dimecres, d’octubre 11, 2006

Amistats perilloses

Dilluns tocava dinar amb el meu amic erky, el de les discussions maratonianes. Amb ració doble: el meu amic em volia presentar un altre de la seva casta.

El dinar va acabar a les sis. A quarts de cinc ens van convidar a abandonar el menjador i anar cap a la zona de bar.

Parlem del món, del què –creiem- pot fer-lo cruixir. Parlem també de Catalunya, del discurs esquerranós dominant, de les eleccions al Parlament. En el meu fur intern penso que aquest parell no han sortit de l’armari. Pel que em diuen, són liberals, sionistes, pro-americans i favorables a un pacte amb CiU. Parlem, doncs, del que han fet Esquerra i Convergència –i Unió- en els darrers temps, per mirar d’avançar-nos cap on aniran els possibles pactes del dia després. La seva perspectiva és del tot incompatible amb la versió oficial del partit. Aquest parell, em refermo, és impossible que hagin sortit de l’armari!.

Sembla mentida però aquí hi ha algú que ha fet les coses bastant mal fetes, comento. Per a mi, la diferència amb les darreres eleccions, és que ara mateix en Mas comença la cursa inflat com un paó amb tota la ploma estesa, exultant. Algú li ha aplanat el terreny més escabrós: la sociovergència. Els pactes amb Esquerra es poden fer sempre que es vulgui, o no. Però sobre tot, ara el problema el té ERC com a partit. Segons per on es decanti, pot patir unes tensions que no les aguantarà. El “cinturó roig” erky té la pell molt fina, perquè no suporta la gent com vosaltres, la que pactaria tranquil·lament amb Convergència. Però tal i com estan les coses, a més, ara vosaltres tindreu seriosos problemes si finalment ERC es decanta per fer president Montilla. En Maragall ja fou un vertader disgust, però per empassar-se en Montilla cal tenir a més d’un aparell digestiu especial, un barram flexible com el d’una anaconda. I jo us veig amb la boqueta de pinyò.

En Mas espanta perquè porta massa laca. Però en Carod fa por als propis militants. No m’ho diuen ells; la conclusió és de collita pròpia. Mai m’ha passat això amb CiU, de dir si els “jefes” tiran per a qui o per allí, ja m’han vist prou. En aquest sentit puc anar bastant més tranquil per la vida que un militant d’ERC. Mai va ser un problema pels convergents o per la gent d’Unió, ser amic d’un erky. Al contrari, sempre hi va haver un punt d’admiració per la forma tan directa que feien segons quina mena de plantejaments. Però ara mateix, a ERC, si proclames cert tipus de referents, d’amistats, pots esdevenir altament perillós.

Ben aviat caldrà triar. Serà caixa o faixa. I aquí és on realment es veurà quines són, de forma gairebé definitiva, les amistats realment perilloses. Un tipus d’entesa o altra farà que l’abisme nacionalista és consolidi irremeiablement o bé que la ferida comenci a cicatritzar amb molta més facilitat de la que hom li suposa.

7 comentaris:

bellosoli ha dit...

no crec que sigui tot tan clar, ni que tenir certes amistats sigui tan mal vist. Estic d'acord en que ERC + Montilla és un atemptat contra el bon gust i seria un desastre total. Sobre en Mas... no és només un paio excessivament lacat. Si darrerament els polítics catalans han decebut, ell no n'és pas la decepció. Ha estat una oposició agressiva, al més pur estil PP, deixant al PP de catalunya com un corderet al seu cantó. No m'agrada en Mas. Amb en Pujol es podia estar tranquil, amb aquest no. Crec, però, que serà el proper president, perquè l'alternativa Montilla no té ni cap ni peus...

Txell ha dit...

M'Agradaria desapareixer aquests propers 15 dies. Segur que seran un atemptat contra la nostra salut mental!
I amb això de caixa o faixa.... mama por!!!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

hola som uns hippies fonamentalistes que passem de l'auca nacionalera , visca ICV!

l'home de la musica ha dit...

Per mi, des de que no hi és en Pujol... no sé... es que no és el mateix, saps? Però com diu ma mare... si vols mantenir amics, no parleu de futbol, de religió ni de política.
Una abraçada!

Dessmond ha dit...

Bellosoli,
No es pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat. De més verdes han madurat, i no fa pas massa temps.

Txell,
Serà com un sarrampió. Al final, tot s'acaba i que són 15 dies més quan portem 2 anys de discussions estatutàries?. Si ho res d'ara la salut mental no està tocada, 15 no ens la malmetran.

ICV,
Mola tiusss, avui sopem llentíes?

L'home de la música,
D'acord amb això de'n Pujol... ara si algu s'enfada perque penso com penso, ho sento, però mai serà amic meu. De la mateixa manera que jo no faré creu i ratlla pel simple fet que no pensi com jo. De fet tinc amics molt, però molt pitjor que aquests d'ERC.

Jbauer,
Això de la renúncia és d'una gravetat incalculable. Ara, havent una persona com la Tura a Interior i un govern amic a Espanya, tot i més pot passar.

Chamb,
D'acord. Ara, una cosa és la oficialitat d'ERC i una altra és la militància, certs militants. També conec perfectes ximples, que mai consideraria amic.

Anònim ha dit...

ni ssóc pro-yankee, ni sionista ni liberal i si m'apretes tampoc dec ser demòcrata. Però un pacte CiU-ERC, és l'única sortida que em faria respirar tranquil.

Dessmond ha dit...

Juli,
Per ser tan rematadament inclassificable, penso que vas pel bon camí. Això és el que compta en definitiva.