L’altre collita
Avui fa un diumenge assoleiat. La mar reposa i de tant en tant corre un fil de vent. És un dia que fa prou goig. A mi m’agrada quedar-me a casa, quan els astres es conjuren d’aquesta forma.
Hem dit als meus pares que vinguin a dinar a casa. Sempre responen que no. Vilassar de Mar queda molt lluny de Barcelona. I com que aquesta cançoneta ja la conec, li he dit a la meva mare que pateixo per les meves tomaqueres. “Estic convençut que ara és el mildiu”.
He tingut una tràgica experiència fent de pagès a l’hort que he improvisat a la terrassa. Vaig haver de sacrificar tot el planter. Aquest agost vaig patir totes les plagues per voler fer de pagès ecològic, per no fer servir res de res químic: mosca blanca, aranya roja, exèrcit d’orugues. I el resultat fou que, a l’agost, vaig decidir tallar el coll a totes les plantes. Rieu-vos del que podeu veure ara al festival de Sitges. Allò si que fou una autèntica massacre.
En tornar de Mallorca, vaig decidir començar el cicle altre cop. Potser haurà estat un decisió massa tardana. El cas és que –com en tinc ben poc de pagès- em sembla que aquestes tomaqueres no peten rodó. Ja han sortit els primers tomàquets, però tots és concentren en dues o tres plantes. La resta no solament no donen cap indici en forma de fruit, sinó que trobo la planta feble.
La meva mare revifa quan li parles de vegetals. Ella soleta entabanarà el meu pare i sa gemana. Crec que per la via del tomàquet puc estirar fins on vulgui a ma mare. Em sembla increïble. Però la vida dona aquestes garrotades. Pinto menys que un tomàquet de ramallet.
No sé que passarà avui amb determinades plantes. Jo crec que ma mare les sentenciarà. De fet n’hi vaig passar tot un planter que no li ha arribat a donar ni una miserable flor i ahir les va sacrificar. Amb les meves potser farà el mateix. La diferència és que m’hauran portat els meus pares de tant “lluny”!. És una forma de veure’n els fruits. Encara que la fi sigui tan taxativa.
7 comentaris:
COm molt be dius podries vendre la trama a algun director de Sitges jejeje.... ves que no t´enxampi el Capita Enciam i et foti a la garjola...
Jo, això de l'agricultura ecològica ho he solucionat per internet
http://delaterra.net/productes.php
T'ho porten a casa, tu!
Això sí, pagant.
mikel,
Doncs no ha hagut escabetxina. Sort!
joilu,
Els conec. Gràcies de totes formes per l'adreça.
La meva preocupació no és ecològica, sino de poder tenir tomàquets amb gust de tomàquet. Con en Xona Saura, però seriosament.
No, jo tampoc compro a Delaterra per respecte al medi ambient, si no per respecte al meu estómac i al meu paladar.
No em penso pendre en serio l'ecologisme ni el reciclatge i companyia fins que s'ho prenguin en sèrio els responsables.
Si reciclar el vidre, el cartró, etc és tant vital per al planeta,... que ho facin obligarori.
Mentre un conseller 'ecologista' deixi el reciclatge a la voluntat particular pensaré que no deu ser tant imporant.
No sé si m'entens, penso que els d'ICV són uns mentiders o uns irresponsables. O tot és mentida o són uns deixats per no trobar solucions dràstiques.
(i em refereixo a solucions que serveixin d'alguna cosa, no aquesta imbecilitat d'anar a 80 quan hi ha pocs cotxes i fer la vista grossa amb les hores d'embussos que és quan realment pol·lucionem)
dess;
tomaqueres a la terrassa? jo creo que el problema que tens és del sòl, realment.
A l'hort del meu pare encara aquest any n'hem pogut menjar a tor i a dret, boníssims, vermells, amb aquella flaire... Però molt em temo que l'any que ve si no aprenc a fangar ho tinc pelut!
I no saps el greu que em sap!
Que passis una bona setmana!
Joliu,
Ah, jo també em moc per aquestes coordenades: el benefici propi pel que fa a estómac i gust. Res més.
Reciclar és una altra història. De les hipòcrites, però.
Chamb,
Insinúes que m'ha tocat massa el sol?
Joana,
Doncs aprent-ne. Menjar bones verdures no ho pot dir tothom. Només saps el drama que és quan no pots fer-ho. I a més a més relaxa. Sobre tot si logres tenir collita.
Publica un comentari a l'entrada