Avui la independència ets tu
En Mas no va dir en cap moment la paraula “independència”. Bé, i què?. Cal fer gaire cas dels que la pronuncien a tort i a dret?. Mira que l’he sentit bramar i quan ha estat l’hora de la veritat allí on deia independència ara hi diu Montilla.
Una cosa és el que tu o jo puguem dir, repetir, fins l’extenuació. Una de ben diferent és mormolar segons què guarnit amb la disfressa de polític. Si no pots donar la independència, com aquell que regala un pernil per Nadal, més val que no remenis gaire la parauleta.
La independència no es brama ni es reclama. La independència s’exerceix. La independència la portes al damunt, la comparteixes. La amagues, com un gran poca-solta, o en fas ús a diari. La independència no té forma de cap foto rostida. És bastant més que això. La independència que jo vull no és de paper, ni mullat ni cremat. La independència real és la que funciona individualment, vint-i-quatre hores al dia, tot l’any.
La independència que et puguin prometre avui no arribarà. No somiïs més truites, si us plau. La independència que exerceixes la tens aquí. És el principi, però també el camí que t’ha de dur a la llibertat nacional. La independència no te la subvencionarà cap funcionari amb carona de polític, tal com t’ho pot fer amb la dentadura postissa. La independència te l’has de suar, com tot el que mereix la pena en aquesta vida.
La independència la guanyaran els que siguin liberals, però de cor. La llibertat és només apte pels liberals. No de formació, sinó d’esperit. La llibertat no aterrarà mai en el camp dels funcionaris, dels porucs o dels botiflers. La independència s’ha d’empènyer, s’ha de carretejar i s’ha de vetllar per fer-la arribar a bon port. S’ha de fer tot això sense gaires escarafalls. Com qui tragina el tresor més preuat, sap que pel camí hi pot trobar els lladres.
La independència hauries de ser tu. No el fum de cap venedor ni cap promesa volàtil. La responsabilitat és totalment teva. És així que només pots arribar a comprendre el que va dir en Mas. Les seves paraules no se les endurà cap vent, perquè tenen cos i ànima. Poden bastir una casa gran, que amb les teves aportacions resistirà l’embat d’aquests temps i els venidors. Però no oblidis que la independència avui ets tu. I ningú més. Ara, la llibertat nacional no serà possible si tu no comences a empènyer en la mateixa direcció i sentit que en Mas.
10 comentaris:
Ben dit! Veig que ens hem anat animant... Ja vaig veure claríssim, quan sortia de la conferència, que era un discurs d'aquests "de calat" i que era important que macerés. Així està sent, i me n'alegro, perquè jo també penso que és important. I que s'ha obert una ruta pensada, sense frivolitats salvaelpropicul ni bravuconades de calçotada.
Dessmond,
alerta amb aquestes extranyes associacions entre liberalisme i sobiranisme. A més d'un li pot sortir urticària!
A mi em sembla que on hi diu 'dret a decidir' vol dir: pósa-hi independència si et ve de gust, pósa-hi autonomia si et ve de gust.
Com sempre, els convergents no es mullen.
La independència arribarà però s'ha de picar pedra.
Ànims companys.
David (elracodemataro.blogspot.com)
Elies,
Jo també penso que és una oportunitat a que no ens tanquem la porta i a fer un projecte el màxim de transversal dins el catalanisme, que ara mateix viu les seves hores més baixes.
Aucanada,
Hahaha, si pica que gratin. Però és que és així. Liberal fa referència a llibertat, sobre tot. Per més que el clixè projecti un altre tipus d'ombra.
Modgi,
Estem parlant de política. En Mas es va mullar sobradament. Una altra cosa és la interpretació que se'n fa. Però el discurs de'n Mas fou d'una claredat merdiana i defugint el recurs fàcil.
Conec d'altres que es mullen molt i després generan una frustració infinitament superior a determinada ambigüitat. En política s'ha de parlar del que és possible. Tot el demés acaba generant frustració.
David, el racó de Mataró,
Ja ho pots tornar a dir. Molta pedrà i necessitarem més moral que l'alcoià!.
Molt bó Dessmond. Molt bó.
No arriba al nivell d'aquell gran èxit de fa setmanes "ets tu"... però Déu n'hi do. S'hi acosta bastant.
Cal anar denunciant i superant l'ús de paraules màgiques en política (esquerra, independència...)
Aquests comentaris els vaig fer al Maiol, a qui estimo molt, però em va doldre que critiqués la conferència de l'Artur fins i tot abans d'haver-la escoltat. Exactament li deia això:
(...)No em sembla que la manera d'examinar a un polític sigui posant una creu cada vegada que pronuncia la paraula màgica (sigui esquerres o sigui independència) Les paraules són molt barates, mira les vaig a dir: Esquerra, Independència!, què? ja he crescut un pam?
Si l'Artur declarés un independentisme desacomplexat més valdria que demanés el carnet d'ERC. (si li donen, que ja veiem com les gasten). CDC arrossega una massa de gent que triplica la d'ERC i que han d'anar reconduïnt a poc a poc. Que cadascú faci la seva feina i que la faci tant ben feta com sàpiga. L'Artur la fa bé, molt bé. (Llançana dixit)
Trobo que el seu plantejament és el més purament democràtic: decidirem el que decidim, i demana consens a tots per assolir aquestes decisions. Per on comencem?
Aeroports. T'hi apuntes?
Rodalies. T'hi apuntes?
Concert Econòmic. T'hi apuntes?
Autodeterminació. T'hi apuntes?
Ara no em sortiu amb que abans ha de dir independència amb cursiva, negreta, majúscules, a peu coix i de cara a la moreneta.
Anem per feina, t'hi apuntes?
El que dius també és molt vàlid en el cas de les Illes. Els partits que es reclamen independentistes són absolutament minoritaris, però la sensació, i en mols casos el convenciment, que això d'Espanya és una via morta, ja el té molta més gent.
Caldrà fer feina, però això no ens espanta i especialment reprendre els lligams entre els diferents territoris "autònoms" per tal de trencar l'aïllament en què ens han situat.
Joliu,
Celebro que t'agradi l'escrit, malgrat que no tant com l'altre. Ja m'hi aplicaré més...
Jo també estic d'acord, que si a les paraules no li poses contingut, no serveixen absolutament de res. Fins el punt que ser independentista, vista la experiència, pot ser pitjor que aspirar a fer de butanero. I amb tots els respectes cap a aquesta noble professió. Però igual de feixuc.
mart de garriga,
Estic d'acord amb que dius de les Illes, però la cosa està més complicada. Algun potser creuen que Espanya és un problema, però la majoria, si ho pensa, ho té massa callat. Temps al temps, però. (No sé que en diria n'Aucanada al respecte!)
Et pots omplir la boca amb la paraula independència. Però pots fer president el més rancí dels espanyolistes de la federació catalana del PSOE.
Pots no mencionar la però, la autodeterminació, pots plantejar la com horitzo de futur possible i real.
No per parlar del tema l'ignorés i el negués.
Lo important és què si la societat ho planteja i ho defensa, cal oferir les bases per un debat sobre la autodeterminació. I atreure gent inicialment reàcia ap al sí. O tendent al no cap al NS/NC.
josep (sl),
L'important és exigir-te a tu el que voldries exigir als demés. O no fardar tant d'independentisme de saló.
Publica un comentari a l'entrada