Futur de Catalunya
La senyora que ens ajuda amb les feines de casa és la Brocheta Valiente. És una noia boliviana, que com moltes ha vingut a provar sort a Catalunya. I penso que aquesta és de les que l’ha ben trobat.
Nosaltres som dues persones a casa i no tenim periquito. De bon matí marxem a pencar a Barcelona i no tornem fins a les tantes de la nit. Dissabtes i diumenges molts cops també els passem completament a fora. Dissabtes segur –perquè penquem-, i diumenges diria que una bona tongada.
El panorama, doncs, que pot trobar aquesta senyora a casa nostra crec que és ben plàcid. Tot i així diu que per poder complir, com a mínim, ha de venir tres cops per setmana. Jo m’ho prenc a conya. Però això sí, ella ve tres cops.
La Brocheta fa poc que ha tingut una nena. Cada dia és més preciosa i més viva. Ben aviat serà més gran que sa mare. Les bolivianes són menudes i morenes. Com era de suposar, la petita ha sortit morena, però imprevisiblement llarga. Li he advertit que deixi la criatura un parell o tres de setmanes sense alimentar-la o no la podrà traginar. O bé que bescanviïn llurs dietes; simplement perquè es compensin. La Brocheta m’acusa sovint de ser un “gran malvado”, per aquests i d’altres consells que ara no confessaré.
En paraules de la Brocheta, “ustedes són mi família en Espanya”.
-Brocheta, sento decebre’t, però a Espanya vostè no hi té família.
-Cómo???
-Si estuviéramos en Espanya con mis parientes i amigos hablaria en espanyol. Pero como nos encontramos en Catalunya, hablamos en catalán. Benvinguda a la família, doncs.
-Es usted un diablo y un gran malvado.
-Si, y usted tenga cuidado. Puede pasar de Brocheta Valiente a Brocheta a l’Ast.
-Como???
-Brocheta, aqui tienes una libretita. LLévala siempre encima. Cada día que vengas, apuntas dos palabras en catalán y muy pronto lo vas a comprender y a hablar. Mucho antes de lo que nunca te hubieras imaginado serás catalana. Pero “a l’ast” lo dejamos para otro día.
Venint tres cops per setmana, la Brocheta té prous deures de llengua. La casa ens queda llustrosa i la Brocheta cada cop que acaba la feina, marxa amb l’Avui sota el braç. Té una hora llarga de trajecte, fins arribar a ca seva. Quina imatge tan bona ha de ser topar amb la Brocheta llegint l’Avui dalt d’un tren de rodalíes!. Triem alguna notícia que pugui durar varis dies i l’ha de llegir i demanar els dubtes que li surtin, abans no s’embranqui amb el lleixiu. Molts cops ho fem via telèfon, per sort. La lectura que ha arribat a fer, per exemple de l’Estatut, és ben macabre. Tan que potser li dedicaré un post a part. Però no hi ha dubte que el futur de Catalunya ja és aquí.
26 comentaris:
A casa ve una senyora els divendres i encara no entén gaire bé el català, les converses que de vegades té amb el meu fill són basatnt còmiques perquè ell no entén el castellà.
De debó que es diu Brocheta o ens prens el pèl?
és així com hem d'aconseguir que la immigració s'integri a Catalunya, donant-los-hi un cop de mà!
Ostres, treballeu tots dos també els dissabtes??
Deixa'm que et feliciti. Sort que encara queda gent com tu. Ja ho diu la dita "mica en mica, s'omple la pica". Crec que li podrien ensenyar aquesta bonica frase a la teva propera lecció1!!
Segur que a Saura -o qui sigui- se li va acudir la idea de demanar el vot pels immigrants perquè deu coneixer la Brocheta. No m'estranya. Llàstima que només es preocupin dels vots i siguin uns inútils a l'hora de fer previsions d'arribades, infraestructures i qualsevol altra cosa que indiqui que conserven un cervell mitjanament humanoide i no una massa gelatinosa uniforme.
Bon dia Sr. Dessmond.
M'ha agradat l'article d'avui i els felicito, tant a vostè com a la seva dona. És el que s'ha de fer, ja que nosaltres també hi tenim responsabilitat.
Esperaré en candeletes que ens narri la macabre història de la Brocheta i l'Estatut.
Fins aviat.
