dimarts, de desembre 05, 2006

Visita al temple

Un diumenge pot arrencar cardat cardat. Quan trobes que t’han fotut el diari dins de casa teva, a la porteria, t’encens com un misto. Fins i tot renegues. Després enfiles cap el poble a comprar novament el diari impunement birlat. Entre que fa un sol esplèndid, que la mar està radiant i que no hi ha una ànima pels carrers assolelladets, trobes que el dia realment és magnífic.

Aquesta atmosfera d’abundor positiva arriba a empènyer. Tornant cap a casa, ara ja amb l’exemplar de l’Avui, em ve de pas una mena de santuari que cura tots els mals. A base d’excel·lents botifarres de foie, per exemple. Us ben asseguro que no hi ha masses llocs a Catalunya que treballin com ho fan aquesta gent, les montserratines. Carns Montserrat és un temple on normalment les dones de la família són cara el públic mentre els homes remenen la cuina. Són d’una professionalitat fora de mida. Són molt bona gent.

Són, també, gairebé les dues però noto una misteriosa força que m’empeny a aturar-m’hi. Segueixo sense trobar una ànima pels carrers i puc deixar el cotxe just al davant. El carrer és molt estret, d’aquella antiga trama quan allí només hi havia pescadors. Aparcar-hi és el primer símptoma redemptor d’aquest mal humor. Tampoc hi ha ningú a la botiga.

Les montserratines fan menjar per endur, que té una particularitat: a l’Hispània no els superen. Molts cops els he dit que haurien de posar un restaurant. Tenen tot un receptari de cuina tradicional impressionant i gasten un gènere de primera. És una cosa inigualable, us ho ben asseguro. A Barcelona no hi res que se li pugui comparar, ni el mateix Semon.

La montserratina jove em diu que avui han fet bombes, “vols probar-ne una?”. Té el color i la forma d’un bunyol de bacallà. El tasto i em dona com a resultat: patata fregida, ceba, foie, una mica de pebre i... em rendeixo: carbassó. Una cosa senzilleta, per picar i ben gustosa. Després xerrem una mica més, perquè ja fa dies que han guarnit una part de la botiga per encarar el Nadal. Agafo quatre coses i un pollastre a l’ast amb botifarres i surto de la botiga amb l’ànim renovat.

Hi ha tan poca gent circulant que m’arriba clarament la remor de les ones i una brisa marina agradabilíssima. El soll espurneja viu sobre la mar. Em sobta veure com he passat de la indignació indescriptible a un estat de joia gairebé estúpid. No hi ha res que vivifiqui tan com un assalt de feliticitat, encara que sigui a base de bombes de patata i conversa. Les visites als temples oxigenen els esperits. Els fills de puta s’esfumen tot d’una.

19 comentaris:

jbauer ha dit...

No hi ha res com una caminada pel passeig, escoltar el soroll de les onades i guadir d'una temperatura primaveral. Això sí, amb el pollastre a l'ast i l'Avui sota el braç.
Un dia us diré a on fan el millor pollastre a l'Ast de la Costa Brava... i potser de Catalunya, o què!!!

Cruella ha dit...

Ei, Dess,

Jo també sóc de Vilassar, ja ho saps. I conec molt bé les de Carns Montserrat! Quan et vols morir de fàstic, són molt més efectives que un psiquiatra (però molt més cares, també).

JBauer: on fan aquest pollastre????

Clint ha dit...

La veritat és que del pollastre a l'ast el que més m'agrada és l' olor que fa quan passes per davant d'un lloc d'aquests, és molt millor que no el sabor.

Jacqueline ha dit...

Dessmond: m'ha costat una mica però crec que t'he trobat i no n'estic massa segura. Perdona la meva ignorància blogosfèrica. M'encantarà llegir-te ara que ja sé quina cara fas.

Un petó.

jbauer ha dit...

Eo Crue, que jo tinc amigues a Vilassar!!!
Jaqueline, quina cara fa?

Al millor pollastre li posen unes herbetes, a part de romaní a dintre, i l'oli que va reixant és una mica picantet, bitxo i alls amb la justa mesura.
Quan talles el pollastre t'impregnes de la fastuosa olor herbal acompanyada per la caloreta del pollastre...

