diumenge, d’octubre 01, 2006

Cara de pòquer

La Christine ha vingut a donar classes d’anglès. És una d’aquestes “jipirilis”que va donant voltes, gràcies a un papà que esquitxa sempre que s’acosta la sequera. Ha viscut en mig món, fent coses que qualsevol altre podria fer també, però quedaria perpètuament ancorat. Simplement perquè són d’allò més improductiu i donen justet per anar malvivint. Està encantada amb la ciutat –només faltaria, BCN és tan glamurosa!-. M’explica que son pare és un dels fabricants de xocolata més importants d’Anglaterra. Al cap de no res me n’adono que en realitat vol dir que és el més important d’Anglaterra i un dels més importants del món.

Amb la samarretota que duu i els texans merdosos –causal, en diu ella- me n’adono, també, que al rei dels M&M’s la seva nena li resulta ser la xocolata del lloro. Quan és a punt d’explicar una història d’intringulis familiars, treu un cigarret i de seguida se li atansa un paio del bar on som. Encenedor en mà i li fa l’oferiment:
-foc?
Ella em mira de reüll i em diu ben fluix que els catalans som molt més directes del que mai hagués pensat. I simplement li aclareixo:
-Reina, no ha dit "fuck", però no vagis gaire lluny. Aquest no trigarà gaire en proposar-t’ho.

7 comentaris:

l'home de la musica ha dit...

Ostres, has conegut una assegurança de vida amb potes. Per cert, lo del "foc" va esatar molt gracios... si es els catalans som internacionals a tope! matem dos de un tret!

Joana ha dit...

Aquest paio no es dedicarà a fer d'E.P? Perquè ja saps com les gasten
;)

Dessmond ha dit...

L'home de la música,
Sí, això del "foc" dona per molt. I tant que sí!

Chamb,
L'important de les persones és a l'interior. Saps que vul dir, no?

Joana,
No sé si és E.P. No en té la pinta. Només una mica de voltor comú de bar que intenta dissimular les urpes afilades.

Anònim ha dit...

Jo ja m'havia trobat amb aquesta situacio del "fuck" pero despres els hi expliques de que va el tema, converses, poc a poc li vas tirant els trastos...
Jo tambe he voltat molt pero pagant-m'ho jo, nomes faltaria!!

bellosoli ha dit...

vaja, ha d'estar be això de poder viatjar pel món sense preocupar-se dels diners... avantatges de tenir uns pares forrats!

Joan Marc ha dit...

jajajajajajajja, molt bo lu de foc!! xD

Dessmond ha dit...

Sir William,
Mai et compararia a tu amb la Christine! Sé que tu totes les farres que et fots te les ben treballes!

Bellosoli,
Suposo que hi ha estones de tot. A mi en donava la sensació que, en aquest cas, rodar el món te un component gran de voler perdre la parentel·la de vista. Com més lluny, millor.
Totes les situacions ténen una cara B. Els diners, encara que soni a tòpic, no ho són tot.

Joan Marc,
Sí, la situació és ben còmica.