els Senyor Botín, Amancio Ortega o Pizarro si rebrien 400€. Ni els autònoms tampoc estan inclosos. A no ser que hagin canviat de idea depenent de com bufi el vent i els hagin inclòs, però abans no ho feia.
La pregunta és: No és podria haver fet un reducció del tipus de l'IRPF i estalviar se el Sarau?
Això és política social del PSOE:
http://www.avui.cat/economia/detail.php?id=20830
El PP com a català no és cap alternativa, fora del camp econòmic. Però la proposta de les balances del Pizarro té trampa. La idea és què la balança comercial compensi la fiscal. Però fent un símil seria jo (català) produeixo calçotets a 6€ i me fan pagar 6€ d'impostos que van a extremadura i un extremeny rep 6€ i me compra els calçotets. Ell es queda en calçotets i jo sense € ni calçotets.
Després de com usen Catalunya i el català per fer demagògia, en el seu profit.
La proposta de pizarro no té trampa senzillament usa les estadístiques en el seu benefici. Però li pot sortir malament ja que aquestes emperses, al menor, que fan negoci amb espanya poden patir un "boicot" pq els hi roben l'iva. I en general aquest tipus de empresaris estan encantats amb formar part del regne.
Això dels 400 euros no hi ha per on agafar-ho seria més just donar un salari bàsic de ciutadania a tothom (redistribució de riquesa que és pq serveixen els impostos) i eliminar tots els serveis públics (així de passada tb acabes amb la desigualtat laboral d'un funcionari i d'un al sector privat). Que cadascú decideixi gastar-se el diner amb el que cregui oportú i sinó té assegurança metge i cau malalt que carregui amb les conseqüències.
És que el dèieu més amunt crees persones dependents dels serveis estatals i després els amenaces que si votes a la oposició els eliminaran. Voten només pensant amb la pròpia subsistència.
T'he llegit els posts però vull tornar-hi. Decidir el vot amb aquest panorama sense un lideratge clar no saps com costa, però sí tinc clar qui no votaré, o quins...mira que n'hi ha una cola!
Gràcies per aquest anàlisi tan ben fet...( sempre penso que ets periodista...dels bons , clar!)
Bon cap de setmana Dess!
I el que em fot més és que van pel món amb aquella superioritat moral tan detestable...
Et foten el rotllo de les dretes i les esquerres, i ells, és clar, són els bons.
És molt trist veure com a Madrit volen solucionar la seva teòrica falta de competències. Envaint les de les autonomies i donant xecs.
És exactament el què detesto de la L'esquerra. La suposada superioritat moral. I en el cas de d'ERC a més la puresa ideològica nacional, que ho fjustifica tot per ser "independentistes".
Tindré un punt de vista més social. és diferent, no és ni més bo ni més dolent.
Depèn de la situació general, pots dir què vols un sistema sanitari i social com Suècia i la resta de països escandinaus.
Però nosaltres som una colla de llatins, que podem ser gitanos ho som. Però t'obliga a tenir un sistema social i pressió fiscal com Suècia. I sent aquests el país del xollo, xanxullo i el xoriço, me temó que no és pot aplicar.
Molt bon post, dessmond, però t'has oblidat de parlar de qui pagarà la festa. No hi veig cap sentit en pagar uns imposts alts i que després t'ho tornin com si fos un acte de generositat. I si haguessin començat per no cobrar-nos-ho?
Publica un comentari a l'entrada