dimecres, de setembre 27, 2006

El pecat d’ERC

Vaig escapar deliberadament de Barcelona, també per no haver de suportar una cosa tan emprenyadora com la Mercè. No sabeu que n’arriba a sentar de bé el no aguantar certes notícies, que en realitat no són notícia. La Mercè és el festival de l’autobombo, necessari enguany perquè el candidat, a més de ser “l’hereu”, necessita visibilitat.

A l’hotel on vaig fer cap hi tenen les Vanguardies com qui té paper de wàter. En trobes per arreu i multiplicat per tres o per quatre: a la recepció n’hi ha un feix enorme, al restaurant, a cada replà el feix és menor, però abundós. Així és que vaig poder assabentar-me del numeret del pregó l’endemà.

Les imatges del pregó són simplement un cant a la sociovergència. Esquerra encén el misto sense ni adonar-se’n –o no- i li passa el mort als socialistes. Ja li va anar molt bé, quan eren al govern i va muntar una convocatòria espectacular amb aquella manifestació sota la disfressa de la Plataforma pel dret a decidir. L’èxit va ser superior a l’esperat; això sí, la legislatura va acabar coixa.

Aquest cop la cosa ha estat demencial. Esquerra també és govern a la ciutat de Barcelona, de fa bastants anys. Que vindria una amiga dels socialistes se sabia de fa temps, i, si realment no agradava, calia fer anar la clau ja fa dies. No és seriós amagar l’ou, sobre tot si muntes la “mani”.

Congregar els extrems, cara a cara a la plaça Sant Jaume, és un espectacle poc edificant. I en Portabella absent i suposadament ofès, és massa. Així no es fa política. És més, aquest estil de funcionar genera el pànic escènic a tothom, perquè quan ets al govern hi has de ser a les dures i a les madures.

En Montilla dirà el que vulgui. Que vol més tripartit i tota la comèdia que ara li toca fer. Però al final, el Psoe també té els seus opinadors de la política catalana. Més que mai, perquè en un futur no llunyà el Psoe també s’hi juga el govern de l’estat. Les anades i vingudes d’ERC donen massa munició al PP.

No està gens clar un resultat, d’altra banda, que permeti formar govern en solitari a CiU. Serà un resultat a precari -per més que s’esbombi aquesta pronosticada victòria- i el proper govern ha de subministrar una imatge de solidesa a la ciutadania, que fa temps que l’espera. Montilla i Mas són el tàndem més sòlid que es pot esperar de la política catalana. Costa de veure, encara.

Ara, un altre pregó com aquest i l’impossible ERC te’l fa summament possible. Només és qüestió de clamar per l’equidistància i de sotamà anar fent la viu-viu. Un llautó com aquest no deixa indiferent a ningú, sobre tot ara que el panorama és tan obert.

9 comentaris:

Dessmond ha dit...

jbauer,
Jo el que em temo, que amb jugades com aquesta, ERC el que logra és que la sociovergència agafi cos.

vilapou ha dit...

Jo tenia clar que ERC faria president Pasqual Maragall, però també pensava que la responsabilitat de governar i/o decidir els donaria una mica de "veterania".
Il.lús de mi.

Dessmond ha dit...

Benvolgut Vilapou,
Doncs jo mai m'hagués imaginat que farien president a en Maragall. Encara més il·lus que tú, sóc jo!

Anònim ha dit...

Totalment d'acord. Sembla que el Tripartit va començar fa 3 anys... doncs, no, ja en porta massa (i cal recordar, que els primers tripartits municipals foren innecessaris, donat que el PSOE local tenia majoria absoluta).

Mikel ha dit...

Bufff jo es que encar ano puc assimilar la sociovergencia , em fa un repelus bestial , de et he de confesar que encara no he assimilat que ERC fes president al Maragall....

Anònim ha dit...

Jo soc més optimista. També es pot governar en minoria amb recolzaments puntuals. El tema pelut, com sempre, és el preu.
La poma pot sortir cara, però penso que val més cara que no pas tarada, com en aquests tres anys.

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond, si aquí és fa la socioconvergencia, adeu democràcia. Tenin tanta majoria al Parlament, faran el que els hi sortirà d'allà...

Anònim ha dit...

Quan ERC va formalitzar el pacte tripartit, vaig dir que no acabaven la legislatura. A la sociovergència li auguru el mateix futur.

Dessmond ha dit...

botxí,
Els tripartits, sobre tot a ERC, no li convenen massa, perquè perpetúan la seva condició de "segundón". Haurian de revisar les estratègies.

Mikel,
Jo tampoc l'assimilo, encara. Però veient això del pregó, començo a ensumar-la. Dic que l'ensumo, no que la desitgi.

Chamb,
Doncs a mi em costarà imaginar-ho un cop s'hagi fet el recompte de vots. També em costava de creure que ERC faria president de la Generalitat a algú del Psoe. No veig perquè no es pugui repertir el cas o, en menor grau, que sigui conseller en cap. Pot passar de tot!

Peroides,
Sí, no seria el primer cas. Però torna a dependre sobre tot de l'aritmètica parlamentària. Jo també ho preferiria segons com.

Avi,
Jo no estic d'acord amb el seu punt de vista. Als fets em remeto. No seria el primer cop que al Parlament hi ha majoria absoluta. Hi ha passat de tot. És més: el tripartit no torna a ser una fòrmula de maoria absoluta? Jo no li cercaria el cantó només negatiu.

Sulpertu,
Jo no desitjo la sociovergència en absolut. Ara, discrepo que passarà el mateix que amb el tripartit. Crec que el llistó s'ha posat massa alt com per poder-lo superar.