Itching like grass

La Balanguera fila

L’advertiment sobre la crosta de TV3 ha estat oli en un llum. Digueu-me el contrari si ara mateix la informació en “pre-campanya” no marxa fina com la seda. Cada dia ens raja puntualment de la crosta socialista un o altre miracle: la feina en forma d’èxit que ens apropa dia a dia l’arribada de l’AVE a Barcelona (TGV és una denominació que ja ni surt al llibre d’estil del règim), la meravella del sistema sanitari que tenim sobre tot pel que fa als serveis d’urgència, la poca transcendència que significa gaudir d’uns pantans amb més teranyines que aigua, i un llarg etcètera que just abans del que, en altre temps hagués estat considerat una amenaça, ara ha resultat ser un bàlsam per aquest horitzó tan negre que s’albirava just abans d’aquest avís per a navegants.

A mi em meravella el fàcil de fer que ho tenen alguns. De convertir la brutor, la decadència, en una quasi joia dels Masriera. En una autèntica filigrana de l’impossible, que no saps ni com coi pot arribar-se a aguantar, però hòstia, te la trobes ben estampada als nassos. Un telenotícies de TV3 és un enfilall brodat amb miratges i músiques celestials, que resistiran amb totes les penes i glòries d’aquest món fins el dia després. Però i tant que resistiran!. Mentre hi hagi una crosta amb la ma tan explícitament alçada, els professionals de la informació faran feina amb la mateixa abnegació que respira La Balanguera. Fila, fila i filarà tot esperant l’arribada de temps més propicis.

Amb el mateix esperit de Balanguera, pacient lector et recomano fer un cop d’ull al que han dit, per exemple, en Joliu, en Joan Arnera o n’Elies. També filen, filen i filaran. Saben que la soca més s’enfila com més endins pot arrelar. I que per sort, als blogs, qualsevol crosta és dura de pelar.