El pecat del catalanisme
Ahir va ser a la caòtica conferència que va protagonitzar en Mas. Caòtica perquè va superar les expectatives. Certament, va haver una gran assistència. El mateix protagonista va haver de disculpar-se públicament perquè no preveien tal nombre de gent.
No descobriré res si dic que em va agradar, per la mateixa raó que m’agrada en López Tena. Fan un plantejament possibilista del que parlen: molt encertat, real, assolible, per anar pujant graons nacionals.
Es va fer un repàs del que ha estat el catalanisme, des que va sorgir. Es va il·lustrar amb un vídeo, on van desfilar les velles i respectades glòries. Veient la pel·lícula te n’adones que la societat civil en va ser el moll de l’os. El catalanisme fou una bandera comú per a tothom: empresaris, polítics, intel·lectuals, arquitectes, artistes, peixateres. Va recordar el sentit d’aleshores i va dir que ara cal reformular-lo, perquè avui moltes de les coses que s’havia proposat ja estan més que assolides i amb èxit. L’exemple més sentit, modernitzar Espanya, està clarament superat.
Va fer una composició de lloc del que ell entén per catalanisme. No cal estendre-m’hi, perquè es pot suposar que està basat en l’estima per damunt de tot a Catalunya. Poseu-hi la salsa que creieu més convenient, que hi lligarà perfectament.
Dedicà un parèntesi a parlar del que podria passar si l’Estatut ens els retoquen novament i va fer la proposta de conformar un govern de concentració, amb tots els partits que van votar-lo a favor. Tant com demanar peres a l’om.
Avui, Catalunya, té reptes molt importants, derivats sobretot de la globalització i la nova immigració. Aquests són elements vitals a l’hora de repensar el catalanisme. I va fer una llista que penjava d’aquest fet. Va parlar de l’èxit. Va tornar a pensar en el pecat de l’èxit i en atiar l’esperit emprenedor de cadascun dels catalans per arribar a bon port. Va gosar dir que calia donar protagonisme a la societat civil i a la iniciativa individual. I va cometre el pecat més gran de tot: Catalunya ha de funcionar amb una estructura administrativa forta i eficient, però en la mínima expressió per tal que no esmorteeixi aquesta iniciativa individual. Algun element socialdemòcrata –a Convergència n’hi ha un fotimer- se li va garratibar l’expressió. Això és sens dubte l’ombra més fosca que amaga els principis liberals.
Va parlar molt del dret a decidir, com a dret irrenunciable. Però en va fer una proposta més particularista d’exercir-lo. Més sovint i per temes més concrets. Va dir: s’ha acabat intentar fer-se el simpàtic amb Espanya. S’ha acabat”.
El gran pecat, per a mi, va ser el no haver fet aquest acte més consensuat. Una iniciativa com aquesta ha d’anar més enllà de Convergència. Hi ha de sortir retratada la plana major dels que pensen en clau nacionalista. Altrament, som al punt on ens hem encallat de fa dies. Ara, sembla que aquest és un projecte comú que hauria de quallar en els propers anys. A veure si en endavant anem canviant la pura tàctica per prioritzar Catalunya. Aquesta hauria de ser la premissa de la refundació, en comptes d'esdevenir-ne el gran pecat.
10 comentaris:
Dess.,
Una mica caòtic si que va ser. S'hi vivia l'ambient de les grans ocasions. Cares conegudes, personalitats històriques, figures venerables i molts blocaires coneguts.
Sincerament, anava a la conferència sense cap esperança i en vaig sortir molt satisfet. Feia temps, anys, que no sentia un autèntic programa de país d'aquesta magnitud. Un discurs de pes que demana una segona lectura. No s'hi val a donar opinions que ja es portaven de casa, l'esforç d'en Mas i el seu equip per fugir del joc electoral de cada dia, exigeix alguna cosa més.
Una llastima que no ens vegessim.
Salut,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Crònica des d'El Caire, Egipte! Passa't pel bloc. Una abraçada catalana
Realment tots teniem una mica la sensació que l'Artur anava a cavar la seva fossa. Sobretot perque semblava que tots ho esperaven. Dins i fora.
Ara cal reconèixer que se n'ha sortirt esplèndidament bé. Les crítiques que se li fan són ridícules. El seu plantejament no té crítica possible.
Si volem podem. Voleu?
Marc,
Jo també anava apàticament i vaig sortit molt satisfet. Em va sorprendre per bé.
Ara només falta veure quanta gent, més enllà de Convergència o de CiU, està per aquesta mena de projectes.
Ostres, jo també anava amb els ulls ben oberts, a veure si et trobava però allò era caòtic.
Un altre dia serà.
Maiol Sanaüja i Soler-Rossell,
Des del Caire?. Parlaràs de l'acte d'ahir des del Caire?. Ara hi vaig!
joliu,
Fa dies que no les tenim totes. No ens falta raó. I realment el discurs de'n Mas va superar les espectatives. Malgrat el que puguin dir. El problema és que fa plantejaments realistes i hi ha qui encara es pensa que es pot viure de somiar truites.
Jordi, l'"anònim"
________________________
Benvolgut Dessmond
Vaig sortir molt content, Una munió de gent, De bona gent. I varem veure , amb els altres dos amics amb els qui vaig anar-hi, molta gent gran. I moltes senyores grans soles. Vidues, segurament. Varem retrobar alguna coneguda de feia molts anys. I em va impressionar, positivament, veure la fidelitat al pais, al nacionalisme, a la reconstrucció nacional responsable i progresiva, de senyores i senyors ara ja jubilats, suposo, professionalment, però que mantenien la mateixa il.lusió que els hi havia vist quan tenien 35-40 anys, a l'inici de la transició.
