Resulta increïble
Més de dos dies a les fosques. A mi em resulta increïble que passi una cosa com aquesta a Barcelona. Segurament hi ha una explicació racional. Però arribarà molt passada la crisi. Igual que va passar amb el Carmel. Molta cridòria, per anar fent els titulars de merda als quals ens comencen a acostumar, i poca cosa més.
Una crisi d’aquestes dimensions no és per definició negativa. És una gran oportunitat. Donar-hi una bona resposta pot injectar una gran dosi de confiança a la ciutadania que viu a les fosques fa bastant més temps que aquests dos, tres o quatre dies que ens pugui haver sotmès la companyia elèctrica de torn.
Em resulta increïble la televisió del règim, la teva: el ministre Clos només hi apareix per fer de venedor de fum en el sector de l’aeronàutica. Com sempre, el senyor ministre no baixa dels núvols. Telenotícies migdia, telenotícies nit. Ni una sola paraula dedicada a l’apagada de Barcelona, aquell poblet verbenero on fa temps hi anava per ballar amb el seu amic Carlinhos.
Em resulta increïble l’aparició del conseller Castells. Jo, com afectat pel tema, vaig trucar a la companyia i em van dir que prengués paciència i anant molt bé podria ser que avui tingués restablert el subministrament. En veure el missatge que trametia el conseller, vaig pensar que venia fum: hi haurà llum en la punta més baixa del dia, és a dir, a partir de les 10 de la nit i si els que en tenen no fan dispendi. Tan com dir: si Déu ho vol.
Em resulta increïble la poca autoritat de les autoritats. La seva manca de coratge polític provoca una manca de previsió. Em va semblar increïble veure fins a quin punt un ministre no és més que un cromo d’una determinada opció política espanyola. O aquest desgovern a casa nostra, presidit per la impotència de les nostres “autoritats”.
Em resulta increïble veure com els polítics desaprofiten aquestes oportunitats d’or per demostrar el que diuen ser. Deixen al descobert llur veritable fusta. I ben aviat els tocarà fer-ho als qui fan l’oposició al govern. Espero no haver-me de tornar incrèdul del tot.
14 comentaris:
I el més increÏble de tot és que, dos dies després de la gran apagada a la capital del país, encara és hora que sentim el President de la Generalitat.
On som? On anem?
Marc
Catalunya.ffw,
Anem de Low Cost, som empantanegats en el Low Cost.
Repeteixo el comentari que he deixat a la Bitàcola del Salvador Grifell: El problema és que ningú encara el mal funcionament dels Serveis Públics al procès de privatització que han patit i continuaran patint. Quan s'oblida la funció de servei i es prioritza la del negoci econòmic succeeixen coses com les de Barcelona.
Els de Barcelona sou la capital de la colònia catalana.
Imagineu-vos com estem els que encara no formem part de la perifèria de la capital de la colònia.
Des de la distància de l'Alt Urgell resulta una mica irritant que NOMÉS hi hagi apagades a l'excap i casal.
Els fets d'aquest passats dies són una demostració de la progressiva i imparable decadència de Catalunya. No hi ha solució, ho sento molt.
Comparteixo el sentiment de vergonya, i és especialment terribla la increïbla absència de la classe política, del tot desapareguda. On cony és el president? On és el vicepresident (no seria un bon moment per reclamar la independència, ara, Carod), on és l'alcalde de Barcelona?)
És clar, tots ells sí que tenen llum!
vivim al tercer mon ... salut
Ergo...estem enganxats pels ous de les coi de multinacionals (o monopolis) de l'energia... Qui no ho sabés, que es prengui dos caldos. Per molt que es despentini la Imma Mayol enfurismant-se davant els mitjans.
Jose Martín,
La privatització de determinats serveis públics es van fer amb criteris de dubtosa eficàcia. El sector energètic demostra que només va ser una simple operació de maquillatge per solventar una obligació imposada de l'UE. La privatització va significar deixar blindar un monopoli sense que cap autoritat "competent" hi pugui dir o fer res.
Reflexions en català (marc),
Bé, a Girona quan ve l'estiu també en tenen. Però com que no són tanta gent passen desapercebuts. Tots contra la MAT, però sense resoldre el problema de fons.
Atalaia,
Si, realment la decadència a més de moral és material.
Ara el tema elèctric ho tapa tot. Dintre de no massa tindrem sobre la taula el tema de l'aigua, que fins el moment només s'ha afrontat de la forma més xirucaire possible.
Joan Arnera,
On és el president? Busca'l. El vicequè? El conselleret de la vicepresidència podria posar en marxa la desconnexió, no? Mare de Déu!
