Acció i reacció
Cada cop que esternuden a Euskadi, ens encostipem a Catalunya. El que passa al País Basc aquí ens ho guaitem amb molt d’afecte. Potser amb una càrrega excessivament subjectiva. Molts fan un transvasament d’aquella realitat cap la nostra prescindint de tot, per tal de fer-la cosina germana. És curiós el que arriba a estirar-nos la política basca.
N’Ibarretxe ha tornat ha forçar la màquina. Desconec l’objecte darrer d’aquesta nova aposta. El seu famós Pla va ser un desastre i no sé veure que ara la situació hagi canviat tan com per creure que serà radicalment diferent. En el resultat, vull dir. No entro en que si té dret o no té dret a fer-ho, si el poble basc s’ho mereix o no s’ho mereix. Parlo de l’obligació dels líders a no estampar-nos contra murs infranquejables, de portar-nos davant de situacions amb risc màxim de fracàs. Parlo de tenir consciència de líder, per la càrrega d’èxit que comporta; un líder té l’obligació de proveir d’èxit.
Cada cop que a Euskadi mouen fitxa n’hi ha un grapat per aquí que els sobta l’efecte papallona. Hi ha una mena d’enamorament cec que desferma altes dosis de ruqueria i una admiració naïf que fa una certa angúnia. Hi ha qui confon fer política amb fer de torero. Que tot és una simple qüestió de pebrots. Hi ha qui fa aquesta lectura del que passa a Euskadi.
Espero que aquest cop el lehendakari l’encerti. Li desitjo el millor, sobre tot en forma d’èxit. Voldrà dir que haurà traçat un camí desconegut, al menys per a mi, que el podríem emprendre nosaltres. Quan va presentar el seu Pla a les Corts espanyoles, em vaig sentir terriblement incòmode. Allò va ser un circ, per a gaudi de l’Espanya canyí. Va ser un dels millors exemples que il·lustren un diàleg de sords i estaria molt bé no forçar-ne el segon capítol.
Temo molt l’efecte dominó a Catalunya. Per dalt i per baix. Per dins i per fora. Espero que valgui la pena haver-lo de suportar. Jo estic més que saturat amb els polítics de via estreta que pul·lulen per aquí. No cal importar-ne de fora.
Li desitjo molta sort al lehendakari, perquè a més d’hipotecar la seva credibilitat davant els seus, està hipotecant el marge de maniobra polític d’Euskadi. Cada cop que hi ha una acció es produeix una reacció, en sentit contrari. I de totes aquestes lleis de la física aplicades a la política, no és el País Basc el que em preocupa, sinó Catalunya.
20 comentaris:
Be, uns quants ja han promes un referendum per les terres catalanes i estan al govern de catalunya ... i a part de riure, res. Almenys el lehendakari fa que surti el De la Vega a cridar.
Ra,
Si, però de moment poca cosa més. Uns i altres són al mateix punt. Fer volar coloms, tot i que el lehendakari sembla més solvent. A veure quin pla té per dur a terme aquest referèndum. Espero que no foti un paper semblant al de les seleccions.
Dessmond, la primera vegada que et deixo un comentari, (no pas que entro, et tinc a prefes...) però és que el teu darrer post hauria de sortir a la plana primera del diari...qualsevol diari. Jo crec el mateix que tu expresses tan bé, noi, em trec el brret o la barretina, el que vulguis, salut.
Zel,
Molt agraït pel teu amable comentari. Celebro que t'hagis decidit a deixar la teva opinió per aquí.
A mi també m'agrada que no s'hi fumi, tot i que no sempre és així (depèn del local). Si per mi fos faríem com a Itàlia que no es pot fumar en cap lloc tancat.
Per cert, gràcies pel comentari del disc!
L'esperem en properes ocasions.
Estanislau Verdet
estanislau verdet,
És que els italians són un fenòmen només superat per les italianes. Mamma mia!
No es res mes que foc d'encenalls, per tapar problemes interns. Legalment no ho pot fer i ho sap. CaROD ALMENYS HA POSAT UNA DATA BEN LLARGA i d'aci al 2014 poden passar moltes coses, de fet, es un atre brindis al sol, o foc d'encenalls que es més nostrat.
A mi em fan més por que una pedregada aquests referèndums. No pas per si són legals o no, sinó principalment pel seu resultat. Què preguntaran i com ho preguntaran? I quina possibilitat hi ha que ens serveixin d'alguna cosa? com ara per millorar l'autonomia, autodeterminació, independència, sobirania o el que sigui?
Carme
francesc puigcarbó,
Estic d'acord amb el que dius.
