dimarts, d’agost 12, 2008

Sóc a Mallorca

Avui he voltat pels mercats que es fan a Llubí, Santa Margalida i Ariany. Ens ha acompanyat un sol ben guapo. De bon matí és el millor moment per treure el nas. A partir de les dotze te’n comences a penedir. De totes formes, si corre una mica d’oratge, qualsevol sortida es converteix en ben agradable.

He fet l’escapada tant aviat, que he decidit berenar a Llubí. Al café Coc. De bon matí hi ha qui ha demanat una ració de llengua amb tàperes, que és un plat molt típic en aquest poble. Encara no en tenien. M’he sentit una mica desgraciat encarregant només un entrepà de formatge i pernil. Salat?, Sí, gràcies. Però aquesta depressió ha volat de seguida. A Palma demanes pernil i posen cara de susto. O de retrete. Prefereixen dir-ne "jamón" o "kamon", cas d’algu un poc mallorquinot. Quan l’home que prenia la nota ha trobat el més normal del món dir-ne pernil, he començat a veure la llum.

Gairebé tot el poble era concentrat a la plaça del mercat. El café, ple. Plats amunt i avall i jo diria que havia més moviment dins el local que a fora, a les parades. M’he adonat que allí hi parlava tothom en català i, per un moment, he tengut la sensació de ser a Mallorca. Fins i tot el tipus que venia els números de l’Once, que ja és difícil trobar-ne un d’autòcton. Guenyo com toca, però mallorquí a les totes.

Curs d’estiu apanyat pel bon català
Lliçò cinquena:
Les presses i l’humor mallorquins

Hi ha dues coses difícils de retratar de Mallorca. El sentit de les presses i l’humor. Crec que són coses molt singulars i que mereixerien una D.O. . De pressa em sembla que no n’hi ha. No han sabut mai el que és, fins l’arribada del turisme. El temps ha transcorregut sempre igual, exceptuant els darrers vint/trenta anys. Hi ha poblets que han romàs immutables des de la mateixa edat mitja fins ara. No experimenten la menor pressa de canvi.

A l’home que oferia números de la sort li han demanat: aquest és el bo?. Ell ha pres el numero de les mans a una senyora, se la mirat i remirat a consciència. L’ha examinat amb un deteniment per a mi incomprensible. Passada una bona estona, d’haver-lo repassat microscòpicament, l’ha tornat i amb un posat solemne ha assegurat: aquest serà el bo. Després d’això ha encetat una conversa, també llarga. Però molt. Jo sempre he vist la gent que ven números de l’Once als bars o als restaurants que van esperitats. Fan una guaitada general i gairebé amb la flaire que fa el local saben si val la pena o no treballar-hi la venda de números. Però és allò de vist i no vist. A Llubí, el venedor dels cecs ha quedat embarrancat a la primera taula. Fins que li he fet senyals i he vist clar que havia de demanar el mateix número que aquella senyora. No podia arriscar-me a haver d’encetar tot el ritual de confirmació de la butlleta guanyadora si jo volia visitar més d’un mercat. En aquestes què un home, tot entrant al café, ha ensopegat. Ha reaccionat ràpidament i s’ha estalviat anar de pet a terra. Però ha exclamat uns "Cagums-en-Déu" i uns "Batuadells" que han retronat amb contundència. Tant que la parròquia l’ha quedat mirant. I veient-se així d’observat, s’ha cregut en l’obligació de justificar el seu comportament. Amb un fil de veu ens ha confessat: és que a l’entrar, en comptes de mirar cap al davant, la vista se m’ha anat cap els escots d’aquestes fadrines!. Al sortir, amb molta cura, he mirat de trepitjar fermament els dos graons que porten a l’exterior i he dut la mirada cap on havien de ser congregades aquelles fèmines. La més jove feia dies que havia passat la setantena!. L’humor mallorquí és molt agut. Molt fi. Molt intel·ligent. A vegades, de tant que n’és, mai acabes de saber per on pot brollar-ne un bocí.

4 comentaris:

Rita ha dit...

Quin gust anar sentint parlar català arreu! Aquí és tan difícil...
Et segueixo ben atentament :-)

Ariel Serra ha dit...

