Itching like grass

Festa, pel funcionari

Aquest cap de setmana ha de ser productiu. No pot ser d’altra forma. En moments o en dies com aquest penso en els horaris del funcionari. En els drets universals. En les conquestes socials. En aquells que diuen i repeteixen que tenim la vida regalada; que els en donem les gràcies en forma de vot. Tot això és una cantarella que xiula ben lluny. Deu ser que a mi només m’hi arriben els ecos, molt extenuats.

He de fer una feina que ha d’estar llesta per marxar a primera hora de dilluns. D’ella, a més d’un servidor de vostè, en depèn el futur d’uns quants més. És un molt bon projecte ens més d’un sentit. No solament pel crematístic, que també.

És important perquè obre noves perspectives i això vol dir haver de fer reconversions mentals, veloces. Haver de pensar en una clau radicalment diferent, haver de canviar els sistema de treball, haver de contactar amb gent nova i conèixer altre tipus de professionals. Pot arribar a ser una gran dosi d’energia renovada. És, simplement, un bon projecte de futur.

Malgrat tot això, trobo que hi ha encara una raó superior. El destinatari del projecte és estranger, d’un país llatinoamericà. És el primer cop que hi treballo i, en la primera vegada, és importantíssim fer-ho excel·lentment bé encara que després l’encàrrec no es concreti. D’aquí penjarà, en el futur, el concepte que puguin tenir de mi, sí. Em preocupa molt el dia després, el que puguin pensar “d’aquest català”.

Malgrat el panorama que tinc per endavant, avui no penso faltar a la manifestació 1-D. És aquesta mena de deure que tinc envers el fet de ser –i sentir-me- català. És una obligació no escrita, que per això agafa tanta importància.

Torno, doncs, a pensar en la vida del funcionari. En la vida pautada pels horaris, els drets universals i les conquestes socials. El súmmum de la vida regalada. Un cop té assegurada tan refotudament bé la seva parcel·la, no sé si un funcionari està disposat a fer hores extres, a llaurar futur. En dia festiu i amb una quantitat d’hores que no el contempla ni el pitjors dels contractes escombraria. Ah, i tenint en compte que hi ha la gran possibilitat que sigui per a no res.

El que sé, pero, és que la vida de funcionari provoca manifestacions. La d’avui és en contra de les ments funcionàries. Contra la ineficiència, la irracionalitat de la gestió, la manca de coratge polític, el despropòsit sostingut. En contra d’aquesta casta funcionarial, sigui política o administrativa, incapaç de resoldre, de preveure o d’aplicar justícia. Contra la impunitat i la deixadesa tercermundista.

La vida t’esperona de forma múltiple, sempre apuntant cap a l’esperit de superació. O fas això o desapareixes. O fas això o penses en els drets universals i les conquestes socials. O treus el temps d’on sigui o agafa el tren i fes-te funcionari.