Itching like grass

Ascensor avall

Després de dinar el pitjor que pugui passar és que aparegui una pesantor. A l’estómac o quan agafes l’ascensor, per fer el trajecte cap avall. Visc entre pesats i halitosics. Esperar a que s’obri la porta automàtica deu ser el més semblant a estar guaitant que del bombo giratori en surti la boleta amb el número que t’ha de portar la sort o la desgràcia. Aquest cop l’ascensor duu un ocupant: Bingo, la nena!. Deu no vulgui que l’ascensor quedi aturat imprevistament.
-M’ha dit ta mare que et cases. L’enhorabona!.
-Sí, per l’Església. Ho fem per la llista de noces. Si no hi ha casori no hi ha pis, ni rentadora, ni sofàs, ni llit, ni tota la pesca... a més les fotos queden millor amb el vestit blanc.
-Vestida de blanc blanc?. Blanc trencat?.
(Sempre he pensat que la puta histèrica ha fet molt el que li ha sortit de la poma. Sempre ha anat a l’últim crit de roba i modelets, de moto, de cotxe. Ha tingut una bona col·lecció d’amics. “Nòvio és una paraula massa forta”. Són per fer manteniment, deia també ella. Sempre l’he vist que té la decència de sortir de casa més o menys maquillada i amanida amb algun bon perfum. Sempre m’ha fet l’efecte de que en sa vida no ha fotut mai brot. Però sembla que rentar-se no li fa pas mandra. Sempre he trobat que feia el seu punt de goig, tot i que ben lluny és quan realment està radiant.)
-Estrenar casa em fa molt de pal.
-No ho diria, sembles feliç.
-Quan tot ho tens nou, has de vigilar que res no se’t faci malbé. Has de tenir cura de saber on són totes les garanties dels catxarros. Les cases avui són plenes de catxarros, que ajuden molt, però és un pal. Al final els papers es perden.
-En realitat, si t’ho muntes bé, només has de tenir cura d’un sol catxarro.
(La puta histèrica ha pescat la indirecta. Per atzar de la vida conec de refilo el seu ase espatllat. Mentre que a ella li dono l’enhorabona, a ell, si me’l trobés altre cop, només podria fer que donar-li el pésam. Serà del cert un mort en vida).
-Quin catxarro???.
-La maquineta de fer diners.
-Tens raó, els diners ho són tot. Fins i tot molt més que l’amor vertader.
És de les poques vegades que he sentit que el trajecte en ascensor no sigui més llarg. Deixar en aquest punt la conversa m’ha dolgut. M’hagués agradat saber el final de la seva teoria. A la puta histèrica se li han anat encenent els ulls, a mesura que ordenava les idees dins el seu caparronet. Li ha queda una expressió de persona cabal, que no fa pas per a ella. S’ha transformat de tal forma que em sembla que el seu matrimoni serà dels que aguantarà el pas dels anys, encara que siguin difícils de pair. L’enhorabona, mala puta.