Apreciat Dessmond, et felicito pel teu bon criteri! No et demanaré referències de la brocheta, ja que a casa som 4 persones i dos agapornis. Hauria de treballar fins i tot a les nits, pel capbaix!
La clau és fer-los veure que només que xapurregin el català se'ls hi obren mil i una portes.
No hi ha clau mestre més valuosa per a un nouvingut.
Marc
O i tant que es el futur.... ja li has explicat que es molt probable que pugui votar ben aviat?...
Antoni,
El tema és que li facis entendre que amb tu també ha de parlar en català!. El tema de la llengua amb una persona que de llatinoamèrica no el pots menystenir. El català no el necessiten per res si nosaltres no el fem necessari.
Bellosoli,
Amb el somriure la revolta, que diria en Llach. Però revolta a tots els efectes.
Si, treballem dissabtes. Però no és cap drama, de debó. Espero que potser enguany lograrem fer festa.
Piccolina,
No crec que siguem cap cosa extraordinària. Hi ha molta gent que se les empesca per mirar de capgirar aquesta situació. Òmnium Cultural fa una feina bestial amb això dels voluntaris lingüístics.
Pere,
Sí, la immigració per alguns només són font de vots. Sobre tot perquè saben que estan massa desacreditats a casa seva.
Barol,
T'agreixo molt les teves paraules. El tema es complica de vegades perquè la meva dona és mallorquina. La cara que posa la dona és tremenda. Ella creu que el seu nivell de comprensió és potable. Jo també ho crec. Però quan aterren els meus sogres no en pesca ni una. Però ja la hem tranquilitzat!. Amb el temps, fins i tot el mallorquí de fora vila el dominarà!
Karbeis,
Si mai necessites alguna persona i de confiança, digues-m'ho. Tinc un historial llarg... ara les nits si que no te les ompliran.
En Roca un dia va dir d'en Pujol alguna cosa com que el president feia molt bé una cosa amb la gent forastera: feia de lapa, els hi estava al damunt. A la llarga és la millor política, sens dubte. En Pujol amb això també ha marcat la tendència més progressista. Els hi dona les armes de la integració: la llengua, en comptes de frivolitzar-hi per lograr rèdits polítics.
Marc Arza Nolla,
Aquesta clau és la que vaig fer anar els primers dies. No et creguis que és tan fàcil que ho visualitzin. Després segurament s'hi avenen sobre tot si els neix una criatura o t'agafan apreci.
Jo li he repetit que la nacionalitat catalana entre per via de la llengua. Això ara ja ho comença a tenir una mica clar.
La meva actual es diu Nancy i és peruana.
Un cop em va dir que no tenia intenció de parlar català i des d`aleshores no li he insistit. La aguanto perque esta molt bona i de tant en quant es deixa tocar el cul.
chamb
Chamb,
Els camins de la normalització lingüística són inexcrutables.
El estrangers que millor parlen el català són aquells que tenen parella catalana. Jo crec que pel bé del país t'hauries de sacrificar. Mai t'ho podrem agrair prou!
Mikel,
Li he donat l'Avui d'ahir, que miri un article molt bó d'en Vicenç Villatoro sobre la immigració. Molt recomanable i a veure amb quina m'en sortirà.
Ara, a mi aquesta persona no em preocupa. Em preocupa la resta!
De lo perdut, treune el que puguis.
Amb els emigrants del anys seixantes també es donava aquesta recepta i avui el 60 per cent de les converses del carrer, a Barcelona, son en castellà.
...flors i violes i romaní, ai sí!
Franciscu,
Jo no en diria de "lo perdut". Honradament crec que aquesta immigració la veig més en clau d'oportunitat que altra cosa.
Dels immigrants dels anys 60 s'ha de dir:
1) Són espanyols. En aquells moments no sols no cal apendre el català, sino que l'has de combatre, perquè el sistema l'ha prohibit. La incultura en molts cassos va fer que el sistema els anés de conya en aquest sentit. D'altres, malgrat tot, van integrar-se.
2)No és comparable aquella immigració amb aquesta. Els estrangers no venen carregats de prejudicis en contra de la nostra llenguai la nostra cultura. Només cal fer-los veure que la necessiten. És la tonteria de la gent d'aquí la que ho pot engegar tot a rodar.
Prenc nota, tots hauriem de fer com vosaltres amb els nouvinguts que encara no parlen català i no entenen què és Catalunya!