Per cert, bona bicicletada. Si voleu veure a on vaig jo, mireu el meu blog...

Dessmond ha dit...

JBauer,
És una imatge poètica i dominguera com poques.
A Vilassar hi ha un lloc que es diu el Picantó. Són deliciosos. Ara, això no treu que tingui un interés molt viu per saber on collons s'amaguen aquests pollastres a l'ast que saps tu!

Cruella,
Tu no ets de Mallorca?.

Clint,
Les farums de pollastre a l'ast fan perdre la xaveta. Tens tota la raó. Ara, quan els hi claves la dentellada, o et surt molt bé o fatal.

Jacqueline,
Entenc que vols dir que vas anar a la presentació del llibre?. El cava massa calent, no?

Dessmond ha dit...

Jbauer,
Faig cara de pa tou.
Jo encara me les estic empescant per no haver de padalar. T'asseguro que jo sóc de "pinyò fix" i quan em poso una idea entre cella i cella....
Has de dir on coi para aquest lloc dels pollastres!

Jacqueline ha dit...

Potser m'he confós... que no vam parlar, tu i jo, a la porta de la Catalònia? :$

Dessmond ha dit...

No, no era jo.
Per on voltaves a dalt?

Joana ha dit...

Am el reguitzell de posts gastronòmcs dedueixo que la felicitat sovint la tenim ben a prop amb un plat d'aquests tan apetitosos que te fan marxar la mala llet. Per això diuen que: A la taula i al llit al primer crit! Deu ser cert. El que no sé és què triar. Si la taula o el llit ;)

Dessmond ha dit...

Joana,
Jo si puc, no trio. Procuro compatibilitzar ambdúes màximes.
No era Balzac que deia que triar és limirtar-te?

Sir William Temple ha dit...

No hi ha res com les coses ben fetes i amb tradicio. Les de tota la vida i que t'atenen amb un savoir faire.

Dessmond ha dit...

Sir William,
I tant! El problema és saber on són!

vilapou ha dit...

Entre el post i els comentaris ja he agafat gana.
Se sabrà on es fan aquells pollastres a l'ast?

Tresinores ha dit...

Mare meva!!! he de vistar aquest temple! Si et plau, dona la direcció exacte, tan i fa si està lluny o aprop.

Apuntaré hi deixarè la direcció al cotxe per "forçar " una visita a la primera ocasió.

Perdoneu, sóc jo o som un país malalt de gana. A mi em diuen " atal lloc és menja molt bé" i ja hi vaig de pet. I si fan una descripicó del temple i les seves maravelles com la del post... i vull anar a viure!

Oriol ha dit...

dessmond quanta raó, si els fills de puta volessin no ens deixarien veure el sol aquest que ens acompanyen a comprar el pollastre, que moltes vegades els acompanyo amb cargols, uf, que bons.
Jbauer, on fan aquests pollastres tan bons a la Costa Brava? no marxis de pont sense dir-ho.

Dessmond ha dit...

Vilapou,
Se sabrà, se sabrà. Quan torni de vacances -i la jbauer, també- insistiréfins saber exactament del lloc que parla. Sino, pots anar al Picantó. És un lloc cutre, però els pollastres a l'ast són de primera! Ja t'ho cercaré si ho vols.

Tresinores,
Les dades del temple, tal i com diu a la bossa:
Carns Montserrat, xarcuteria selecta
c/Arpella, 58
Tel.: 93 759 46 61
Vilassar de Mar
Repartiment a domicili.
Sé que van a Barcelona, regularment. O sia, que si tu no hi pots anar, demana si et venen elles a casa!
Al Maresme s'hi viu molt bé! Això em fa repensar la tornada a Barcelona!

Oriol,
Si logres l'adreça dels pollastres abans que jo, si us plau fes-me-la arribar. Gràcies per endavant, amic meu! Bon pont!

Tresinores ha dit...

Gràcies dessmond, ja tinc una escusa per anar a Vilassar!

Ah i si algú vol la web, he trobat:
http://www.maresmetotal.com/0_0/30/carnsmontserrat/index.htm

maribel f. ha dit...

Ei, Dess ja et tinc acotat! ja sé de kina part del Maresme ets. Molt bé aixó d donar-nos l'adreça de les Carns Montserrat, així els d Mataró tb ens hi podrem acostar.