dimecres, de desembre 20, 2006

Barcelona-Reus-Mallorca

La setmana passada vaig ser a Reus. En Marc Arza em va convidar a la presentació del llibre d’en Tremosa, que ell havia organitzat a la Cambra de Comerç d’aquella localitat.

Després de l’acte li seguia un sopar. En Marc es porta entre mans un projecte que, espero, acabi donant els seus fruits. Vol aglutinar un grup de gent que pensi en duur a terme accions locals pensades en clau de país. Simplement admirable.

Al restaurant ens vam trobar amb una gran taula, que un cop tots vam ser asseguts, vaig veure que va quedar petita. Hi va haver congregat un grup de persones summament interessant. Gent d’àmbits diversos, però amb un denominador comú: molta iniciativa pròpia, voluntat de servei i preocupació sincera pel país. Em va agradar, sobre tot, l’afabilitat d’aquesta gent. És l’ambient que sol presidir, per exemple, en un sopar-debat del Grup Hayek.

Tot i no conèixer més que en Tremosa i n’Arza, va ser una trobada que em va resultar familiar. Resulta curiós -i gratificant- veure que hi ha gent per arreu que comparteix el mateix tipus de neguit i que confia en ella mateixa per resoldre els problemes que tenim plantejats. Crec que gent amb aquest patró, Catalunya n’ha d’estar plena. Cal fer una tasca de formigueta, per anar trobant-los. Però si volem fer coses d’un cert gruix, cal que ens posem en contacte. Cal que sapiguem de la nostra existència els uns dels altres. Cal que fem una bona xarxa. Cal que sumem sinèrgies.

Val a dir que el sopar va ser excel·lent. Per a que un àpat sigui òptim, s’han de donar tres condicions: bona teca, bona beguda, bona companyia.

La companyia, ja ho he dit: encantat de trobar i compartir taula amb tots aquests comensals. La beguda –el vi, vaja- molt encertat. I la menja, deliciosa. En particular destacaria uns ous ferrats en un llit de mongeta verda i les postres. Del primer, lamentar que van arribar en forma de pica-pica i calia compartir-ho irremeiablement, per no deixar al descobert el meu cantó troglodita. És una de les coses més dramàtiques que he fet a la vida: compatir un ou ferrat!. Collons, que bó que estava. De les postres no en recordo el nom. És una menja típica de Reus –el Menjar blanc?-: de-li-cio-sa!. Marc, quan puguis, fes-me’n memòria del seu nom, si us plau. Un dia no massa tard vull tornar a tastar-la!.

Em sembla que és demà que marxo cap a Mallorca. Penso que a més de les fartaneres familiars nadalenques, s’ha d’aprofitar el temps. Vaig tenir notícia de la creació del fòrum anomenat Tercer Espai per Mallorca. M’hi he posat en contacte, per tal que m’expliquin de que va aquest projecte. Ja avanço que espero tornar a experimentar la mateixa sensació de satisfacció que a Reus. El tipus de persona i el tall generacional són molt semblants. I la teca allí la tinc més que assegurada, per més d’una banda.

Sembla increïble que existeixi aquesta societat civil, que encara no s’ha rendit als seus enemics més directes. Aquests són: els que volen inculcar com a model de pensament únic la mentalitat de funcionari gris i els que viuen amb la fixació de liquidar la nació catalana.

10 comentaris:

Clint ha dit...

Eps Des, tu no pares mai? Llegir-te fa que sembli que no foti ni brot! jejeje
Tinc una amiga de Cambrils, i diria que si que es diu menjar blanc, penso que és fet d'ametlla però no ho asseguro.
Per cert t'he copiat això del snap, quines coses que s'aprenen!
Apa bon viatge, i si pots prova "pagos de maria" amb una mica de sobrassada espectacular, bé si no ho has fet ja, clar!

l'home de la musica ha dit...

Tens les idees clares, eh? la veritat es que està molt bé el defensar allò en el que un creu. Això és el que acaba formant al final un Pais.

Dessmond ha dit...

Clint,
Si que paro, si. Massa que estic aturat!. Les vacances de Nadal s'han d'aprofitar, carambés.
Em penso que si qe és fet d'ametlla. Amb el soroll d'ambient, no vaig entendre de que coi era fet. Em va encantar!
Gràcies pels bons desitjos. A veure si val la pena fer-ne una entrada.

L'home de la música,
Conèixer gent ajuda a clarificar-me molt. És molt enriquidor conèxier opinions de llocs diferents. Et fas una idea millor del conjunt al qual pertanys.

Mikel ha dit...

tenir que compartir un ou ferrat....jo diria que aixo es culpa del restaurant... no?

Dessmond ha dit...

Mikel,
Era culpa d'haver-ho plantejat com a pica-pica. Un primer plat a base de varis plats a compartir. Ara, tot molt bó.

Anònim ha dit...

Dessmond, tothom enten la catalanitat com vol i tothom és lliure per fer com li sembli, però deixam ferte una pregunta, perque a mí em fot mal als ulls.
És això del dilluns,desembre 18, 2006, i del dimecres, desembre 20, 2006, de la data que surt al capdamunt de cada article. Això ja ve donat per la plantilla del bloc? O és cosa teva?

Hanna B ha dit...

és ben bé miraculós que al nostre país hi pugui haver un col.lectiu ben avingut i unit amb força i amb l'objectiu de les idees comunes i no dels egos (o traumes) particulars etc.. així que si l'has trobat, espero que duri!!!
m'ha fet gràcia la repressió del teu troglodita golafre havent de compartir el pica-pica (em passa, també...)

Dessmond ha dit...

Franciscu,
Veig que em vols picar la cresta... això ve donat per la plantilla, que és americana. Després de moltes probatures, aìxò és el més català que dona de sí.
No vaig obrir blog a blocat o similar, perquè rutllen malament. I vist el que li va passar a en Karbeis amb els de SOS Racisme, vaig decidir no moure'm d'un servidor estranger.

Hanna b,
Bé, de moment són benavinguts perquè s'acaban de crear, tot i que alguns es coneixen entre ells de fa temps. Espero que duri. Els catalans són excessivament individualistes. És una virtud o un gran defecte, segons el moment.

Anònim ha dit...

Doncs Dessmond un dia m'agradaria fer un soparet amb tu, perque jo tinc inquietuds i penso que tu ets una persona que aportes mes del que et penses amb aquesta societat, mon blocaire, digali com vulguis però un dia ens coneixarem i tindrem uns canvis d'impressions !!! Vagi be el viatge i aprofita-ho !!!!

Dessmond ha dit...

Farlopa,
Vas dir que ets a Igualada, no?
Un dia ens trobarem, segur!