dissabte, de gener 26, 2008

Fer el vermut

En Carod ha aïllat la gran incògnita: no hi ha cap possibilitat que els diputats d’ERC pactin amb el PP. Tot i que la intenció és donar una lliçó de claredat política, aquesta declaració de principis és ben interpretable, encara.

D’una banda, la deriva que ha pres l’independentisme català fa necessari del tot un aclariment com el d'aquest divendres. Ara, si t’ho pares a pensar, tampoc n’hi ha per tant. Un cop regales la clau del país a una força política que fins ara titllaves d’opressora, el de menys és si t’arriben a fotre per la dreta o per l’esquerra. Una cardada com la que ens regala el PSOE, ens ha ben preparat per a qualsevol altre tipus d’ocasió. Quan t’avesen a fer de puta –o putu-, per collons, arribes a conclusions que no accepten certes mitges tintes: en temps de guerra qualsevol forat és trinxera.

Per què ara m’hauria de fer certa mena de fastigs un pacte amb el PP, quan tenim una Catalunya invisible davant dels nassos, que palpes i palpes i no la trobes per enlloc?. És que no cal anar a desempolsar cap llibre d’històries pretèrites!. Avui, és avui que tenim una Catalunya emmordassada!. Creu en Carod que les mordasses d’esquerres són gaire consol per algú que desitja una nació rica i plena?. Les crostes d’uns són les crostes dels altres. A mi em fastigueja exactament igual la ploma espanyolista d’esquerres que la de dretes. Per a qualsevol que posi per davant el país no li cal gastar masses dosis de temps per arrodonir aquest argument. Hores d’ara, atiar el PP en determinats moments, ratlla el mal gust. El fantasma ja no espanta ni pel cantó purament estètic.

D’altra banda, penso que en Carod hauria de ser més prudent, en comptes de taxatiu. En el primer tripartit va posar la mateixa condició: al PP ni aigua. I abans d’acabar la seva galdosa legislatura, ja se’n desdeia. Ell mateix va adonar-se’n que voler fer l’Estatut bandejant el PP havia estat un error.

Una cosa és que t’arrosseguis pels viaranys de l’oposició. Et pots permetre fer el numeret del PP amb notari inclòs. Una de ben diferent és quan tens a sobre la llosa del govern. Tot aquesta visió tan folklòrica de la política no pots anar-la exhibint. Quan tens el deure de tirar endavant Catalunya no pots posar condicions de neneta filfa. De la mateixa forma que no pots aturar la deslocalització de Phillips a base d’amenaçar amb no comprar-hi bombetes, per la mateixa raó no pots exhibir determinades postures de força. Més que res perquè fa molt lleig quedar-se amb el cul enlaire.

Carod i uns quants del seus queden embadalits amb aquesta visió tan casposa i rància d’interpretar la política. Aquests ultimàtums d’ameba pre-clara tenen un interès zero. Credibilitat zero. Desmotivació màxima.

El que realment cauria com a vertader revulsiu -i molt esperat- seria que obertament ens anunciés que els diputats d’ERC faran un front comú amb d’altres diputats catalanistes. Que ell es privi de ser anorreat per la dreta, quan està absolutament desaparegut en combat per l’esquerra, és pura anècdota. Provoca badalls i mandra. I ganes d’anar a fer el vermut si el dia llueix una mica de sol.

17 comentaris:

popota ha dit...

Carod ha de fer un front comú amb qui s'ofereix a pactar amb Montilla l'educació sense "crosta" en alusió a ERC i IC?

No fotem. La única opció real que tenim els catalans d'augmentar l'auto-govern és la confrontació democràtica -ara ja coneixem els límits del que es pot i el que no es pot pactar amb el PPSOE a Madrid-. I aquesta passa pel racisme anti-PP que ha consolidat aquí el PSC sector Montilla. Deixar la oposició visceral i estomacal en mans únicament del PSC seria un suicidi per qualsevol partit catalanista, perquè aquesta oposició és compartida per un 75% dels catalans -com a mínim-.