De totes maneres o tens una casa molt gran o embruteu molt vosaltres dos perquè la senyora necessiti anar 3 dies, si és que no teniu ni periquito!!!!
Deric,
Que és Catalunya ja ho anirà veient. És qüestió de temps i d'anar-la informant. Cal que no es dediqui a pensar purament en sobreviure, sino en descobrir el país on ha aterrat.
Jo tampoc cregui que hagi de venir tants dies. Però a vegades costa dir que no. Casa meva és un pis i res de l'altre món quan a grandària. Ara, si la dona pot llegir més l'Avui, que vingui tres dies!
ai, misenyor el dessmond, no entenc que dos gats com són, encara que treballin molt, precisin de senyora de fer feines, ja la tenen assegurada? Vol dir que no estem carregats de manies amb això de la neteja? Una servidora sempre s'ho ha fet tota sola.
El problema del català no són pas els immigrants, més aviat són els mitjans d'informació i partits polítics forans els que es dediquen a desprestigiar la llengua tan com poden, creuen que així debiliten el nacionalisme i no tenen cap mena de vergonya en dificultar l'integració de l'immigrant, quan precisament la integració és la millor manera d'evitar la marginació dels nouvingunts.
En general els immigrants actuals són molts receptius a l'aprenentatge del català i bona prova és l'èxit que en tenen els cursos que es fan. Això és així fins que un bon dia cauen a les urpes mediàtiques del PSOE o del PP, en pocs dies passen del dir el "vull aprendre català" a dir que el català no serveix per res i si algú els parla en català és per fotre (n'he vist molts exemples), i el resultat són el bon grapat de ganyotes que hem d'aguantar cada dia els que intentem viure en català a Barcelona. El millor que podem fer és el que has explicat molt bé amb el cas la Brocheta, si ells (els polítics) no els volen integrar, doncs ho haurem de fer nosaltres mateixos, un a un, amb molta paciència i dedicació, no hi ha un altre futur posible.
Vedette,
Podries parlar amb la meva estimada senyora? Ella és la ideològa de la prova del cotó.
La Trappola,
Efectivament, tot el que toquen mitjans de comunicació, oenejeros amb carnet i politicastres acaba malament, sobre tot pels catalans.
Fe-m'ho nosaltres, que tampoc costa tant.
Benvolgut Dessmond, permetim que em tregui el barret davant de vostè.
Flas!, flas! flas!
Això que fa vostè sí que és treballar per l'integració i no el que fan certs polítics que s'omplen la boca i no foten res.
Jaja, Déu ni do si els sogres són mallorquins de pura ceba! En conec a uns quants de mallorca i és tancat, però dolç.
Fins aviat.
Tambe' a mi, che soc un exemple different d'immigrant, vivint a Italia fins fa poc, al principi tothom em parlava en castella', i li costava entendre que vulgues apprendre catala'. A vegades son vicis mentals que vosaltres heu de corregir, abans de tot. Et felicito per l'article, esta molt be'.
Avi,
En aquest cas crec que ho tenim ben fàcil. Només és qüestió de posar-s'hi. Sens dubte tots hi surtirem guanyant. Els immigrants i nosaltres.
Barol,
Hi tant que ho són. A mi em va costar de seguir les seves converses al començament. Però els vaig prohibir que es pasessin al castellà, que a Mallorca ho fan amb massa facilitat. I amb un català, encara més.
Inz,
Parles molt bé el català. En serio, et felicito.
La meva dona treballava a la universitat de Torino. Quan la va deixar, va ser perque volíam viure junts. Així que va tornar amb les maletes i una amiga. Ella va marxar cap a Mallorca i jo em vaig quedar amb la amiga. Per sort la italiana parla un català molt bó. Va ser una cosa surrealista com poques.
No sé com ho faig, però sempre topo amb italians que xerren el català de conya.
Inz, estic molt content que visitis el meu blog. Salutacions!.
Perquè dius que el menystinc?
Quan hi soc algun divendres, rarament, jo li parlo en català, vigilant que ho entengui tot i no em digui que si sense saber què li dic, a la meva ususfructuària en canvi li costa més i li xerra en castellà. Jo crec que quan abans l'entengui, abans gosrà arlar-lo.
Antoni,
Potser no t'he entès. Ho sento.
Publica un comentari a l'entrada