Som un país de pandereta.
Mossèn,
Vivim al tercer món, fent mèrits per entrar directament cap el quart.
Veí de dalt,
Absolutament enganxats. Als monopolis energètics, que a més són monopolis del nacionalisme espanyol militant.
La Immeta és la conya marinera, la imatge de la incompetència pija i satisfeta amb el seu estatus. Tot el demés és ja sobrer.
Hola,
Jo també he sigut un damnificat. Una putada, sí. Sobretot a la feina. A casa, mira, dues espelmetes i ala, pel què fan a la tele...el què m'ha fotut més és no tenir internet!
M'agradaria dir vàries coses però...
- Jo parlo cada dia amb Pakistan i m'han dit "mira que n'esteu de BEN ACOSTUMATS!", i tant! aquestes coses NO haurien de passar al nostre país. Per ells, és normal.
- Em va saber greu veure gent fotent hòsties a un generador
- Em va saber molt greu veure la Sagrada Família il·luminada (quan demanaven que la gent tingués un consum responsable i SOLIDARI). A la meva feina, NO hem posat el sistema de música, hem utilitzat menys llums i NO hem connectat l'aire condicionat, i feia calor! i molta, jo estava suant, si tothom hagués actuat així, possiblement hi hauria hagut més hores de llum.
- Per què collons la gent posa l'aire a 18º???
- La majoria de gent li importa una merda el que li passi a l'ALTRA gent.
- La Mayol ha fet pena, semblava que renyés a un nen, semblava una mala actriu sobreactuant...
- Bé, ara JA podem mirar la tele, estem salvats!
Això és el que porta pertànyer alegrement a Espanya, a l'Espanya castellana i uniformitzadora que només ens vol per xuclar-nos. Aquesta pertinença, combinat amb els polítics de baix nivell que tenim avui dia a Catalunya, porta a aquesta mena de coses. I no parlo de polítics d'un partit en concret, em sembla que això és un problema de tota una generació de polítics, gent amb poca sang i amb poca vista més enllà dels interessos personals i de partit. Esperem que passi aquesta generació i en vingui una altra ben ràpid, preparada i disposada a enfrontar-se al que faci falta. Catalunya ho necessita.
En quant a l'apagada, jo n'he estat un afectat. Mentre la resta de la gent picava cassoles, a mi se'm va ocòrrer penjar una estelada. Vaig pensar que era la protesta que més es dirigia al problema real: la dependència d'Espanya. Vaig fer-ne un post (http://magradaparlar.blogspot.com/2007/07/penja-lestelada-al-balc-en-senyal-de.html) i vaig intentar posar en marxa una campanya enviant sms i a enviant missatges a mitjans de l'estil "passa-ho" perquè tothom fes el mateix. Potser algú ho va fer... Però crec que cada cop que es produeixi un desatre d'aquest tipus, el primer que hauriem de fer és posar l'estelada, com volguent dir: el problema -o la solució, millor dit-és aquest, que no ho veieu??
Bé, acabo el missatge que estic sofrint baixades de tensió al meu pis -i no és broma-, i això pot petar d'un moment a l'altre novament i fins no se sap quan...
Per cert, trobo el teu bloc prou interessant, i és un lloc bastant "central" de la catosfera, o sigui que t'hi poso un link al meu. Salutacions.
Roi,
En una cosa semblant ocorreguda als Estats Units, al cap de 9 mesos la natalitat va experimentar un augment més que sensible. No sé si vas aprofitar el temps. A cop d'espelma i sense internet...
Vols dir que a la Mayol el que li passava era que, com que viu a Gràcia, se li ha fet malbé el caviar de Beluga que tenia pel seu Xoan...?
Realment ha estat un espectacle lamentable en més d'un sentit. En ocasions com aquesta, es posa a prova el bo i millor de la condició humana. I no sempre lluiex bé.
Roger T.,
Espero que hores d'ara ja tinguis resolt el tema de la llum. Jo he estat 3 o 4 dies sense poder treballar. I no és per fer conya, precisament. El perjudici és gros, difícil plantejar. El consol només és el dels tontos: hi ha qui li ha anat tangiblement pitjor.
Bona la idea de l'estelada. Espero que faci fortuna!
Gràcies per les teves amables paraules pel que fa a aquest blog. Tant de bo fos "central". Però estic content que desprengui aquesta imatge.
Faig el mateix i et poso a la meva llista de vincles.
nooooo!
estic "de Rodríguez"!!!
tinc la jefa amb sa'mare! ;-)
Roi,
En cas semblant, sempre hi ha l'opció tòrrida de la veïneta estupenda, però molt tímida.
Publica un comentari a l'entrada