Itching like grass

Homosexualitat i Cuba

Fa dies que esperem que s’entoni la “Vall del riu vermell” en algun raconet de la paradisíaca Cuba. Arriben notícies en comptagotes. El cor de veus i el director ja tenen els faristols preparats i la batuta és a punt de cridar l’atenció amb el “toc, toc, toc”. Les gàrgares fa dies que també les van fer.

L’espera motiva, mentrestant, que els partidaris o els detractors vagin traient el nas amb les seves proclames. I en Fidel els obsequia amb una aparició quasi reveladora. Sembla l’anunci del seu traspàs. De l’uniforme militar al xandall. És així com el guarniran per entrar al taüt. Al cel s’hi va en xandall. Ho vaig descobrir a “El cielo puede esperar”. Núbols, xancles i xandall. Poc després una altra revelació, d’estadistes: la menjada de iogurt entre Castro i Hugo Chàvez, els dos vestint amb camisa vermella, a l’infermeria del càmping La Ballena Alegre de Castelldefels. Ara no en tinc cap dubte. Una imatge per complaure a els Richals i les Yessis d’aquest món; aquests que envesteixen grumers i que també es guarneixen amb el xandall per a qualsevol ocasió assenyalada -i que no li apareixen en exclusiva a en Karbeis-.

Però em sobten els intel•lectuals. Cada cop menys, que consti. No llur xandall, que també. Sinó certes adhesions al règim. A un règim on, per exemple, els homosexuals van a la presó, directament. Els mateixos intel•lectuals que aquí braman molt, però que a Cuba lluny de piular, hi fan ridículament la reverència.

A Nicaragua l’homosexualitat és tipificada com infermetat. El meu amic sandinista és professor de medicina. Jo mateix he vist –emprenyat- el llibre de docència on està escrit i, per tant, matèria d’examen. Però els gais i lesbianes campen lliures com qualsevol altre, si no la fan grossa. A Cuba, no. Ser homosexual és delicte.

Fa tres dies en Joan Oliver escrivia un comentari en el seu “Engrunes”. Citava un article que apareix en la revista Juventud Rebelde, porta-en-veu de la joventut oficial cubana. L’article és signat per R.M. Elizalde des de Barcelona (Espanya) i que jo, a més, en recomano la seva lectura. Hi veureu algun exemple d’intel•lectual, català, espanyol o portuguès. Per a mi ha significat una nova revelació: els del xandall dubto que a més del Pryca els deixin entrar al cel, a no ser que també sigui el dia que hi arribi una altra marea repleta de grumers.