dimarts, de desembre 12, 2006

Anar per feina

Com ja he comentat algun altre cop, el resultat de les eleccions van ser per a molts prou decebedors. Per motius diferents i que estan bastant al marge de si governa o no en Mas.

Malgrat tot, CiU ha de fer una autocrítica a fons. Ha de ser capaç de poder generar una crítica constructiva, si realment es creuen allò de “dur Catalunya en el cor”. Aquesta mena de pas ha de venir de dins i des de fora. Això és el que fa dies pensem una tropa filoconvergent, des que es va veure clar que tindríem tripartit 2.0.

Per això hem començat a fer una sèrie de contactes amb destacats dirigents de Convergència i d’Unió. Volem exposar-los amb claredat meridiana la nostra visió des de la trinxera. Des de la llibertat que t’atorga el fet de no tenir carnet. La nostra opinió és molt plural i sense servituds de partit. No és en absolut interessada. Volem donar la nostra opinió sobre el perquè les coses han anat així: en Mas és un gran tipus, però escalfarà la butaca de l’oposició. Volem donar el nostre punt de vista sobre l’alt índex d’abstenció. Volem opinar sobre la foto-finish Mas-ZP. Volem polsar l’ànim crític de la oficialitat, de primera ma; sense intermediaris.

Avui farem una nova trobada en forma de sopar amb un dels diputats que va ser a primera línia en la banda de CiU, en tot el procés de reforma de l’Estatut. El referèndum va suposar el primer avís per a navegants. Alguna cosa es va fer malament quan aquest Estatut no va despertar l’adhesió entusiasta del poble. Molta –massa- gent es va quedar a casa quan se la reclamava a opinar sobre un tema cabdal de país.

No puc obrir cap torn d’invitacions. És un sopar privat, en un domicili particular. Però si vols, pots fer-me arribar la teva opinió al meu correu-e (dssmnd-arroba-hotmail.com): què creus que ha fet punxar CiU?, alguna reflexió que trobis convenient, alguna cosa que t’ha quedat entravessada al pap. Em comprometo a transmetre-la directament en un moment o altre d’aquest sopar. Li atorgaré la mateixa atenció que la que pugui tenir qualsevol altre de “cos present”. Sàpigues que quatre ratlles pot ser suficient. Sé que els qui llegiu aquest blog sou persones prou cabals i estic convençut que la teva aportació pot ser, també, material interessant. Gràcies a la bestreta, doncs.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Els partits tenen un problema, volen agradar tothom i esgarrapar vots de tot arreu. Per això, han de fer concessions i filigranes. Crec que no es pot dir que ciu hagi punxat, després del desgast de tants anys de govern i de canviar de líder, amb un pes pesat com Pujol al darrere. Llevat de iniciativa, tots van punxar, em sembla. Una altra cosa és que precisi més vots i suports, que no arribi a grans majories. De fet, fins ara, ell, i els altres, tenen uns sostres difícils de superar. Recolzar-se en el pp, tal com està ara, potser l'hauria fet punxar més. L'esquerra, ni en vull parlar, crec que vol governar com sigui, vol sortir a la foto. En fi, un panorama lamentable, però no crec que precisament sigui ciu qui tingui la culpa de no governar, encara que Mas és un líder que potser -encara- no connecta amb certs sectors socials més humils, de 'cor' convergent. Titllar encara les opcions de dreta-esquerra està bé per fer partidisme, però no és massa real. NI comparar tres ays de tripartit amb vint-i-tres dels altres.

Marc Arza ha dit...

Havent perdut "només" 100.000 vots, CiU és el guanyador de les eleccions. Però si es té en compte la trajectòria del tripartit, el paper galdós d'ERC, la deriva absurda del PP espanyol i sobretot el perfil del candidat socialista, el resultat de CiU és molt dolent.

El que m'agradaria transmetre al convergent amb qui sopeu és la sensació que per a molta gent l'ànima "pija" de CiU ha pesat en excés i li ha provocat un rebuig que en molts casos l'ha fet quedar-se a casa.

Amb les eleccions a l'ajuntament de Barcelona i el perfil del candidat Trias hi ha una oportunitat excel.lent per a trencar aquest "feeling".

Ja ens explicaràs,
Marc

Un català perdut a Anglaterra ha dit...

Demana´ls si una estratègia nacional de debó no hauria de voler construir un marc de partits sobiranistes a esquerra i dreta? Aquesta pluralitat l'hem de veure com una possibilitat no com un perill. I això ho dic independenment del que pugui pensar sobre la política de pactes d'ERC

Anònim ha dit...

