dimarts, de gener 08, 2008

Vénen les eleccions

Encara tips de turrons i farts dels detestables pares Noëls, que comencen a bufar els primers aires d'eleccions. Hi ha en marxa dos vídeos de pre-campanya i hi ha qui té l’humor de fer grans lectures sobre llur contingut. Són dos spots publicitaris, que en comptes de signar-los una marca de sostenidors o de menjar ràpid, ho fan dues marques polítiques. Ja corren rius d’experts en el psicoanàlisis argentí, que interpreten els somnis que poden o podrien provocar aquests talls.

Hi ha, després, les declaracions dels líders. En Puigcercós diu que ja tornen a ser normalitzades les relacions amb els sobiranistes de Convergència. És allò que passa cada cop que bufen aquests aires de campanya. En realitat parla per no dir res. Ja em diràs que collons vol dir normalitzar les relacions amb un sector que no existeix més que en l’imaginari. O n’Huguet, que parla en clau de patacada per a dir que perdent tants diputats no podem parlar de patacada. És a dir, un i altre cerquen el mateix. Quan hi ha la por de la gran castanya fan la comèdia de l’equidistància o del gest que refà els ponts nacionalistes.

A Convergència també fan declaracions. Potser fan més números que grans frases per a la posteritat. Lògic d’altra banda, perquè són els números el que fan més mal a CiU. Però tots sabem, també, les grans dificultats que troben en la matemàtica política aquesta patum. Per tant, els números estaria millor fer-los i no explicar-los gaire. I com diu en Pujol, fer més cantonada. Trepitjar territori fent propostes interessants, com havia estat fins ara, al marge de la quota mediàtica que puguin generar. Aquesta ha estat la fórmula màgica per els ha permès fer quadrar els números fins que s’ha intentat viure a cop d’enquesta.

També hi ha el grinyol socialista. És allò que en gastronomia representaria el McDonnals, amb llurs inevitables conseqüències. Tot un super-size de l’hamburguesa política a preu rebentat. Engreix ràpid a canvi de l’autodestrucció. Espanya grossa a base de matar Catalunya. De fer-la petita fins la insignificança. Fins arribar a la desaparició. Absència total de discurs propi: vota socialista perquè no guanyi el PP. Encefalograma pla. Una mostra del que no hauria de ser la política a Catalunya. I aquests són els previsibles vencedors.

Després queden la resta de putxinel·lis. I tu i jo. Transparents. Que ens ho hem de mirar amb l’asèpsia que comença a ser crònica. Davant d’aquest panorama és difícil reaccionar més que amb disciplina. No hi ha aquella il·lusió que empeny la consciència, que genera un efecte dominó. Hi ha una sensació de que enfilem un camí on serà molt difícil de canviar el rumb. De que som ben capaços d’igualar qualsevol perfil baix polític. Que Catalunya avança pètriament cap a una extinció.

11 comentaris:

Mart de Garriga ha dit...

Home, si que estàs pessimista! Pensa que a Mallorca ja s'ha començat a posar fil a l'agulla per fer una coalició de tots els partits nacionals i regionals catalans.

Mikel ha dit...

M´ha agradat la comparació PSOE - MCDonalds.
El que segur que superarem aquestes properes eleccions es l´abstenció.

joliu ha dit...

Jo encara tinc esperances de passar-mo bé en aquesta campanya. Tal com estem el missatge dels partits catalans no pot si no millorar.
En cap cas estic per l'abstencíó encara que arguments no me'n faltin i reclami als que jo votaré que ho facin millor. I com que sóc del parer que un vot és molt poca cosa intento sempre acompanyar-lo d'uns quant indecisos convençuts, o sigui que sisplau, que em facilitin la feina.
A veure si algú fa una mica de cas de l'Heribert: (...)per eliminar la temptació del vot en blanc o l'abstenció. Bastaria, segurament, un compromís concret i creïble de fer a Madrid una política d'unitat nacionalista que abandonés el pragmatisme de via estreta.
Una nova política basada en l'exigència, la dignitat i el rigor, que sense estridències ni pallassades prescindís de vedetismes, garantís transparència i tingués com a prioritat absoluta preservar el futur nacional de Catalunya.
Serà possible el miracle? Confiem-hi. Ara bé, si el 9 de març tot segueix igual, em doldrà, però votaré en blanc

Dessmond ha dit...

mart de garriga,
Estic pessimista perquè tinc motius. Tan de bo passi el miracle.
Quan és que s'ha produït a Mallorca?. Que tots aquests se sumin és que la cosa és gravissima, no?.

mikel,
Sí, jo també em temo que aquesta manera de fer política escombraria només engreixarà el desencís.

joliu,
M'encanta perquè mai perds la fe. Jo tapoc penso abstenir-me, que consti.

Anònim ha dit...

La xarxa va plena de veus que postulan el vot en blanc o l'abstenció. No son pas innocents, no, tenen, la majoria, pare i mare, son el pscPSOE, i sino, veieu aquest enllaç:http://www.elconfidencial.com/cache/2007/11/30/18_recluta_50000_internautas_ciberprogresistas_viertan_opiniones_foros_diarios.html

És inprescindible que aneu al enllaç que hi ha i que es diu "guia para los VCP's" que és el manual en format PDF editat pel PSOE. No te desperdici , a mès, us entraran ganes d'anar a votar.

Anònim ha dit...

