divendres, de juliol 28, 2006

Liceu

No sóc gens amant del Liceu. Sobre tot des que es va cremar. “El Liceu de tots” va ser l’eslògan per crear un moviment sentimental a favor de la reconstrucció per via d’urgència i, sobre tot, que aquesta reconstrucció es fes amb diners bàsicament públics. Sospitava aleshores que el Liceu no seria de tots. I ara puc veure confirmat que el preu de les entrades no és precisament “popular”.

No sóc gens amant del Liceu perquè aquesta entabanada general va fomentar un amor superficial per la música –clàssica- i l’òpera. Ho va posar molt de moda, sí. Però res més. Tinc amics que són vertaders melòmans; pateixen deliri per la música. L’han mamat des que tenen ús de raó i és un autèntic goig poder anar del seu bracet a escoltar un bon concert, que no sempre cal que sigui al Liceu. El Palau, per exemple, a més de gaudir d’una sonoritat òptima, és d’una bellesa excepcional. Tema a banda seria tot el referent a la seva ampliació. El Liceu, en canvi, s’acosta més a un producte almodovarià i poca cosa més és pot dir del seu interès arquitectònic. Tot i que no ho traspua, el Liceu és pura obra –impressionat, això sí- d’enginyeria, que també s’ha sotmès almodovarianament al propòsit d’intentar obtenir la versió “original”. Fou una ocasió d’or per fer neteja, quan va arribar sobtadament tota aquella gran rostida.

Aquests amics que us dic, em fan veure que jo tampoc en sóc gaire amant de la música. I és cert. Hi vaig ben poc al Liceu per vàries raons: la presa de pèl que és el preu d’una entrada o abonament en una zona mínimament digne, la colla d’indocumentats que hi volta hauria de romandre per sempre més a la secció de saldos del Tall Anglès, la antel•lació exagerada a la qual t’has d’exposar per poder veure el que m’interessa, el gran valor que dono al fet de no moure’m de casa.

Ahir en Karbeis va anunciar que a Teià hi aniria en Felip Puig. Us asseguro que em va temptar enormement, més del que ell es pot suposar. En Felip Puig és una persona ben respectable i, a més, tinc aquest defecte: prefereixo sentir un bon polític més que una bona obra d’òpera.

Les entrades les tenia comprades de fa mesos i ella sí que n’està enamorada de la música clàssica. Vaig callar, doncs, i no vaig suggerir-li l’alternativa. Lohengrin no podia competir de cap de les maneres amb res més.

L’obra wagneriana és esplèndida. El geni de la nit fou Wagner. Ara, la posada en escena torna a ser obra d’un d’aquests Almodovars que campen pel món fent experiments amb el pressupost d’altri. Són veritables genis en això darrer: fondre dinerals amb un encert més que discutible, quedar-se tan ample i lograr futures ocasions per tornar-hi. Aquest mèrit si que el sé reconèixer sense embuts. L’opulència injustificada m’encongeix el cor, em fa sentir incòmode i m’eclipsa totalment que se suposa hauria de ser una bona estona.

Sense ànim d’escandalizar ningú, gaudeixo molt més d’aquesta sobrietat que t’ofereix una posada en escena a base d’un micro, un faristol i en Felip Puig. El libreto: Catalunya. Un cos a cos d’aquest calibre al Liceu, per més que sigui “el de tots” no el trobareu mai.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi el Liceu -el d'abans i el d'ara- sempre m'ha semblat una immensa mona de Pasqua i encara que admeto que hi anaven afeccionats de debó també ha estat sempre un cau de 'pijeria' (per ara no trobo sinònim català). El cert és que quan feien el nou es van fer operes en altres llocs i no omplien, ni de bon tros, o sigui, que no era el mateix que anar 'allà'.

Anònim ha dit...

Dessmond, no sé què ho fa, però els teus comentaris els podria signar jo perfectament. Amb una diferència: la princesa, que és amant del ballet clàssic (a mi no és que no m'agradi: ÉS QUE EL DETESTO. PUAJJJJJ!!!!) sap perfectament que ni de broma em podria proposar anar al ballet en comptes d'anar a sentir en Puig. I qui diu en Puig diu en Mas, en Camp, en Madi o en Chiquito de la Calzada.

Si hi ha Puig (o un altre) no hi ha alternativa. I si tenim en compte que no m'agrada el futbol, el tour, ni cap altre cosa d'aquestes que pels homes és sagrada, tampoc crec que demani gaire. No es pot queixar, vaja.

Júlia ha dit...

Totalment d'acord, el Liceu és un pou sense fons de dinerals, la 'rostida' va ser responsabilitat d'algu, però ho van tapar sense contemplacions i fa una mica de pudor de socarrim, i els genis escenogràfics que contracten són qüestionables, al menys, si no cobressin. Sobre el Palau, el nyap de l'ampliació també ha estat una barbaritat, com tantes que es fan avui i que permeten i permetem. Passo per alt temes com l'auditori, que no se sentia bé i va haver de revisar-se, o el teatre nacional, que el mateix, segons on ets no t'assabentes de res. I molta cosa d'aquesta amb els nostres dinerons, ves.

Dessmond ha dit...

Júlia,
Sóc del mateix parer: una mona de Pasqua, més kistch que altra cosa.
A més de pijos et ben asseguro que hi trobes autèntics "animals de bellota", que amb prou feines és renten un cop a la setmana. Per dir-te alguna de les coses que més em molesten, a banda de la ignorancia que exhibeixen.

Karbeis
Debem ser ànimes bessones? Jo també faig públic el meu poc interés pel ballet clàssic. No l'entenc, ho comfesso i això em genera apatia. Ara, ella no em permetria cambiar-ho per cap acte convergent. Ha fet alguna excepció amb en Pujol, però res més. Estic absolutament sotmés, no saps quin geni arriben a tenir les mallorquines. I de tot Mallorca, ella és la reina del geni!

Molinera,
Jo em quedo perplex davant de segons que.
Una de les preguntes que m'hagues fet aleshores és: un cop cremat el Liceu i que s'estava construint altres equipaments culturals similars a la mateixa Barcelona -Auditori, per exemple-, no s'hi podia donar un altre ús a aquest espai? Realment són necessaris i rendibles?

Anònim ha dit...

Greets to the webmaster of this wonderful site. Keep working. Thank you.
»

Anònim ha dit...

Very pretty design! Keep up the good work. Thanks.
»

Anònim ha dit...

Sàvia maniobra la de cremar el Liceu! On és el suposat soldador que va encendre el teló? No va sortir enlloc aquest home! ¿I què feia el teló de ferro amunt? I el cap de seguretat tampoc va sortir per enlloc? I jo em pregunto... Com és que no es va cremar el Saló dels Miralls i el Cercle del Liceu i el Conservatori? Ai, un ocellet em diu que "perquè no interessava" I ara! Quines coses de dir!!!

Els que van cremar el Liceu són els de "Humo", de fet ho han confessat, però ningú els ha fet cas!
http://es.youtube.com/watch?v=naEyUMFphLs


Al Liceu, de Platea a Amfiteatre naftalina; i del 4rt al 5è pis freakys. Més val que no ens expliquin què passa als passadissos i camerinos!