El vil lingüisme (I)
Introducció
Els grecs de tan en tan havien de redefinir els mots, perquè les paraules feien referència a conceptes, més que a coses concretes. I els conceptes, amb el pas del temps, de les modes, de determinades influències poden canviar radicalment el significat. La comunicació podia ser confusa en determinats moments i, per tant, calia redefinir els mots.
D’aquells grecs d’aleshores fins nosaltres, aquest problema segueix perdurant. Tot i que el significat de les coses sigui un, avui ens trobem en que l’ús que se li vol donar molts cops pugui ser absolutament contrari, deliberadament distorsionat malgrat existir un significat més que estipulat.
En aquest deliri ens trobem, sobre tot, en que la classe política actua amb una desvergonya modèlica. L’ús que ha donat a determinats mots, a justificar determinades actituds o opcions han estat exercicis de moral ben raquítica. I el més gruixut de tot plegat és que tampoc han provocat una reacció clara, contundent.
A base d’insistir i d’insistir, acabem interioritzant paraules –i conceptes- que qualsevol persona mínimament alfabetitzada sap que allò simplement no és així o totalment el contrari. Però aquesta insistència acaba subministrant una pàtina de veritat de la qual tothom hi acaba participant.
El dubte que genera és gros. Hi ha mentides que no enganyen ningú. Però en molts cassos no sembla que la cosa sigui així. Hi ha molts moments en que la falsedat, de tant i tant que se’ns repeteix, té tots els números d’esdevenir una gran veritat. I en aquesta tasca hi hem trobat de tot, fins i tot filòlegs.
Miraré de parlar en vàries dosis de posts dels conceptes/paraules que més m’han cridat l’atenció. Del mal us que he vist que se’n fa i que la reacció no hagi estat precisament una voluntat d’esmena.
7 comentaris:
Ho seguirem de prop, doncs el tema em sembla més que interessant.
En aquest païs hi ha dos tipus de persones:
- Els bilingües: Gent que té per idioma el castellà, i que ens veiem forçats a parlar en castellà davant dels nostres interlocutors Monolingües. També se'ns coneix amb el sobrenom de "gilipolles".
- Els monolingües: són els que ténen per idioma l'espanyol... i punt. Se'ls reconeix fàcilment, perquè inverteixen gran part del seu temps reclamant un bilingüisme que ells no pensen practicar ni de bon tros. Reclamen el bilingüisme com a manera fina de dir "a mi hableme en español, coño".
interessant! com mes repeteixen les seves mentides mes se les creuen i encara q sembli impossible tambe se'ls acaba creient molta altra gent.
pel q fa als "monolingues" q reclamen bilinguisme(q ni a molts).. laltre dia tenien un stand davant d lilla on denunciaven q el fracas escolar era degut a q l'ensenyament es feia en català!! va ser impactant
Karbeis i Marina,
El que vull tractar no és la qüestió del bilingïsme, sino la la forma vil de fer anar el llenguatge. Titular-ho vil lingüisme em donava joc. Però del que vull parlar és de com es transvesteixen certes paraules o conceptes i sembla que ens quedem ben igual.
A mi particularment m'emprenya molt.
Espero amb candeletes els pròxims posts, amb aquestes paraules targirvessades que utilitzen sobre tot els polítics, que a voltes, sembla que visquin en un altre món.
Tenen una capacitat innata per dir i fer el que els surt d'allà, i a sobre es pensen que tenen tota la raó i veritat del món mundial.
Vil-linguisme podria ser uan frase escollida per el jimenez-losantos , la razon o el mundo per parlar del bilinguisme aixo doncs esperem que no t´agafin l´idea.... :-PPPPPP
uix... això que dius jo ho he pensat mil i una vegades. Tant passa amb els polítics com amb els mitjans de comunicació! I en diuen cada una que déu n'hi do! tens raó quan dius que a base de repeticions ens hi anem acostumant. fa temps que penso que a can TV3 (per posar un exemple d'empresa pública on sovint hi surten polítics o bé els periodistes en parlen) ja no hi deuen treballar lingüistes.
M'ha agradat descobrir el teu bloc! No et coneixia.... Miraré d'estar al cas dels teus articles. Enhorabona!
Mike,
En realitat jo intentaré parlar de bilingüisme, però mental.
Eudald,
Molt agraït pels teus comentaris. Espero estar a l'alçada.
Publica un comentari a l'entrada