dijous, d’octubre 19, 2006

Palles mentals al Grup Hayek

El dia 24 la feina se m’acumularà. Vaig dir que sí a l’acte d’en Mas i també al concert d’en Bruce. Em costava renunciar a cap dels dos. En fi, que en un cantó i altre, espero que les expectatives s’acompleixin.

Posats a fer d’agenda cultural, avui m’ha arribat una altra cosa que pot tenir prou interès. Just l’endemà dia 25, el Grup Hayek organitza un debat amb el Sr. Albert Sáez, periodista i vice-degà de la Facultat de comunicació de la URL. Es veu que el tema apassionant que s’hi vol tractar és: “Aproximació pràctica al liberalisme”. Jo suposo que això és d’aquelles coses fruit del tio que remena –també se’n diu gestionar- el web. Ha de ser ell qui engalti aquests títols tan sobiranament absurds o rematadament gratuïts.

M’imagino la gestió, per lograr entabanar el possible ponent:
-Sr. Sáez, vol venir a parlar del que és “l’Aproximació pràctica al liberalisme?”
-Escolta maco, tu has de ser un d’aquests del 37 per cent, que abans d’esmorzar ja s’ha clavat el primer petardo, no?

Només hi ha una possible disculpa. Si no vaig errat, aquest Sr. Sáez fou durant bastant de temps el sots-director de l’Avui. Únic diari a Catalunya que gosava, de tant en tant, publicar articles d’aquest grup liberal. Amb el canvi de règim, a l’Avui tot va a començar a ballar: si no em falla la memòria, jo no he tornat a veure cap article més de la patum Hayekiana, La Razon i el Comte de Godó són els nous propietaris gràcies a les gestions d’un dels quaranta-set consellers en cap que va tenir ERC i moltes de les plomes habituals del diari van començar a mudar. El mateix director crec que ha hagut de posar-s’hi loctite a la cadira per a que no li fotin. Quan va passar-li el potet al Sr. Sáez possiblement no en quedava ni una gota. Entenc, doncs, que la llufa de títol que duu aquest debat és pura tapadera.

Jo suposo, donat que la concurrència habitual d’aquests debats no s’empassa una palla mental d’aquest calibre, que el tema de debò serà una anàlisi de la política catalana, les incursions al periodisme de segons quin cèlebre economista de Columbia, dels dvd’s que sense mostrar un sol pit o cuixa fereixen puritanes sensibilitats o del ball de bastonets que s’ha repartit per la redacció de l’Avui. Hi ha mil i una matèria molt més temptadora que pagar per escoltar una kk del tipus “l’Aproximació pràctica al liberalisme”. Mare de Déu Senyor. Ha de ser una tapadera, és clar.

Jo us ho recomano molt sentidament. Per això us n’adjunto el correu-e del gerent, per si en voleu –o podeu- fer una reserva: roger@hayekweb.com . Ah, seria bo demar-li també qui és la ment privilegiada que redacta aitals títols pels debats.

7 comentaris:

jbauer ha dit...

Dessmond, jo com tu, després del concert, no podré fer res al dia següent, i menys sentir a parlar de política catalana.
Però merci.

deric ha dit...

millor el concert, no? la politica... estic tan desenganyat dels politics

Txell ha dit...

Jo també ho tindria clarissim Dess!
Només pensar en l'1 de novembre, m'agafen cagarrines.
Bon cap de setmana!

Marc Arza Nolla ha dit...

Jo suggereixo a tothom anar a la font i us recomano la magnífica traducció al català del "Camí de Servitud" d'en Hayek.

Llibertat enquadernada!

Salut,
Marc

Dessmond ha dit...

Jbauer,
Bé jo em limito a informar. I cadascú que decideixi.

Deric,
Si alguna cosa no podem fer, és desenganyar-nos de la política. La política pesa massa en la vida de tothom. Directa o indirectament.

Txell,
Jo faré totes les opcions. Preu per preu, sabates grosses. Bon cap de setmana!

Marc Arza,
Carambes. Bon suggeriment. Ha estat la primera obra del F.V. Hayek que s'ha traduit al català, a iniciativa del Grup. Ara hi ha en marxa una segona traducció. Mica en mica...

Franciscu ha dit...

Es bo saber-ho. A veure com anirem de temps.
I també de l'existencia d'aquest llibre que recomana en Marc Arza Nolla i tu abones. Despres baixaré a la biblioteca a veure on el tenen.

Dessmond ha dit...

Franciscu,
És un llibre que te l'has d'agafar amb calma. El més curiós és que malgrat el temps que fa que es va publicar i el seu context, és encara molt vigent.