Més encara, en una campanya electoral en la que no es decideix res, perquè ja sabem que els diputats que votem s'empassaran, per llur debilitat, la reforma del finançament i el repartiment de places als tribunals de l'Estat controlats pel PPSOE.

joliu ha dit...

Amb el PP, si guanya, el que han de fer els catalans és pactar-hi. Només faltaria.
A veure si deixarem que el PP ens governi al seu aire sense que hi poguem influïr. Ni parlar-ne. Cal pactar amb qui guanyi.

popota ha dit...

Sí, només cal veure l'evolució de la renda per càpita de 1998 a 2008 a Euskadi i a Catalunya, des que el PNB va decidir apartar-se del PP i CiU va decidir abraçar-lo.

Bé, això i, és clar, veure on estan aquest matí a primera hora Ibarretxe i Mas.

bacus ha dit...

té que manar qui guanyi, si és el PP el PSOE s'abstindrà en la coronació.

No s'atrevirà a fer la pinça a la catalana ja que can PP té la legión i CiU els escolanets de montserrat.

El PP és l'únic partit autoritzat a reformar l'estat si arribes a un acord amb ells, els del PSOE són una colla de cagats a la que el llop obre la boca retiren el projecte.

reflexions en català (marc) ha dit...

Tot aquest discurset sobre 'que ve el llop' és realment patètic i demostra la falta de discurs real, d'estratègia, dels partits que es fan dir d'esquerres. I potser la gent se n'afartarà.

Bon vermut i que vagi de gust.

I demà que surti el carod dient que no pactarà amb els Ciutadanos. És com si sortís el Laporta i digués que vol que el Madrit perdi. Visca les obvietats.

popota ha dit...

Una d'aquestes obvietats ens ha costat l'aprovació en referendum d'un estatut de joguina aprovat sota el mantra socioconvergent "ERC coincideix amb el PP".

bacus ha dit...

popota si tenim aquest estatut és pq els catalans han votat que si.
I als d'ERC si no fos per les bases hagués recomanat votar si.
Al final els hi va costar les poltrones i no els hi tornarà a passar és dir que faran el que montilla els hi digui sense cap exabrupte.
Ja que es tenen que pagar les hipotèques de les mansions i els crèdits dels cotxes això a nivell personal però encara més greu és té que pagar la hipoteca de la nova seu d'ERC. La única manera de fer-ho és està al govern i per això és igual si és amb el PSC o amb CIU cobraran el mateix.

http://www.youtube.com/watch?v=46MMVg84P20

el PPSOE són espanyols i creuen en la unitat del seu estat per tant és té que pactar amb qui fagi una millor oferta sense contemplacions i "pureses" ideològiques.

popota ha dit...

Bacus:

1) Les bases que van motivar el tema de l'estatut segueixen essent les mateixes, i suposen un fre davant segons quins comportaments. És més: amb el seu no a l'estatut, els republicans tenen discurs pels propers vint anys.

2) ERC s'hagués pogut menjar l'estatut, i no ho va fer. El que hi ha ara és una aposta -per mí, equivocada- que calculava que el TC es carregava l'estatut, i aleshores sortia ERC sumant els rèdits anteriors -pel no- a ser "partit de govern" i responsable, aspecte al que estan dedicats ara.

3) El PSC també porta les balances fiscals al programa electoral -i l'anivellament amb el finançament basc- amb la mateixa credibilitat que CiU.

joan arnes ha dit...

Front comú?
Amb el Duran?
Això és impossible!

Ni "jarto" de vermut Espinalé m'ho podria creure.

Salut!

Josep-Empordà ha dit...

Si Esquerra hagues volgut aturar l'estatut de debó, en va tenir la oportunitat al senat i no ho va fer. Esquerra és pur teatre de guerrilla.

