De l’independentisme a la taxidèrmia
Fa dies que sento teories de com fer brollar independentistes allí on només hi ha rocs i sol que espetega la terra erma. Hi ha qui molt messiànicament construeix fabulacions emparentades amb allò del pans i els peixos, però aplicades al camp del nacionalisme català. Tot un gènere nou.
Per arribar al punt de palpar el miracle, ens han proposat un camí veritablement esquerp. O rocambolesc. O com el vulguis qualificar. Tot per arribar a una meta idíl·lica que potser genera més agnòstics que conversos.
Des que la travessia va engegar, a quin punt som arribats?: al principi del desastre, sense masses símptomes de miracle. Cap.
Allò que és tradició en els espanyols, de buidar-te el significat de la paraula, ja ho tenim aquí. Promogut des d’aquí. Avalat solemnement des d’aquí. De la paraula només en queda la closca i el seu contingut anorreat. Però després es manipula, es distorsiona i es llança en contra nostra. Vull dir en contra d’aquells que tenim sobiranes aspiracions.
Quan aquest president de la Generalitat diu que vol una Catalunya lliure, saps que coi està passant exactament?. T’està foten l’abraçada de l’ós. Justament a tu, que el vas encavalcar a la cadira presidencial. T’està foten el teu propi discurs; et roba l’ànima. T’està deixant indefens i sense arguments. T’està anul·lant física i filosòficament. T’està pispant les teves pròpies paraules i les reomple d’un contingut que t’hauria de fer fredar. Talment t’està dissecant, amb l’objectiu de convertir-te en la teva pròpia caricatura.
El miracle, doncs, s’està produint al cantó contrari perquè els nacionalistes essent majoria en aquest país no pintem més que mones. De moment, més que independència només hi ha símptomes de taxidèrmia. Ens estem quedant amb aquella cara tant d’idiota que fa el mussol dissecat que hi ha damunt la tele de la iaia.
13 comentaris:
Doncs, ..., tens raó
Edu,
Sí, per desgràcia.
L'abraçada de l'ós apreta tant que ja només té agafats els que ha trobat sentats a la butaca i tenen por de perdre-la. Cap dels articulistes que els feien la cort encara els adulen. Queda poca gent a ERC que suporti la bicefàlia descerebrada que els mena a la desaparició. O potser volien dir vicefal·lia?...paraules.
Avui el Ridau, en el seu torn al parlament, parlava de que cal incrementar el 17% actual d'independentistes. No deien les enquestes que ronden el 50%? o és que ell només conta els que els voten a ells. És la seva propaganda barata de que ERC 'lava más blanco'
joliu,
En Ridao en que es basa per afirmar que cal un 17% més d'independentistes? I perquè no un 20 o un 11 o un 3'72?.
El problema és que ens han venut una moto que saben positivament que no els xuta.
El problema gros és que se'ls estan foten l'espai polític amb el mateix discurs. I van la mar de contents, fins que ja no hi serem a temps.
1. Tens molta raó amb aquest article
2. L'important no és tenir un 5 o un 17 o un 33% de població partidària de la independència, sinó tenir el 5% de la població més rica del país partidària de la independència. No cal més.
ha ha ha ha Xevi, és l'aportació més savia que he sentit en dècades!
Només ens cal el Fornesa, el Godó, el Lara.... i serà bufar i fer ampolles. De més verdes en maduren.
xevi,
1.- Gràcies. Repeteixo que, en aquest cas, sento tenir raó.
2.- Ara te la donc jo la raó a tu. Com diu en Joliu, és un gran argument.
Joliu,
Això mateix. Ara, en Lara o el Godó independentistes... ratlla el miracle!
Doncs tens més raó que un sant. Jo em preguntava avui que feia Clickair anunciant-se al Vilaweb, i ves per on ja m'has donat la resposta.
...i vols dir que en Fornesa no ratllaria el miracle també?
Papitu,
Veig que esteu a Lourdes i vegeu coses molt estranyes: miracles quasi impossibles. M'hi afegeixo des de BCN, per la fe cega dels conversos.
Tant de bó...però...el miracle d'en Fornesa ja es de festa major encara que el succesor, en Fainé, el que mana, al mil per mil, no es converteix.
Paraula d'opusmei.
Jordi
Avui a la portada de La Vanguardia (potser alguns ho hagueu vist) diu que "Montilla reclama el fin del enfrentamiento con España" (sic). Era conscient que en Montilla en el fons no és res més que un espanyolista reciclat, però calia que s'expressés amb aquesta contundència? Ho hem de deixar estar i fer el que vol papa-Espanya? Ara, malgrat els desastres de tota mena que estem patint? M'he quedat de gel.
Un president d'una Nació sense estat que afirma que hem de deixar d'enfrontar-nos amb la nació dominant, no mereix l'honor d'obstentar el càrrec en qüestió. Ha arribat l'hora d'engegar-lo, encara que sigui votant els que no li donen suport.
Jo, amb aquesta portada, em vaig imaginar el monti entrant a la peli 'te soy mis ojos' i dient a la dona que deixi de buscar l'enfrontament.
la trappola,
Celebro que aquest post hagi estat revelador. Ara, millor seria anar equivocat al respecte.
papitu,
Seria l'exemple palapable dels pans i els peixos.
Jordi,
L'últim que hem de fer és perdre la fe. Sembla que mou muntanyes.
Joan,
Per posar les coses al seu lloc només cal fer anar la clau.
No podem escandalitzar-nos de la coherència de'n Montilla, precisament. Mai ens havia venut una versió diferent a la d'aquesta.
joli,
Aquesta portada i les que vidran, encara...
Publica un comentari a l'entrada