dimarts, d’octubre 10, 2006

Tsunamis que venen

Ahir tornava cap a casa, amb la ràdio encesa. Anunciaven la descoberta d’un material semblant al metall, però d’una flexibilitat que aquest element no posseeix. Citaven, per exemplificar el grau de la descoberta, que amb aquest nou material es podrien fabricar teclats d’ordinador enrotllables. La combinació de lleugeresa i flexibilitat, donaria com a resultat una nova generació de productes absolutament diferents.

Fa temps que he sentit parlar de les revolucions que s’albiren. Les coses que faran canviar al món –el nostres, és clar-. I sobre tot es concentraven en dos tipus: les autopistes de la informació i la descoberta de nous materials.

Especialment, aquests darrers representaran el canvi de moltes coses. En el termini de quinze o vint anys segurament el món començarà imparablement a ser el que, de moment, només hem vist a la pantalla gran en alguna pel·lícula classificada de ciència ficció.

El que és més bèstia de tot, és que les revolucions tecnològiques són tan intuïdes que gairebé ja són conegudes. Només cal descobrir-les. Se sap el tipus de material necessari per a tal o qual tipus de sector i només cal fer la descoberta. És a dir, que ara mateix, hi ha exercits de gent que treballen com a “xinos” en laboratoris de recerca, en camps molts diversos de la nostra activitat humana (industrial, alimentació, farmacèutica, etc., etc.) per lograr arribar a fer les fórmules magistrals d’aquesta generació de nous materials.

Els anomenats “grans conductors” seran d’una influència brutal. BRUTAL. Tenen un fotimer d’aplicacions i les més palpables per al comú dels mortals serà en el sector de la construcció. Els grans conductors faran possibles les cases del futur. Aquestes merdetes lleugeres, però de formes avantguardistes i aerodinàmiques, seran els habitacles del demà. Milloraran el rendiment energètic, de forma que per calefactar o refrigerar una merdeta d’aquestes, gairebé no es consumirà energia. Condicionarà absolutament tot el sistema d’instal·lacions que avui hi ha en un casa i no cal dir que la domòtica –tecnologia que fa que una casa esdevingui intel·ligent- serà molt més abastable i eficaç.

Això farà, per exemple, que edificacions que avui ens les mirem com autèntiques aberracions arquitectòniques, pel seu alt índex cutreril, dintre de cinquanta o cent anys, haurà humans que en pagaran fortunes per poder reviure l’experiència de ser “autèntic”.

Hi ha tota una revolució sorda que és a punt d’explosionar per damunt dels nostres caps. Espero que ho podrem pair –no ens queda altre remei-. Perquè serà una reacció en cadena amb efectes més devastadors que un tsunami. I sort d’aquest tsunami!

8 comentaris:

Mikel ha dit...

I aquest Tsunami ens fara la vida mes economica o mes cara??

Dessmond ha dit...

Mikel,
l'hauria de fer més barata, però no sé com estarà la inflació d'aquí a vint anys. Segurament el sonotone, el lloguer dels pisos i les ulleres seran de franc...

MaRiNa ha dit...

si tot va molt rapid.. als laboratoris i a les ments dels empresaris mes visionaris. Però la nostra realitat va canviant de mica en mica. I potser tardarem una mica mes del que ens pensem en enrollar el nostre teclat per arribar a gratar-nos lesquena.

bellosoli ha dit...

crec que la imaginació humana corre més que els seus descobriments.

l'home de la musica ha dit...

A mi es que tot aquest tema de la tecnología puntera, m'encanta, segur que tú també ets d'aquests que miren pelis fruturistes amb la baba a la boca, i compra revistes de tecnologia, oi que si???
I no et passa que penses: PERQUE COLLONS HEM D'ESPERAR 15 O 20 ANYS?????? JO HO VULL JA!!!!!

Anònim ha dit...

Ostres quin post més bo! Realment, la tecnologia ja no té aturador. En vint anys hem vist canviar el món gairebé de puntetes... i tot just comencem.

Anònim ha dit...

Ho pairem. L'altra dia un amic em deia, de broma, que la lletra de la sintonia de "La bola de cristal" es podria aplicar avui en dia al que és un mòbil. Tot el que s'imagina arriba a existir. Llàstima que no n'hagi més que imaginin un món sense guerres i sense fam.

Dessmond ha dit...

Marina,
Dintre de no massa te la grataràs l'esquena, amb teclat i ratolí i potser amb la computadora sencera. És un procés irreversible.

Bellosoli,
L'únic que frena els descobriments és la capacitat d'assimilar-los.

Jbauer,
Aquests que en diem penjats, en realitat només ho semblavan. Amb sis mil milions i mig sota el braç, un penjat deixa automàticament de ser-ho. Si és que mai ho ha estat.

L'home de la música,
Ho en sóc menys del que semblo. M'interessa per que penso que no m'hi haig de girar d'esquena. Però les revistes que compro darrerament són sobre cuina i sobre rutes per Catalunya -o els PPCC-. Que és el que ara mateix m'interessa descobrir de debó.

Spock,
Agraeixo les teves amables paraules. I sí, el millor encara està per venir. Serà imprevisible i revolucionari. Com mai ho ha estat.

Chamb,
Si, Asimov era una mena de visionari. Però el cable de fibra òptica a tenir el seu moment i va fer llufa...

Frania,
Potser això també arriba. HI ha els mitjans per erradicar la fam; només cal posar-ho en dansa. I les guerres... mentre existeixi el PP és un tema difícil d'erradicar.

Jbauer,
Verne o Asimov: tots dos aviat quedaran com visionaris obsolets. Potser en George Lucas ens dona més pistes amb les seves "Guerres de les Galàxies".