Jo li preguntaria com és que els que tot i saber al que juguen, que per això s'hi dediquen professionalment, han estat incapaços de liderar una sinergia de país que engresqui tots els nacionalistes, i com encara avui estan fent el paper del guanyador moral, com si això signifiquès res.
A mi no em val que diguin que el tripartit estava pastelejat abans, que ve van saber sortir-se dels camins marcats amb l'aprovació de l'estatut no?
Si sabem fer tant alta política, demostrem-ho a tots els nivells.

Dessmond ha dit...

Prenc nota dels comentaris.
Demà a veure si us puc donar les respostes.

Txell ha dit...

Mira jo no hi entenc massa de política, però a CIU els hi fa molt mal aquesta imatge rovellada que porten i el victimisme que esbomben als quatre vents cada vegada que guanyen, però els fumen a l'oposició.
NEcessiten un cap de llista més proper al poble, que realment es preocupi per les persones, necessiten treure's la xacra de la dreta, d'una punyetera vegada i sobretot sobretot... enviar als d'Unió a pastar fang!

garmir ha dit...

Hola:
Dessmond, jo com altres comparteixo que la denominada ànima pija de CIU es directament culpable de no haver tret majoria per governar (via increment abstenció)CIU era amb Pujol un partit Nacional i Social, peró amb Artur Mas, (sé que em renyaràs)es massa liberal en economia, ha perdut teixit social i complicitat amb certs sectos socials. Gràcies.

Anònim ha dit...

Ostia això em sona es com una entrevista que vaig proposar jo una vegada no ??? jajajaja però aquesta en plan serio. Tu creus seriosament que les preguntes que li fagis serviràn per reflexionar sobre el tema? Ara reflexionaré sobre el que preguntaria .... mmmm.....mmmm....

Dessmond ha dit...

Farlopa,
És semblant, sí.
Jo crec que ara és un moment en el qual s'estan escoltant la gent. No quan hi ha ambient preelectoral. Han passat coses gruixudes. I jo demà publicaré les respostes que em dongui. No hi tens res a perdre, vaja.

Mireia ha dit...

No se si arribo tard per la pregunta però bueno, m'agradaria saber fins a quin punt Convergència estaria disposada a avançar cap al sobiranisme, vull dir que entenc que si no es aixís doncs que amb ERC hi ha poques possibilitats de pacte, nusé però a mi per projectes que no incloguin arribar a la sobirania doncs que m'està millor el tripartit que cap altra cosa, que es cert que a Convergència també hi ha gent progressista (per exemple he comprovat que als instis la Carme Laura Gil va deixar molt bon record, com a defensora de l'ensenyament públic i de la integració escolar, i aixòs es progressista), vale, però hi ha un llast carcamal que es diu Unió, i una bona part de Convergència que també Deu n'hi do, bueno que lo que volia dir es que a banda del sobiranisme doncs que no veig la manera perque Convergència s'apropi a ERC, i si no hi ha sobiranisme doncs que no queda res, doncs aixòs Dessmond, que fins a quin punt Convergència està pel sobiranisme.

Dessmond ha dit...

Mireia,
Ets la darrera. Ara mateix imprimeixo el teu comentari i marxo cap el sopar.
Una agradable sorpresa trobar-te per aqui! Em pensava que feies pànxing de totes totes.

Anònim ha dit...

Hola Dessmond! no saps qui sóc??? bueeeno... et donare una pista... però no deixaré que pesquis el teu regal facilment abans del 22!!!

Primer has d'anar al bloc de l'Alepsi, i mirar els comentaris que te en un post que es diu... R.I.P que pertany al mes de Novembre. Un dels comentaris es el meu. Aqui ja pots anar descartant.
Hala maco, "hasta la otra" ;)

Dessmond ha dit...

amic invisible,
collons, collons! miraré això que em dius. Avui ho tinc una mica cardat. Però faré la cerca!

jbauer,
Jo m'he tornat bastant descregut, saps?.
Jo et demano una cosa: perquè quan pacta CiU amb el PP ens escandalitzem. Però si ho fa ERC no hi ha escàndol?.
Les municipals són un tema molt particular en la política. Pesa molt més la persona que les sigles. És molt més important -per mi- saber amb qui pactes per la categoria humana que la sigla. Sobre tot als municipis que són petits.
Hi ha un fotimer de cassos on ha guanyat la persona reiteradament una alcaldia, canviant de sigles cada quatre anys.

Txell ha dit...

Jbauer sense anar gaire lluny de casa, a Alella mateix, van pactar ERC amb PP i no va passar res!