Del pernil, que en realitat, com el verb amoïnar, és un mot que de l'espanyol ha passat al català, tant a l'Empordà com a Mallorca com a ca meva (on el català de Mallorca predomina, perquè na Margalit és des Coll d'En Rabassa i jo m'hi adscric), se n'ha dit sempre cuixot. Demana cuixot (a Ciutat també), que és quan t'entendran.

Òbviament, aquí, al cor de la Samaria, Israel, no en menjam mai. I l'esment del cuixot ens fa feresa. És curiós que encara ens en faci més la idea de mesclar carn i formatge (o un altre producte lacti). Als sabres (els israelians nats a Israel), que solen esplaiar-se de vegades, quan paren per Huts LaÀrets (fora de la Terra, l'estranger), fent tastets de cuina ben no-caixèr (no acordada a la Llei Jueva), també, sorprenentment, els fa una feresa immensa, no pas menjar porc, llagosta o conill, sinó aquesta idea de mesclar carn i llet. És cosa dels costums familiars, apresos a casa, que entre nosaltres són tan potents.

Abans les ensaïmades es feien sense saïm (és a dir: "ensaïmades" és un nom relativament recent). Jueus marroquins, sirians, turcs i búlgars en tenen d'exactament iguals, amb cabell d'àngel i tot, però naturalment sense llard, sagí o saïm, greix de porc. Fa temps que suggerim de fer-ne sense saïm a mallorquins, i dir-ne catalanament, per exemple, davius, perquè recorden l'Escut de David, o Daviu. Abans se n'havien dit rodelles, però la paraula rodella té entre possibles visitants jueus de Mallorca males connotacions. El saïm és una imposició més de l'Església: està demostrat que les rodelles es feien sense saïm, fa segles. Igualment, no es posava porc a les panades (tan sols xot, com encara fa la majoria de la gent).

Un altre mot que funciona a Mallorca diferentment de Barcelona és enciam. Un enciam és una amanida verda, a Llubí. De l'enciam a Mallorca se'n diu, ben catalanament i clàssica, lletuga. Aquest és un cas paregut al del cuixot. Mossèn Alcover va deixar escrit que no hi havia cap mot mallorquí que no es fes servir també al Principat. Com que som nat a Cadaqués en puc donar fe.

Rep una salutació molt cordial des de Xiló (Israel).

Dessmond ha dit...

Rita,
És un plaer i una gran sorpresa. A Palma la cosa és radicalment diferent, per desgràcia.
Celebro que t'agradin aquest reculls de posts mallorquetes!.

Ariel Serra,
Suposo que és un terme foraster perquè fa referència a una menja forastera. He sentit això de cuixot, però creia que era per denominar una altra cosa. Mercès pel consell, doncs.

Em sembla que les ensaïmades que dius tu, són diferents perquè s'acaben fregint. La forma és la mateixa, però el resultat final em sembla que no.
Intentar fer-ne sense saïm és difícil, a menys que ens conformem amb un resultat ben diferent. Per arribar a obtenir una ensaïmada de les bones, cal ser molt generós amb el greix de porc. Molt. És el que logra donar la textura entre oliosa i cruixent. Suposo que la introducció de saïm en aquest pastís té a veure amb alguna de les històries referides al xuetisme, no?.

Pel que fa a les panades, és tal com dius: xot i pèsols i pebre. He intentat fer versions alternatives i per poc surto volant per la finestra. És tradicionals fer-les per Pasqua.

Suposo que la teva referència a Mossèn Alcolver també és així. Jo ho he sospitat sempre. El que passa és que jo sóc nat a Barcelona i el català que fem servir és irrespirable. Voltant per Catalunya, després m'he adonat que paraules que jo les crèia pròpies de la variant balear del català resulten no ser-ho. Crec que no tardarem massa en que això que em passa a mi, passi a molta més gent. El català que es fa anar a Palma, per exemple, és també deplorable. I el català que fa anar a TV3, que és pèssim, també està fent estralls per Mallorca.

Molt honorat de tenir lectors a Israel. És un lloc que algun dia m'agradaria visitar i pel qual sento una gran admiració.

Anònim ha dit...

Who knows where to download XRumer 5.0 Palladium?
Help, please. All recommend this program to effectively advertise on the Internet, this is the best program!