Potser és massa fàcil fer volar coloms sense que passi res al responsable de la volada. Als demés si que ens passa: quedem saturats.
carme rosanas,
A mi el resultat no em preocupa massa, perquè dubto que s'arribi a produir. El PP o el PSOE gasten el mateix talant al respecte. Al País Basc segurament sortiria bé. Però aquí no cal ni plantejar-lo perquè ens hi picariem els dits. Euskadi no és comparable amb Catalunya.
dessmond, tots aquells que encara tenen la boca plena de retrets cap als qui van criticar les reunions del PSE amb Otegi, ara dubten de la legitimitat del mateix berenar però amb diferents comensals, posen en dubte el pla de ruta i s'aboquen a una crítica ferotge vers el lehendakari perquè s'apropen eleccions. El pitjor es desxifrar fins quin punt, la part més dura del PNV també fa servir aquest camí sense retorn com a element electoral. El món està canviant i a Espanya les coses ja no es poden defensar com abans. Europa mira com Kosovo, Flandes, Escòcia, Euskalerria i poder Catalunya fan esforços per traslladar internacionalment els seus trets diferencials i procurant que la nostra realitat pugui ser traduïda políticament. El problema es que nosaltres, a diferencia d'altres llocs no tenim un president nacionalista. El nostre Montilla es autonomista en millor dels casos i qui havia de tensionar el govern amb plantejaments sobiranistes no ho fan i es dediquen a donar lliçons d'alta política. No se si refundant el catalanisme o tirant-nos d'un gratacels, però d'alguna manera hem d'intentar no perdre el tren de la nova realitat europea que permetrà a alguns pobles ser ells mateixos dins d'una Europa molt més plural. Si ara ens quedem quiets, l'oportunitat passarà.
Bona nit.
Si aquí no cal ni plantejar-lo perquè ens hi picariem els dits, què hem de fer? Què ens queda, resignar-nos a ser per sempre més una colònia?. Ho hem d'intentar una i altra vegada fins que ens en sortim. Cada vegada més gent veurà que és possible. No hi ha pressa, tenim més de mil anys d'història al darrera. Però comencem ara, no el 2014 que és com dir mai.
Jo es que ara mateix em sembla que ja no se pas que vull , per una banda durant el primer tripartit reclamava seny , també volia que s´acabes ja el tema de l´estatut , per dir-ho d´alguna manera estava convençut de que el país necessitava estabilitat i tranquil·litat , personalment veia la solució en mans de CiU però resulta que vem acabar amb en Monti de president i ara que tenim a tota la classe política i a part del país sota l´hipnosi d´en Montilla ja no ho tinc tanc clar , això de que la presidència de la generalitat estigui en mans del mateix partit que mana a Madrid no crec que ens beneficii pas.
En resum que potser si que trobo a faltar una mica de ball de bastons i no em refereixo pas a que en Mas torni a repetir un cop mes que ell guanyar les eleccions i que es injust i blah blah blah... i clar per força et mires el que passa al país Basc i estiguin o no equivocats penses , doncs coi , com a mínim els tenen ben posats.
Marc Vidal,
Jo no poso en dubte la legimitat de la iniciativa del lehendakari. El que sóc escèptic és la forma en la qual pot acabar.
En el nostre cas, a més del president, potser hi ha bastanta gent més que no està per la tasca. Malgrat que això em sàpiga greu. Tant de bé això nostre fos un problema de president!
Salvador,
Jo crec que és important el dia-dia que sigui fructífer. Potser no és tan espectacular, però tenim feina per reconstruir el país. I per tenir clara la idea de país. Quan els nacionalistes es tiren els plats pel cap, només podem aspirar a que passi el miracle. I els miracles jo si que no m'els crec.
Mikel,
Crec que hi ha una manca de lideratge. Necessitem sentir algun discurs creïble i que ens faci avançar. Ara mateix no hi ha ni una cosa ni l'altra. Uns fan volar coloms i els altres et deixen anestesiats.
No sé que entens per ball de bastons. Jo estic segur, que de segons quin tipus, no el voldràs ni tu.
post censured?
ddriver,
perquè ho dius?
habia escrit un coment i no hi es,a saber on l he escrit doncs..
Potser "ball de bastons" no es la millor frase per definir el que vull dir , em refereixo a donar algun cop de puny sobre la taula.
ddriver,
No hauràs fet cap comentari per aquí. Només recordo no haver permès un comentari i dubto que el que volíes deixar tu fos de naturalesa semblant. També he liquidat spam, que tampoc és el teu cas.
L'únic que puc dir-te és que tornis a intentar-ho.
Mikel,
Entesos. Jo també voldria veure, més que algun gest, alguna prova de força. Ara, és complicat perquè estem en una situació més feble que mai. Molt més de la que potser en som conscients.
em deuria equivocar al copiar les lletres per poder editar
ddriver,
Doncs seria això, perquè ni em va arribar l'avís per correu electrònic. Paciència!.
Publica un comentari a l'entrada