Dessmond ha dit...

popota,
doncs sí, hauria de fer-ho. Sí.
Escolta, no t'escandalitzis tant perquè ERC, a més de pactar amb en Montilla i C&A el fan president i li regalen les conselleries que volen. No sé a què treu aquesta forma d'escandalitzar-se.

joliu,
S'ha fet així, de sempre. I si no com funciona la política?. Bramant, bramant no s'arriba enlloc.

popota,
Ni Catalunya és Euskadi ni el món va començar a voltar el 1998. Fa més d'axiò.

bacus,
A l'hora de reformar l'estat PP i PSOE tenen la mateixa idea de clara. Uns no són més -o menys- que els altres.

reflexions en català (marc),
Jo aquest dicurs basat en el llop només l'entenc en clau interna. No hi ha ningú més que piqui o que quedi tan satisfet amb una obvietat que la militància.

popota,
En alguna ocasió ja vaig escriure que l'argument "ERC coincideix amb el PP" era un raonament baratissim, que feia sentir vergonya. Ara, dit això, el paper d'ERC va ser tan galdós com qualsevol altre. Només cal tirar d'hemeroteca la setmana abans de la demencial foto Mas-ZP. En Puigcercós i en Carod els anava bé el que fós. Només va ser la foto que els va descol·locar.

bacus,
celebro la teva bona memòria. Aquest enllaç, amb tota la intenció que vulguis per part de l'autor, però és un simple "cut and paste". Sembla com si tot això mai va existir.

joan arnes,
Si us plau, no et deixis dur per l'estètica.
Des que ERC dona per bona una opció com la de Montilla, tot el que ve després és una mal menor. Però de llarg.
A menys que siguis un d'aquests que propugna Vota Esquerra i sinó, vota esquerres. Altrament no entenc res.

josep-empordà,
Tenint la clau com la tenia -i encara la té!-, potser no calia ni arribar al Senat. I veient ara com va anar tot plegat, forçant ells mateixos la crisi de govern, avui haurien governarien ratllant la majoria absoluta.

Trina Milan ha dit...

Dessmond,

hi ets a les Jornades de la Catosfera a Granollers?....

alguns de nosaltres sí que hi som...

Dessmond ha dit...

No, Trina, no Hi sóc. Vaig mirar d'anar-hi amb en Josep Sort, però es veu que havies d'estar inscrit. Cosa que no vaig fer. Jo hi volia anar a treure el nas, puntualment. Però vaig entendre que això no es podia fer.

bacus ha dit...

Discurs per anys per gent no informada, ja que “-l'estatutet és culpa d'en mas i el PSOE” només en part ja que la direcció d'ERC volia votar si i el projecte que tenen pels propers 4 anys és desplegar l'estatut (que van votar no) i fer polítiques socials. O sigui que d'independència res de res. El que vol dir creixement-negatiu en vots per un partit que és diu independentista. Potser s'han pensat que votarem un sofà o unes cortines?
Els de CiU són més intel·ligents i no prometen “impossibles” com la independència i per això no se'ls pot criticar sinó ho tenen com a prioritat.
La discussió ERC-CIU sembla de nens petits, és “el i tu vas fer això i tu més”, no porta enlloc els dos ho han fet fatal i almenys jo els castigaré no votant-los com ja vaig fer a la municipals.

Des:
Si ja sé que el PPSOE no volen reformar l'estat com a nosaltres ens agradaria o volen fer al revés però uns van eliminar la mili i activar els mossos cosa que si ho hagués fet el PSOE, el PP des de la oposició se'ls hi hagués llançat al coll.
Els partits quan estan al govern o a la oposició canvien molt i el PSOE és un xai, no mossega, és una oposició light quan no mana. Fins i tot en ZP va tenir la brillant idea de la llei de partits, que el PP no va tardar ni 1 minut a dir-li que si. El pp quan mana en minoria és modera, passen del “enano habla castellano” a parlar català en la intimitat, el poder pot molt i si saps moure la clau com en pujol pot ser profitós.

