dijous, de novembre 30, 2006

Comèdia nadalenca

Comença a haver ferum de Nadal. He de dir que jo en sóc molt de sensible a les ferums. De totes formes, aquesta és una ferum metafòrica, però que també m’afecta. És el tema central de Nadal. Aquell que travessa de dalt a baix i de dins a fora les llars en aquests dies assenyalats: l’excés.

No sé si és d’un temps ençà o bé a mesura que he anat creixent que la meva perspectiva ha anat evolucionant. A mi el Nadal m’acostuma a deprimir, sobre tot per l’actitud tan postissa en que ha acabat degenerant tota la mandanga nadalenca.

Hem agafat una tradició religiosa i li hem buidat el contingut, talment com ho fa el bacteri de la càries amb un queixal. I quan mires l’origen de la celebració amb el resultat dels nostres dies, arribo a sentir vergonya aliena.

Comencem el ritme infernal del despropòsit amb els àpats de Nadal. Encara no he entrat a desembre que ja estic programant els odiosos àpats de Nadal. Tot Déu vol fer un estúpid àpat de germanor per ... commemorar el Nadal?. Quan arribo a meitats de desembre n’estic sobradament fart de fer àpats compromesos de Nadal, amb gent que ni em va ni em ve. Però collons, no s’hi pot faltar perquè és l’àpat de Nadal de la feina, de l’associació, del Grupet, de la colleta, dels antics alumnes, dels circumcidats amb bisturí d’acer galvanitzat amb aliatge 12/10. Moltes d’aquestes fartaneres són infumables, perquè molts volen fer la gran celebració amb un pressupost inviable. Perquè és clar, després s’empalma amb el despropòsit familiar.

El que fem portes en fora, també ho fem portes endins. Val a dir que amb molta més qualitat. La teca s’ho mereix, com a mínim en la meva família. Però aquesta és temible, perquè hi la miopia de confondre amor amb excés en les racions. I, hòstia, com li dius a algú que potser només el veus per Nadal que guardi tres quartes parts del que t’ha preparat amb tan “d’amor”?. Hi ha gent que pensa que els estómacs es donen a partir del quinze de desembre fins passat Reis.

Entre mig hi ha la forma tan dement de fer entendre el Nadal i Reis a les criatures. Criatures que van més que fartes la resta de l’any pel que fa a joguines, regals i altres xantatges emocionals. Nens que no els fa falta de res, absolutament de res i que no han fet massa per merèixer aquesta situació privilegiada. A més d’anar majúsculament farts, s’els genera una expectativa artificial de sorpresa. Em deprimeixen la gran majoria de pares que conec en aquestes dates. El greu és doble, perquè resulta que són bons bons amics meus o potser germans. Són gent que hi tinc una relació molt estreta i sòlida. Però quan veig que aquesta fartanera arriba al punt de que hi ha hagut joguines que s’han trencat abans de ser desembolicades, em pregunto a quin punt de demència hem pogut arribar.

No sóc gens feliç quan arriba el Nadal. Al contrari. M’agradaria poder ser tan directe i tan clar com ho sóc a la resta de l’any. Però hi ha un sisè sentit que també m’encara a la via de l’excés. És el que em dona permís per deprimir-me sense filar prim i el que em convida a fer tota la comèdia que calgui. El Nadal és llarg i fred.

10 comentaris:

jbauer ha dit...

Tens raó amic truiter. Per cert, m'ha agradat molt la frase del bacteri amb el queixal i la dent...
Certament a mi tampoc em barrufa aquest consumisme desproporcionat i tots els àpats maassius. Jo volia quedar amb uns amics i no em trobat dates fins l'any que ve.

Ara sí, a vegades m'entra un sentimetalisne i s'em cau una llagrimeta...

Dessmond ha dit...

jbauer,
A mi la llagrimeta em cau, per culpa despropòsit.
Quedar amb amics és lògic. Però es que s'ha de quedar amb un fotimer de gent amb la qual el Nadal, jo i ells hi tenim ben poc en comú.
Això "d'amic truiter" m'ha commogut!

Senyoreta Romaní ha dit...

Aquest any a casa hem decidit que farem unes festes light, sense tanta parafernàlia. Segur, i jo m'ho crec!

MaRiNa ha dit...

Es excessiu el Nadal. A casa vostra no ho se però a la meva l'únic objectiu és:menjar, menjar fins a petar, el dinar comença a les 2 i sacaba a l'hora de sopar, i llavors toca sopar...
No us feu anàlisis despres de Nadal que donareu amb el colesterol pels núvols.
Tot tan fals, i tan llarg! ja me cansat de veure les llumenetes del carrer i encara no som 1 de desembre.

Dessmond ha dit...

senyoreta romaní,
puc engegar un procés d'adopció al vostre nucli familiar? Pinta molt bé la seva perspectiva.

Marina,
A casa nostra també és una cursa de fartaneres. Impresentable.
Jo també ho trobo fals. Començant pel fet que l'agenda del Nadal la marquen els botiguers, amb les seves llumenetes que s'avancen injustificadament al calendari racional.

Senyoreta Romaní ha dit...

al 31 d0octubre vaig veure les primeres llums de nadal! i encara anava amb maniga curta!

i no et pensis, dessmond, que la nostra perspectiva és bona, que cada any prometem festes light i cada any ens engreixem més (de menjar fins a vomitar però també de regals inútils)

xfebrer ha dit...

Amic Dessmond,

Malgrat tot, sempre pots trobar-hi alguna cosa positiva. Potser la mateixa reflexió que planteges. A vegades anem tan adormits que necessitem d'un excés per adonar-nos de l'error en què vivim, perquè... hi ha gent que viu el Nadal cada dia de l'any, alguns amb excessos i de manera inconscient, d'altres donant la mà a qui ho necessita.

Xavier

deric ha dit...

i cada any el Nadal comença més aviat: ja hi ha els llums encesos i estem encara al novembre!!!!

júlia ha dit...

Tot plegat em recorda el títol d'una obra de teatre que van fer fa poc 'Al menos no es Navidad', crec que superada la infantesa pròpia i la dels fills, aquestes festes prenen aquests colors absurds i excessius que comentes. A més, es com si ens anessim emborratxant, no volem fer res i acabem fent de tot, com amb els casaments. Parlo en general, és clar.

Dessmond ha dit...

Benvolgut Xavier,
Tot i que aquests darrers no llueixen tan en el firmament d'aquestes festes, sort que hi són. Sort.

Deric,
Comença abans perquè el vessant comercial, que respecta ben poques coses, va per endavant del vessant religiós.

Júlia,
De fet tot acaba tenint una pàtina de cartró pedra. Com un decorat de teatre. La realitat feta comèdia.