Itching like grass

Perquè no som en campanya

Avui n’Artur Mas farà l’acte pensat per refundar el catalanisme. No sé si la paraula exacta o la que més m’agrada és precisament la de "refundar". En tot cas em sembla bé aquesta preocupació al voltant del nacionalisme. És evident que ara mateix hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar. El nacionalisme és majoritari a Catalunya i paradoxalment pinta ben poc.

A mi em ve molt de gust anar escoltar a en Mas. És un dels pocs polítics en actiu que té coses a dir. Representa una generació que poc té a veure amb aquella que va formar-se a la clandestinitat i que presumeix de tenir un –magre- passat antifranquista. En Mas no va fer cap batalleta contra el dictador, i què?.

Sospito que el problema de’n Mas té a veure amb la permissivitat de la qual parlava ahir, a més de la caricatura fàcil que en pugui fer “Polònia”. En Mas representa una generació que hauria de tenir la feina feta i la vida més que encarrilada. En Mas representa l’èxit i és d’èxit que va tractar tot el seu discurs en la darrera campanya electoral. La permissivitat mai porta cap èxit, encara que te’l vulguin subvencionar.

Curiosament en Mas va tenir un problema en el votant de la cinquantena. En Mas podria ser que representés l’èxit que ells no han sabut tocar. Als cinquanta o triomfes o t’amargues. I al tanto: triomfar vol dir simplement trobar la teva mitja taronja, tenir una vida emocionalment estable, sentir una plenitud interior, més que de butxaques. En Mas projectava justament aquesta mena d’èxit. El cas és que els “cinquantons” no el van votar.

El gran error de’n Mas és deixar-se arrossegar pels calendaris. Hauria de prodigar actes com els d’avui, amb independència de si ja som en campanya o no. En Mas té moltes coses a dir i la gent té necessitat de sentir discursos coherents, més que de circumstàncies. L’arma de’n Pujol fou aquesta: cada dia tenia un motiu per trobar o convocar gent.

No cal arribar a l’extrem de ser a diari. Però un sermonet, de tant en tant, li acceptaríem. Trobo molt a faltar tot allò que va anunciar en campanya. Sobre tot el que feia referència a aquest tall generacional nou. Aquella mirada posada en el futur de Catalunya, més que en una certa nostàlgia que acaba resultant tan tronera. Aquí la feina dels mitjans és letal. Justament per això, cal que en Mas en faci un i quaranta d’actes com els d’avui. Afortunadament no som en campanya.