L’estrella Catalunya
Acte seguit va venir la humiliació. El Sr. Pizarro mereixia, pel cap baix, l’escarni. Amb el tema de l’opa el vam descobrir com un dels valors més sòlids de l’anticatalanitat espanyola. Dilluns es va rifar, va humiliar als polítics de perfil baix que se l’escoltaven i de retruc va aprofitar per fer-nos quedar a tots com veritables imbècils de marca major.
Es va presentar com un tigre mans de l’aparell de l’estat, des de temps immemorials, abans que vostès decidissin treure la pols a aquest parlamentet. Va dir que no sabem la sort que tenim, des que la seva empresa opera exclusivament pel nostre territori. Abans d’això: el caos. Tres companyies, mal gestionades, deficitàries i ni saben l’embolic en el qual es trobaven vostès!. El cas català, altre cop, va ser un cas únic a Espanya!. Ets un desgraciat. Un solemne filibuster, per dir-t’ho finament.
Quatre-centes mil persones a les fosques i aterra a Barcelona amb els fums de qui encara li deus diners. I ses senyories, amb les cares més subnormales que he conegut en rostre humà. Em demano on eren els experts. Ells havien de garantir una mica de llum al problema de la ídem.
Al Parlament era menester plantar cara a l’aparell de l’estat. Simple qüestió de dignitat. Vam comprovar que no són els crits, els gestos, la retòrica, els venedors de fum, la falsa modèstia, la falsa competència, els aprenents de peixatera, qui ens durà a una llibertat segura. Ens cal gent molt més preparada; experta.
Dilluns va aparèixer un bri d’aquell estel que és Catalunya. No pas el que branda en senyera independentista. Un estel llunyà, d’aquells que veiem córrer pel firmament les nits fosques d’atmosfera oxigenada. Diuen els experts que només ens arriba llur rastre, perquè aquell fenomen en realitat fa milers d’anys que es va extingir.
Fins i tot les consumades peixateres d’aquest país saben què, si els experts parlen, podrien datar-nos el temps que fa que no som més que un pur miratge. Que som pols de la nostra pols. Partícules cada cop menys incandescents, que deambulen erràticament en algun univers obscur, emmudit i en magna solitud.
Mentre, en aquesta part de la terra els enzes bramen: morin els experts. Llarga vida als estels!.
16 comentaris:
I a sobre els feixistes de El (In)Mundo es queixen de que al Parlament hi parlaven en català i el pobre Pizarro no ho entenia. No estem pagant entre tots un servei de traducció simultànea?
Molt bon article, Dessmond.
Salvador,
El inmundes no tenen ni punyetera del que és Espanya. No ténen ni punyetera idea que hi ha vida més enllà de Castella.
Si els catalans som espanyols, els català hauria de ser oficial a Espanya. No tinc perque pagar traducció simultània a cap espanyol. Que se la pagui ell, que va tan sobrat.
Lídia Pelejà,
Gràcies pel teu comentari, ets molt amable.
No t'hi escarrassis. No hi ha res a fer. Ens desgoverna una colla d'indocumentats inoperants amb mentalitat colonitzada. Jo he demanat asil polític a Andorra... Encara no m'han donat cap resposta, però no perdo l'esperança.
Des del mes enlla on passo les pseudo vacances he pogut seguir el simulacre al Parlament amb la intervencio del sr. pizarro. Que vols que et digui? Creieu que a aquestes alcades hem de descubrir quina classe politica ens representa? La intervencio del sr
pizarro va ser inmaculada i perfecte des d'un punt de vista tecnic i politica des d'una vesant espanyola. En canvi, es paperot que varen fer els nostres estimats diputats...ridicul, humillant, pobre, etc. Tenim el que ens mereixem.
Tonibanyes,
Si te'n surts amb aixó d'Andorra, fes-m'ho saber. És una bona alternativa a aquesta decadència moral i material de Catalunya.
Atalaia,
Jo sabia que la classe política no dona la talla. Peró no fins al punt de que un tal Pizarro s'els rifi amb aquesta alegria. Comfesso que sóc un pardal assoleiat.
Dessmond,
fes una ullada a e-noticies amb l'article d'en xavier roig. Com sempre, els catalans quedam retratats. Ara be, Madrit sempre te la culpa...
Atalaia,
Madrit va de perles als mediocres.
No me'n sé avenir. A sobre el Pizarro els va ensabonar dient que Endesa ews fa càrrec de l'electricitat del monestir de Poblet, on hi ha els nostres reis i els seus, en al·lusió al seu origen aragonès.
Com pot ser que els nostres polítics anessin al Parlament sense estar preparats per envestir aquest "listillo" madrileny (encara que digui que és de Terol)???
Quina pena...
Com és possible que, a més, deixessin retransmetre la seva mediocritat per ràdio i televisió. Com es pot ser tan sapastre?
Definitivament no tenim caràcter, se'n foten de nosaltres a la cara, no a l'esquena, a la cara, als morros i nosaltres només fem que parar l'altra galta. Amb el tema de l'estatuet ja s'ha vist clar i cada dia es veu més amb altres temes.
Salut
Amics,
Algun dia us explicaré què és Andorra avui en dia. Fa nou anys que hi treballo i conec una mica aquest país tan desconegut, oblidat i sovint absurdament idealitzat.
Andorra no és cap alternativa de res.
D'altra banda, em pregunto on és l'elit empresarial catalana, si és que n'hi ha. Si és que realment és elit i si és tan mediocre com els nostres governants.
Salut.
El problema és que el Pizarro te molt més nivell que tots els nostres polítics junts...
Va arrasar...
(pena de país)
jroca,
El pes de Catalunya cada dia que passa és més relatiu. En masses camps. Per descomptat el polític i econòmic cada dia pinten menys.
reflexions en català,
Per mi Andorra és un referent en tant que estat amb govern liberal. Ara, des del punt de vista català... Estic d'acord en que tenim el país idealitzat. Interessant serà conèxier la teva experiència.
L'èlit empresarial potser vol estrictment fer d'això: d'empresari. A la política només hi van els mediocres, pel que sembla.
Odalric,
El que dèiem: la gent amb nivell marxa a l'esfera de l'empresa privada. És una feina més gratificant.
Dessmond,
Això de govern liberal... El que hi ha a Andorra és caciquisme i mirar cap a una altre costat mentre 4 s'omplen les butxaques. Bé, ja en parlarem més a bastament un altre dia.
Per Internet hi ha molta informació sobre la procedència del capital que es blanqueja a Andorra.
Bé, ja en parlarem més a bastament un altre dia.
D'altra banda, si vols ser un bon empresari i tens unes infraestructures de merda, no pots amagar el cap sota l'ala i fer veure que la política no va amb tu. L'elit empresarial hauria de ser la primera a liderar un projecte de país en què no ens calgués passar per la casella de Madrit.
Salut
reflexions en català (marc),
Molt d'acord amb el que dius en el darrer paràgraf.
Quan l'èlit intelctual i empresarial va posar-se les piles, vam tenir La Mancomunitat i un president com en Prat de la Riba. I molta ambició nacional. Molta. Ara tenim en Montilla. No cal dir molt més. Començar amb en Prat de la Riba i acabar amb en Montilla pot veure's la trajectòria que portem.
Publica un comentari a l'entrada