Primer dinar de Nadal
La Brocheta Valiente ve a dinar, amb tota la seva família. Exactament no se pas quants serem, perquè cada mes que passa n’arriba un altre de Bolívia. La Brocheta està ben contenta. Ens aprecia molt i realment jo ho noto. Ella diu que “som la seva famíla a Espanya” i nosaltres amb molt de gust hi hem accedit, però només la part que fa referència al vincle familiar.
No fa gaire que vam tenir la primera enganxada. Seriosa per a ella, ridícula per a mi. La Brocheta no contextualitza els comentaris: caldria planxar això o fer més a fons allò. Ella no entén que quan parles així significa que es farà quan vindrà bé. Aleshores, a més de tota la feina que ella ha de fer aquell dia, també hi encabeix el que hem comentat. El resultat és catastròfic. Amb les presses per arribar a tot arreu hi deixa el rastre d’una tragèdia: objectes trencats, mobles ratllats i la meva inevitable emprenyada majúscula. Estic tip de dir-li una cosa elemental: fes la feina que vulguis, però la que facis, fes-la impecablement bé.
Avui serà un bon dia per trametre-li aquest missatge davant tot el seu clan. A veure si algun d’ells li sap traduir correctament el meu esquema mental, perquè jo ho he deixat per impossible.
Avui serà un bon dia, també, per mentalitzar a tota la família que el català és cosa de tots. Els vincles familiars obliguen per les dues bandes, clarament. La mare de la Brocheta Valiente és un senyora que li va just xerrar en espanyol. Sempre ho ha fet en quèchua i ara només li faltava aterrar a Catalunya!.
Fa un sol radiant i explosiu. La mar espurneja plàcidament i jo tinc ganes que comenci la festa.
4 comentaris:
Chamb,
Són molt seriosos. A mi em fa l'efecte.
Pel que fa a beure: hem comprat vi, cava, coca-colesi aquella cervesa "Ona catalana", que porten les quatre barres de dalt a baix. No sabem que els agrada.
Ja t'explicaré com ha acabat aquesta jornada particular.
Hola:
Dessmond a casa en teniem una senyora fa temps col-laborant amb nosaltres i quan la sentavèm a la taula i li donavem croissants ens increpava dient: ¿dónde está el oro de los incas que se llevaron de mi pais?. Ja ens explicaràs com ha anat tot.
Garmir,
D'on era aquesta dona tan combatent?
Hola:
Dessmond, la meva mare va quedar tan impactada de aquesta senyora que desde llavors nomès vol que vinguin a casa gent del pais (amb les dificultats que comporta trobar-hi) es deía Maria i es de l´ecuador , la yanomami li deiem, per el seu esperit reivindicatiu, era petiteta i no podiem deixar de imaginar-la a l´Amèrica del segle xvi amb una llança, fent front a "los conquistadores".Fins desprès.
Publica un comentari a l'entrada