Cap altra formació té, ni ha aconseguit tenir ni una desena part, gent fidel ininterompudament al pais i a una manera de veure'l, que mai han tingut ni volgut cap càrrec, i que sesgueixen al peu del canó , crec, per patriotisme i per il.lusió.
I aquesta gent també va donar una nota molt alta, un sobresalient, a l'Artur Mas, ahir. Crec que es van esbandir dubtes, recels, desconfiances, envers l'Artur Mas de molta gent sociològicament i generacionalment "pujolista".
L'Artur Mas es va lluir, en el contingut, en la claredat, i en la forma. Sempre positiu. I generant confiança.
Varen ser dates, epoques, ben diferents. Però, per edat, vaig poder estar ja (ben jove, ei..)a la famosa conferència d'Esade de J. Pujol. I va ser realment històrica. Però va apel.lar molt més als sentiments patriòtics, a la necessitat d'evitar la sucursalització política, que a cap planificació. Va ser, crec, una crida al compromís, al fer política, des de la fe. Per voluntat de servei, sense saber ni tenir ni idea del que passaria.
I ara, en canvi, en una epoca molt diferent, en Mas va apel.lar a la raó, als drets, al personalisme, a l'excel.lencia, i també al patriotisme, es clar. Però estructuradament i de manera brillant.
En Mas va demostrar ahir, per si hi havia gent amb dubtes, que és un gran polític nacionalista, preparat com no se'n veu a altres finques, lluitador, i plenament digne de confiança.
I t'ho diu un que se segueix considerant més socialdemòcrata que liberal,( això be de lluny) però , benvolgut Dessmond, no se'm va garratibar l'expressió.
Tal com estem, tal com ha evolucionat la societat i l'economia, i la tecnologia, es evident que es pot i s'ha d'aprimar, i molt, el sector públic, sense deixar mai el control de la qualitat i dels serveis, i la generalització de l'estat del benestar.
No puc parlar per d'altri, però, amics liberals, no patiu, dificilment ens confrontarem internament,per què estem , en la realitat, molt més propers del que pot semblar.
Chapeau, Mas.
Chapeau.
Bona nit,
Jordi
Anònim Jordi,
Estic d'acord amb l'anàlisi que fas. Jo també vaig trobar l'acte molt brillant, tot i que no puc comparar-lo amb el d'Esade.
He de dir que jo també vaig veure gent gran. Però en absolut fou la majoria. Aquest cop vaig quedar sorprés de la varietat generacional que en Mas va saber aplegar. És un molt bon símptoma. Catalunya reclama projectes engrescadors i si s'els ofereix, la gent respòn.
Pel que dius, sospito que si no et vas garratibar és perquè ets més liberal del que et penses!. Evidentment que mai entrarem en conflicte. Com a mínim fins que no haguem aconseguit la sobirania. Mentre, no podem crear abismes, que no farien altra cosa que donar ales a l'enemic real.
Bona nit, Jordi!
De fet la aposta de'n Mas era molt arriscada i semblava què l'Artur Mas previament tenia molt més a perdre què a guanyar.
Els riscos eren que trenquès CiU sense poder atreure a ningú al seu projecte.
Però no havia d'haver minuspreciat la seva capacitat oratòria i de convencer un públic què va superar totes les espectatives.
Comparteixo amb el Dessmond la Sorpresa per la gran quantitat de joves assistents al acte i què inclús la gent gran més "ordre" i què vulgui menys "sobresalts" fos qui s'unis també als joves en aplaudir les propostes més valentes.
Dessmond si la conferencia d’en Mas em va fer emocionar, i vaig sortir molt satisfet, el teu article també ha aconseguit emocionar-me.
Crec sincerament que L’Artur Mas, per dos cops guanyador de les eleccions catalanes, va demostrar al palau de congressos que es el gran líder que el nostre país necessita, i que tot el que va anar explicant al llarg de l’hora i mitja que va durar la seva intervenció, no pot ser rebatuda per ningú que es senti catalanista.
En cap moment va anomenar cap partit polític, i en canvi tots els partits l’han criticat, uns dient que CIU ha radicalitzat el missatge, i ERC dient que ha estat massa tou en els plantejaments. Tots tenen por que aquest projecte obert a tothom els hi prenguin vots.
La refundació del catalanisme que proposa Mas està obert a tothom que sigui catalanista, la porta està oberta a la gent, ja que malauradament ERC no voldrà entrar, i es una llàstima, perquè mentre els partits catalanistes no vaigin de la mà, no podrem assolir els nostres objectius comuns.
PD amb el teu permís et poso un link al meu Bloc.
josep (sl),
L'acte de la Casa Gran podria tranquil·lament haver estat assumit i sumar-se als aplaudiments qualsevol persona que s'estima aquest país. Amb independència de l'edat. Va fer trempar.
Quim Amorós,
T'agraeixo molt les teves amables paraules. De debó.
D'altra banda, comparteixo amb tu el que dius que aquest projecte hauria de ser àmpliament compartit. Per pura lògica de país. Només la visió miop de certs plantejaments poden fer fracassar una oportunitat com aquesta.
No m'has de demanar permís per enllaçar-me. Al contrari, t'ho agraeixo i faig el mateix amb el teu blog.
Publica un comentari a l'entrada