Ha quedat una mica "xungo" no?, la meitat de l'enllaç no ha sortit, així és que podeu anar directament a aquest, que és el manual del PSOE, i com que és més curt, segur que hi cabrá tot:
http://www.elconfidencial.com/fotos/VCP.pdf

Bé, ara si.

Josep (sl) ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep (sl) ha dit...

El 9 de març. Ens juguem la diferenciar entre bramar com un ase i fotre guitzes doloroses de les que fan mal.

Us heu aturat a pensar i reflexionar: Si les crides al vot en blanc, no són innocents? I sobretot sorprenen per la seva abundància i concentració a llocs on és tracten temes des de una visió nacionalista? En pàgines pro PP i proPSOE no s’hi veuen? El vot blanc, nul o abstenció beneficia en res als catalans? reflexioneu. a catalunya on el PP és testimonial la retirada de vot catalanista farà créixer el vot al PSC. Tant què ens podem trobar què proporcionalment sigui més alt que el 2004. I llavors haurà servit de res què 700000 catalans sortissin al carrer el 1-12.
Aquesta abstenció i aquest vot en blanc induït, pot fer què el PSOE sumí encarà més a casa nostra. Hem de superar la aquests cants de Sirena.
O la unitat socials assolida el 18 de febrer de 2006 o el 1-12 del 2007 esdevindrà un no res. Si omplim carrers i després no votem, se’ns pixaran a sobre perquè en democràcia la força no és compta per la gent què surt al carrer si no la què diposita el vot a l’urna. Ni pels brams què fotem, els ases bramen i fan soroll i els ignores, si foten coces vigiles de no emprenyar-los.

De fet va sortir una noticia al diari fa uns mesos que deia que el PSOE buscava 28000 agitadors virtuals.
Hauríem de fer el mateix esforç en diaris i pàgines socialistes per desmobilitzar el seu vot.

reflexions en català ha dit...

Una política d'unitat nacionalista és impossible amb aquesta patuleia. Algú em pot dir qui pensa més enllà del seu partit?

Em sembla que les eleccions no canviaran gaire el panorama. El PP s'equivoca i s'allunya del centre; anant a robar els vots del Ciutadanos no podrà tenir uns bons resultats a Catalunya i no farà res de bo. El PSOE, com dius, no té discurs, però té els mèdia (el discurs de la por i de la pèrfida dreta), CiU creixerà una mica perquè només faltaria i E... baixaran però no tant perquè arreplegaran vots dels emprenyats.

Aquest és el meu pronòstic. A veure si n'encerto alguna.


Parlant de comparacions, ara he pensat en una del Sostres: "Puigcercós és la bossa de quicos de la política catalana."

Salut i reaccioneu. Els vostres fills corren perill. Bilingüisme/o ara!

Elies ha dit...

La veritat, tinc ganes que hagi passat el 9 de març i que es pugui fer política de debò. A veure com hi arriba cadascú i com es gestionen les coses. A veure quants punts de sutura s'apliquen i com reprenem la llarga marxa.

A mi em sembla legítima l'abstenció -no el passotisme-, el vot en blanc o nul. Entenc els arguments d'en Barrera. També entenc els arguments dels qui no hi creieu. Però no ens desqualifiquem. Hi ha molta "desafecció", i està al sobiranisme, perquè les coses es volen fer diferents. No diguem que està induïda pels sociates, no ho diguem.

Faig una altra pregunta. De què ha servit "la força" catalana a Madrid aquests quatre anys? Per fer el ridícul. Les coses les guanyrem aquí, si hi ha voluntat de guanyar. És aquí on hem de plantar batalla. I dissortadament, l'escenari d'aquí no convida a gaires "heroïsmes" a Madrid, no ens enganyem.

Hi ha eleccions. I hi ha uns quants, que com bé diu en Dessmond, ja preparen l'argumentari per a la patacada. Que se la fotin. No passa res. O sí, potser comença a passar el que volem que passi.

Dessmond ha dit...

josep-empordà,
Allí on és mou alguna cosa hi trobaràs algun progre disposat a capitalitzar-ho. Sort que la xarxa és gran. Quan la vida real ha qedat com un cementiri també es pot tirar de tot el que es pugui pescar virtualment.
Com si el problema fos el mitjà.

josep(sl),
No són agitadors el que necessitem. Simplement ens calen propostes serioses, que engresquin. El problema no és el mitjà, sinó el missatge. Què fa suposar que la xarxa incentivarà més o menys?. Si no hi ha un plus, fins i tot pot ser contraproduent. L'usuari de la xarxa és bastant més exigent.

reflexions en català,
Jo crec que tan CiU com ERC baixaran. I PP i PSOE quedaran bastant igual. El que creixerà serà el vot en blanc o l'abstenció. La resta em penso que res de res.
Molt bona aquesta de'n Sostres. En Puigcercós sempre l'ha inspirat.

elies,
A mi em sembla molt respectable i legítima l'opció de votar en blanc, nul o abstenció. Absolutament. I jo crec no haver-la desqualificat. En tot cas en sóc crític, perquè no crec que condueixi a res positiu. Al menys per a nosaltres. Quanta més indiferència es respiri a Catalunya, millor per Espanya. Si CiU o ERC perden escons, els espanyols contents. Tot el que les Corts Espanyoles perdin de català ho guanyaràn d'espanyol.

Tan de bó jo sigui un il·lús. I tan de bo com més malament ens vagi, millor. Si ja ho deia el mateix Dalí i bé que li va anar!.