Josep (sl) ha dit...

A vegades esquerra fa sentir vergonya aliena. S'alimenta massa cops dels shows què munta, com fer president a Montilla i a en una calçotada a Porró buit rifar la Generalitat, i la reacció d'ira que provoca de les foscors de la caverna de la Brunete mediatica.
Què ERC no pactarà amb el PP és una obvietat de fet regalaran la presidència al PSOE, un altra obvietat, per tant sabent això i què ERC ha fet seguidisme del PSOE 3/4 de la anterior legislatura. El PSOE perfectament pensa què és un soci barat.

ERC té un discurs, unes sigles, unes formes, una èpica assumida però ni els fets ni les persones que hi formen part s'acosten ni al discurs ni a les seves sigles.

jordiverdura ha dit...

Plas plas plas mestre Dessmond!. Tot i que amb en Duran, ni amb el nas tapat. Ja fa díes que sento crítics dient: sang nova!.
Salut!
Jordi.

popota ha dit...

Bacus:

1) ERC és un partit democràtic -amb un funcionament intern democràtic, vull dir-. per tant, i a diferència de CiU, a l'hora de jutjar el que fan, la militància sí és rellevant. Quan dic que ERC té discurs per vint anys amb el no a la broma de l'estatut, no em refereixo a l'actual direcció -per cert que no tota estava a favor d'empassar-s'ho-, sinó al partit i, més concretament, a la gent del partit que sàpiga fer-se seu aquell no.

2) En quant a que els de CiU siguin més intel·ligents, tinc els meus dubtes. No hi veig gaires diferències a nivell d'intel·ligència entre tots dos, la veritat. De fet, l'única diferència que hi veig és que ERC té opcions de dir que no -un cop més, per la força de la militància-, i "no" es una paraula que no figura al diccionari convergent. Tanmateix,

3) La teva opció de les municipals em sembla molt defensable. Jo votaré republicà per un tema de simpatia personal amb els dos caps de llista, i amb un argument tan pobre com aquest tampoc es pot anar gaire lluny.

Salut, i forca a l'estatut.

Dessmond:

1) Que Catalunya no és el país Basc és una cosa clara. Allí, una gent tan mediocre no duraria ni cinc minuts, perquè els partits funcionen de forma democràtica i es demanen comptes als responsables.

2) El món no va començar el 1998. Tanmateix, aquesta partida sí va començar més o menys aleshores -l'1 de Gener de 1999 entra en vigor l'euro amb Espanya ficada a dins-, per més que molts s'entestin a reproduïr models tristament acabats com el catalanisme de principis del XX o feliçment acabats com l'estafa de la transició. Per molt ingènua que sigui la gent, Espanya està feliçment instal·lada a Europa i el PPSOE estan en un projecte de construcció nacional. Per això Imaz està a casa seva, i Maragall també.

3) Dir que el paper d'ERC va ser tan galdós com qualsevol altre és mentida. Més enllà de la diferència entre la direcció i la militància que comentava amb Bacus, el paper d'ERC va ser demanar el No al referendum, i el paper de PSC, CiU i IC va ser demanar el Sí. És un paper òbviament diferent, amb tants errors com es vulguin, amb presència de dirigents desaprensius que s'inclinaven pel vot que altres dirigents desaprensius van imposar de dalt a baix als seus partits, i el que vulguis. Però davant aquell vergonyós intent de reeditar la transició com si no haguessin passat 30 anys, dir que no i dir que sí no és fer el mateix paper.

4) Jo no he dit pas que l'argument anti-PP no sigui intel·lectualment indecorós i èticament indecent. El que he dit és que és una estupidesa deixar-lo en mans del PSC. Fer una campanya electoral és quelcom tirant a infecte des del punt de vista del debat polític, però aquestes coses s'han de fer sí o sí.

Salut